Blog d'en Xavier Mir

El blocaire Marc Vidal, impulsor de les
jornades Catosfera, ha publicat un apunt obertament contrari a ERC i
amb un llenguatge propi de qui pren partit. Parla d’Esquerda
Republicana, de partit de disseny, de direcció incompetent, de
partit imprevisible, inexpert, vehement, pueril, etc. Això, a
més, ha coincidit amb la seva adhesió a un grup de
Facebook. No un grup qualsevol sinó el grup de CiU. Cal dir,
però, que la facilitat amb què Vidal s’apunta a causes
i grups de Facebook és admirable. Pertany, alhora, a CiU,
Amigos de Gallardón, Independència 2014, Razones para
no votar al PP, Catalan Countries, i finalment també dóna
suport a la Causa independentista per un estat propi. Naturalment és
lliure del fer el que vulgui, però qui l’entengui que el
compri. En tot cas, no veuria pas malament que Marc Vidal, que suposo
que es defineix com a conservador i possiblement sobiranista,
ingressés a CiU i ajudés a empènyer propostes
com les de Lluís Rovira o Víctor Terradellas. I tot
plegat em porta a reflexionar sobre la trobada
de blocaires amb Artur Mas, unes reflexions que de moment em
guardo per a mi.

De fet, el debat sobre Esquerra que des d’aquest bloc estic seguint amb gran interès està
deixant en segon terme altres conseqüències de les
eleccions que no són poca cosa. Tenim l’abandonament d’Imma
Mayol, la possible retirada d’Alícia
Sànchez Camacho, i les valoracions que es fan dins de CiU,
que ha quedat en segon terme a ulls dels mitjans de masses, però
que tampoc pot fer una anàlisi positiva. Ho diu Carles
Campuzano: Convergència
ha de canviar. Lluís Rovira i la seva proposta de
desfederar-se d’Unió han tornat a la palestra amb un apunt que
situa CiU de
victòria en victòria fins a la derrota final; també
ha tornat Víctor Terradellas a través del seu bloc
a MésVilaweb i de la Plataforma
per la Sobirania.

Enric Canela recomana
precisament un apunt del bloc de Terradellas, cosa que li costa un
retret en els comentaris, ja que l’acusen de no mantenir-se
independent i de ser membre de la Plataforma per la Sobirania mentre
presideix el Cercle per al Coneixement. Canela es defensa amb fermesa
i des d’aquí celebro la seva actitud. És prou clar quan
afirma: “Crec sincerament que el país no pot anar
endavant sense la seva independència i deslliurament de
l’Estat espanyol. I si, penso que la línia política
del Sr. Duran Lleida, al que considero home molt capacitat i
intel·ligent, és un obstacle per a la sobirania de
Catalunya.” Això és el que fa falta a CiU:
persones valentes que deixin clar que la independència és
una necessitat, persones que coneguin bé les tesis d’Alfons
López Tena, persones que es creguin les dades que tenim i les
que ens oculten, i que assenyalen que la població està
preparada per decidir sobre el futur del país i que vol
fer-ho.

Tots estarem pendents, il·lusionats
i esperançats perquè el procés congressual
d’Esquerra els permeti tancar la crisi de creixement i oferir a
l’electorat un partit amb el qual encarar l’obtenció de les
estructures d’estat que ens calen, però seria un error que els
sectors sobiranistes de CiU dormissin ara a la palla i
desaprofitessin la seva oportunitat, la del congrés del seu
partit.

PS: acabava de publicar l’apunt quan llegeixo a Vilaweb que les JNC també demanen a CiU que s’acosti a Esquerra. No cal dir que tenen tot el meu suport i aplaudiment, si és que serveix d’alguna cosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!