Navegant per la xarxa he anat a parar al web de Fundació Barcelona Digital i com que m’agrada veure conferències i actes en vídeo penjats a la xarxa, he començat a mirar-me els del debat sobre l’economia digital que van tenir lloc el 5 de març. Després d’una breu presentació inicial a càrrec de Vicenç
Via Trina Milan i Twitter m’assabento que La Vanguardia ha posat en funcionament un servei que permet saber quins blocs s’han fet ressò de les seves notícies. Proposen afegir l’eina a la llista de serveis de ping del bloc o bé anant a una adreça determinada i posant la URL del bloc. Si ho he
RTF són les inicials de Rich Text Format, coses d’en Gates, Bill Gates. Però també són les inicials que corresponen a les tres persones que han apostat públicament per la independència dins de CDC. Primer va ser Lluís Rovira, que el juny de l’any passat obria Desfederem-nos.info i cridava l’atenció sobre el fet que “CDC
En Marcús es queixava en un apunt que no té cap mena d’importància si Bono és o no és president del Congrés, que anem a remolc dels temes que ens posen sobre la taula. David Morgades (CDC) escriu: “Duran sigues ferm, no caiguis amb la temptació i demostra que no donem suport a gent que
Ara que el debat és obert i que els diversos protagonistes hauran de seduir la militància, una de les qüestions més importants que es plantegen per al futur del partit és decidir si s’han de presentar a les eleccions a corts espanyoles, que previsiblement seran el març de 2012. Avui Miquel Pairolí a visa en
Vicent Partal dedica el Mail Obert d’avui a la decisió de Carod. La seva anàlisi és, com sempre, rigorosa i lúcida. Si a l’apunt del matí jo parlava d’intel·ligència, ell parla d’habilitat. Potser no s’equivoca quan atribueix a Carod el “protagonisme en la definició d’una estratègia i d’una política d’aliances que són les que han
Ara estem força entretinguts i entretingudes amb la informació que es genera a l’entorn dels congressos d’Esquerra i de CiU al juny i juliol respectivament. Des del meu punt de vista, la retirada de Carod és una prova més de la seva intel·ligència. El partit ha d’aconseguir superar el congrés amb dues idees clares: que
Avui en Bassas es deu haver quedat de pasta de moniato quan en Carod li ha donat la primícia en directe. No es presentarà al partit, però no renuncia a ser el candidat a la Generalitat. Això simplifica notablement el procés congressual d’Esquerra en un dels seus aspectes: el debat de les persones. Per al
Avui Joan Tàpia escriu sobre el PSC a El Periódico. Planteja que els resultats del 9 de març són una oportunitat perquè es fixi “l’esquelet d’una Espanya forta i federal en què Catalunya se sentís lliure i plena”. No insistiré més que això ja ha passat, que l’oportunitat perduda va ser l’Estatut que en Guerra
Cada petit moviment de CiU cap a la independència és acollit per part d’aquest humil blocaire amb grans esperances i alegria. Els primers a trencar el gel van ser Lluís Rovira i Víctor Terradellas. Ara ha estat el conseller nacional Joan Fonollosa, qui avui publica un article a l’Avui. I l’article coincideix amb l’aniversari d’aquella
Suposo que recordeu allò del govern a l’ombra de Pasqual Maragall. La idea era que cada Conselleria tingués designat algú del PSC que en fes el seguiment i que alhora es pogués postular com a substitut. Era una operació mediàtica que havia de permetre visualitzar l’oposició i la determinació a prendre el relleu del govern.
Alguns companys estan patint amb tot aquest debat al voltant d’Esquerra. Existeix el risc que no se sàpiga aprofitar l’oportunitat, que la batussa i la desqualificació arribi més que no pas el debat sobre l’estratègia. Això, coincidint amb aquests dies, fa l’experiència molt propera al viacrucis. Però si de tanta passió i martiri n’ha de
M’ha divertit llegir l’apunt que em dedicava Joan Arnera, blocaire sobiranista de la XBS (dimarts ja me’n dedicava un que va tenir tretze comentaris), que afirma que no tinc sang. Llegiu-lo. Cliqueu també als enllaços que recomana per veure altres reflexions. I continuem. Amb sense sang, que diria en Clos. Benvolgut Joan: a vegades passa
Ruben Novoa ha posat en marxa un grup a Facebook en suport a Marta Ferrusola. Error. Em sap greu però no hi donaré suport perquè trobo que les seves declaracions sobre Montilla van ser molt desafortunades, com ho va ser quan va dir que els havien robat la Generalitat. És lamentable que un president de
Lluís Bou explica a l’Avui que la Casa Gran del Catalanisme que Artur Mas va presentar el passat 20 de novembre ja té sostre. “En realitat en té des que va néixer”, penso jo. Té el sostre electoral del partit que l’ha impulsat, un sostre que cada dia és més avall. Però després m’adono que