Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

12 d'agost de 2008
2 comentaris

“Lo que importa” a Miquel Roca

En l’edició d’avui de La Vanguardia apareix publicat un article de Miquel Roca Junyent titulat, “Lo que importa”, referit al finançament de la Generalitat.

Esperava alguna reflexió més aprofundida d’aquest polític al servei de l’Estat (espanyol, per suposat), sobre un tema que hauria de conèixer de primera mà. I més quan va tenir un paper rellevant en la negociació de l’Estatut del 1979 que va situar el finançament de la Generalitat entre les autonomies de règim comú.

Miquel Roca és corresponsable, per acció o per omissió (no va defensar el concert econòmic ni quan li tocava, ni ara) de la fallida del sistema de finançament català. Ni una paraula al respecte en el seu escrit d’avui. Al contrari, quan parla de país ho fa referint-se a Espanya (“crecimiemto económico global del país”), com a bon “padre de la Constitución”. Segur que no faltarà als actes commemoratius del trenta aniversari de la “Carta Magna” organitzats pel règim que ha contribuït a bastir. El mateix que ara es gira unànimement contra les tèbies i mínimes reivindicacions catalanes. Acabi com acabi la batalla del finançament, la veritable resposta catalana és convertir el 6 de desembre en una jornada de mobilització pel dret d’autodeterminació del poble català.

Post Scriptum, 19 de juliol del 2017.

Miquel Roca ha prosperat bastint a Barcelona una terminal ben connectada a les clavegueres del règim espanyol que ha contribuït a legitimar i que tan be recompensa els seus serveis. Coneix perfectament la cleptocràcia madrilenya i els canals d’informació privilegiada. Si té un mínim de sentit de la catalanitat posaria els seus contactes al servei del president Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, objecte d’una actuació perversa denominada “Operació patrimoni” orquestrada des del poder estatal per incautar, via Tribunal de Cuentas- els bens de les autoritats catalanes que compleixen els acords parlamentaris derivats del procés d’independència en curs. Però, probablement, això no importa a Miquel Roca.

  1. Jaume, bona proposta. La data del 6 de desembre seria un bon dia per fer una sortida massiva al carrer reclamant la fi d’aquest marc constrictor dit “constitución”. Si més no, fer alguna mena d’acte reivindicatiu que projecti força, unitat, …, fora una bona manera de desmarcar-nos-en. Cal deslligar-ho i deslligar-ho bé. 

    Salut, company!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!