Els més de trenta comentaris de l’apunt que he penjat aquest matí em demostren que he tocat fibra sensible. Sovint, però, aquests comentaris vénen a assegurar que la pèrdua de suport del partit en les eleccions del 9 de març, combinada amb l’augment socialista, són una prova suficient dels perjudicis que ha portat aquest pacte.
No convé fer anàlisis precipitades ni categòriques. Crec que no es pot afirmar que la pèrdua de suport d’Esquerra es degui sobretot o exclusivament a haver pactat amb el PSC o haver fet Montilla president. I encara menys deduir, a partir d’això, que convé no pactar mai més amb el PSC. En un comentari a
Filosofia barata, si voleu. Els independentistes hauríem de pensar en termes més freds. Tenim un objectiu i tenim uns arguments que l’avalen. Hauríem de saber-ho comunicar en termes professionals molt més que sentimentals. Potser en termes de màrqueting. L’objectiu no és que la gent compri el nostre producte, sinó que s’adonin que el necessiten, que
Aquesta és la pregunta que fan en una enquesta de l’Avui. Admeten tres respostes: “Sí, i greu”, “Sí, però redreçable” i “No”. Jo diria que sí, però aclariria que la paraula crisi no ha de tenir necessàriament connotacions negatives si l’entenem com a canvi. El catalanisme polític va entrar en crisi en el moment en
Des del màxim respecte per la militància i per les persones que han de preparar el procés congressual de juny, m’agradaria fer alguna proposta des del punt de vista d’algú que no hi té veu ni vot però sí moltes esperances. Ja he escrit en altres apunts que el congrés pot ser una oportunitat per
Avui fa una setmana de les eleccions. Ha estat una setmana gran a la blogosfera. Hi ha hagut moltes idees, molt de debat, i aquest bloc ha estat afortunat a l’hora d’acollir opinions. Joan Puig escrivia ahir un apunt en la línia del que per sort sembla que s’està imposant: valorar el procés congressual com
El blocaire Marc Vidal, impulsor de les jornades Catosfera, ha publicat un apunt obertament contrari a ERC i amb un llenguatge propi de qui pren partit. Parla d’Esquerda Republicana, de partit de disseny, de direcció incompetent, de partit imprevisible, inexpert, vehement, pueril, etc. Això, a més, ha coincidit amb la seva adhesió a un grup
Dijous passat, a les set de la tarda, presentàvem el llibre. Introduïts per Ferran Irzo, m’acompanyaven Juli Cuéllar i David Morgades, tots dos independentistes, tots dos blocaires, tots dos a la XBS, com jo. No vam aconseguir superar el llistó que havien deixat Jordi Pujol i Manel Cuyàs en la presentació de les memòries del
Ho recollia Vilaweb: la Plataforma per la Sobirania (que afortunadament torna a respirar ara que ja ha passat el 9 de març) proposa una moció de censura contra Montilla. Aquest grup de persones representa un dels dos corrents crítics sobiranistes de CiU al costat de Desfederem-nos, que també ha tornat a publicar apunts un cop
“Han perdut suport perquè han perdut vigor independentista i frescor de discurs! Ningú es creu que es pugui arribar a la independència pactant amb els socialistes.” (Pere Cardús en un comentari a aquest bloc) Ningú tampoc, Pere. Per molt suport que hagin patit, els prop de 300.000 vots avalen aquesta aposta. Podem dir que l’electorat
Zaragoza ha passat aquest matí per TV3 i les declaracions que hi ha fet donen força joc. Cuní, que va ser molt incisiu i taxatiu en l’entrevista a Carod, ho és també en aquesta ocasió (no sé si tant, però deixem-ho córrer) i salta, per exemple, quan Zaragoza afirma que no han fet una campanya
Un lector del Periódico, en Manel Matute de Sabadell, afirma que “La pujada d’Esquerra el 2004 va ser una barreja de reacció contra la caça de bruixes a què se sotmetia aquest partit i una certa eufòria per haver aconseguit un Govern d’esquerres a la Generalitat. I la caiguda d’ara l’ha propiciat la seva actuació
Permeteu-me que canviï de tema per un instant i que no em refereixi al debat intern d’Esquerra. Avui els comptadors del bloc reflecteixen una xifra rodona: 5.000 lectures de l’apunt “Crida a la blogosfera sobiranista”, l’apunt que posteriorment va desencadenar la campanya “Jo també vull un estat propi”. Em sembla una xifra molt significativa. Aprofito
L’amic Jaume (Temps d’incertesa) ha preferit, com un servidor, fer la seva anàlisi sobre els vots absoluts. A les seves observacions hi ha una dada que jo no havia tingut en compte. És lògic interpretar que el vot perdut per ICV ha anat a parar majoritàriament al PSC. Si el PSC ha obtingut 86.000 vots
A l’especial de Vilaweb hi ha un article intitulat “O tens por o no en tens; heus ací el dilema” en què s’assegura que CiU ha aguantat l’embranzida del bipartidisme perquè “els electors de CiU no temen que el PSOE sigui derrotat pel PP. Tenen l’experiència d’haver governat amb el PSOE i amb el PP