L’amic Jaume
(Temps d’incertesa)
ha preferit, com un servidor, fer la seva anàlisi sobre els
vots absoluts. A les seves observacions hi ha una dada que jo no
havia tingut en compte. És lògic interpretar que el vot
perdut per ICV ha anat a parar majoritàriament al PSC. Si el
PSC ha obtingut 86.000 vots més i 53.000 vénen d’ICV; i
com que hem de pensar que en part també hi ha mèrits
propis, el vot útil que PSC ha tret d’Esquerra queda reduït
a una desena part de la pèrdua total. Per tant,
majoritàriament, el vot que ERC va obtenir el 2004 ha anat ara
a l’abstenció, al nul o al blanc. En tot cas, subratllar que
no hi ha un transvasament de vot d’ERC a CiU, i en aquest punt és
on potser divergeixo d’ell, que escriu: “El desgast l’ha patit
amb la seva constant de prioritzar l’eix esquerra-dreta per sobre del
Catalunya-Espanya. Això l’ha portada a seguir el joc al PSC i
a seguir l’estrategia equivocada de pensar en CiU com l’enemic (no el
rival) a batre.” Crec que si la gent apostés per l’eix
nacional amb indiferència d’esquerres i dretes haurien votat
CiU abans d’abstenir-se o votar en blanc, cosa que no ha passat. Jo
crec més aviat que en aquestes eleccions la gent ha dit a ERC
que no volia que seguís com si res el joc de la democràcia
espanyola. Li demanava un gest de desafiament, de deslegitimació.
Una de les coses que em preocupa del
debat d’ERC és comprovar com no es parteix d’una anàlisi
consensuada, que no tothom està d’acord en allò que
s’ha fet bé i allò que s’ha fet malament. Que les
mateixes persones et diuen un dia que ERC no s’hauria d’haver
presentat al Congrés espanyol i un altre dia et diuen que sí.
Que encara hi ha qui es creu que la gent ha desaprovat la trobada de
Carod amb membres d’ETA, quan els resultats d’ara fa quatre anys
avalen precisament la seva decisió. Que encara hi ha qui pensa
que ERC es va equivocar en el tema de l’Estatut, quan va ser
simplement la víctima d’un entrepà. Si no es parteix
d’un diagnòstic comú, serà molt difícil
arribar a bon port. En Jaume, per exemple, escriu: “Esperem (jo
personalment ho desitjo moltíssim per a poder-los tornar a
votar) que d’aquest sotrac surti un partit seriós destinat a
fer política i que no ens faci sentir més vergonya
aliena amb numerets freaks. Necessitem un partit seriós i amb
les idees clares si us plau.” Però què entenem
per seriós? Precisament allò que algunes
persones de sectors crítics els retreuen és que s’han
tornat massa seriosos, que
fan massa política, que han aparcat les proclames
independentistes. Tothom entén el mateix per seriositat?
És seriós, com demana Uriel Bertran, posar sobre la
taula una renegociació del pacte de govern o la convocatòria
d’eleccions anticipades? Si ERC fa això, quants mil·lisegons
trigaran els mitjans en pes a tornar a dir a ERC que són uns
infantils i que són molt poc seriosos.
El bloc d’Uriel
Bertran s’està convertint en un autèntic espai de
debat. Suposo que sap on s’ha ficat. Esquerra fa patir, ara mateix.
Farà falta molt de sentit comú i molta serenitat. Si es
vol fer un congrés assembleari, el millor seria aprofitar les
noves tecnologies per fer un congrés exemplar en aquest
sentit. Que pugui participar-hi tothom sense que el desplaçament
sigui un problema. I és bona notícia que s’hagi
plantejat un procés congressual més que no pas un
congrés. Això està ben decidit. Tant de bo que
es faci un bon disseny d’aquest procés, que hi hagi igualtat
d’oportunitats perquè tothom s’hi pugui expressar, que hi hagi
cordialitat i bones maneres. I que tothom sigui humil i reconegui
errors. Si Esquerra sap tancar bé aquesta crisi de creixement,
anem de dret cap a la independència. Molta gent està
confonent els resultats dels partits (en unes eleccions
espanyoles!!!) amb la voluntat política general. Algú
es pensa que en aquest país només hi ha tres-cents mil
independentistes?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo he parlat amb molta gent i constato que si que ha anat vot que va votar esquerra a socialistes, tambè a l’abstenció.
Però on ho veig més clar és a les terres de l’Ebre, ara fa quatre anys la major par del vot contra el transvasament el va recollir ERC i ara no ha pasat, segur que aquest vot no ha anat de cap manera a CiU. Aquest vot ha anat els socialistes que a la Circumscripció de Tarragona a fet els millors resultats de l’estat 4,1,1.
Crec que hi pot haver vot de gent jove que no ha anat a vota i això amb més o menys % és pot repartir a tots els partits?
ERC crec que ha tingut l’abstenció d’aquells que diuen que espanya no si ha d’anar a fer res i uns quants emprenyatsamb esquerra, els primer el 2000 tampoc i varen anar, el 2004 per l’agresió i solidaritat si que i varen anar.
Conec molta gent que el 2004 deia jo votaré per vosaltres i la meva dona per els socialistes o al revés.
Segurament quan es perden tans vots no és una sola causa sino la suma de totes.
NO he pretès fer una anàlisis científic sinò per el que sento dir a molta gent, que no s’amagant que aquest cop el vot anti PP han cregut que era millor per els socialistes.
Llegint la quantitat d´anàlisi del resultat de les eleccions -molts d´ells prescindibles i alguns d´impresentales- sembla que els analistes consideren que la conducta de la gent a l´hora de votar ha de ser diferent de la que observen en d´altres ocasions, i no: és, és clar, exactament la mateixa.
En l´escala de valors actual, dos dels graons més alts són ocupats per l´estètica i la rapidesa (si pot ser immediatesa encara millor); els votants (l´immensa majoria) han estat conseqüents amb ells mateixos: 1.- han triat una opció que “queda bé” (que l´exerceixin és una altra cosa) i 2.- no han triat una cosa que els hi sembla lenta, molt lenta.
Estic força d’acord amb el que dius, l’encertes i molt: molta gent matxaca a ERC sumant-li coses que no poden ser sumades (no es pot dir que ERC baixa per ser poc seriosa i després reclamar gestos de “valentia” que, en general, sempre són considerats “poc seriosos” pels opinadors oficials; no es pot dir a la vegada que ERC baixa per haver fet el tripartit i pel vot útil al PSOE; no es pot dir que baixa per ser massa indepe i, alhora dir que baixa per ser massa poc conseqüent, etc.).
I, a més, hi ha molt debat “interessat”: la mà de convergents (declarats o no, polítics o “intel.lectuals” de la seva òrbita) que vénen a dir que això és el càstig per haver fet tripartit! Jo penso que si ERC hagués pactat amb CiU la cosa hagués anat pitjor i tot. La solució no era fàcil. Però cap solució era fàcil.
Vénen temps complicats i durs…
L’actual cúpula directiva d’ERC (sobretot Carod, Puigcercós i també Vendrell) està cremada. No té credibilitat davant la ciutadania, i molt especialment davant dels catalans i les catalanes sobiranistes. Per tornar a agafar impuls i impulsar un procés d’autodeterminació, la renovació de l’estratègia del partit s’ha de fer amb cares noves, amb gent valenta i decidida que prioritzi les idees per damunt de les poltrones.
Ja hi ha alguns equips que estan traient les primeres hipòtesis sobre la fuga de vots d’ERC. Això es fa amb les llistes del cens de fa quatre anys (marcades amb qui ha anat a votar i qui no ho ha fet) i les d’enguany, d’unes meses electoral determinades que es consideren significatives de la proporcionalitat. Es complementa amb un seguit d’entrevistes telefòniques a persones concretes d’aquests cens electorals.
La primera hipòtesi, a grans trets, de l’equip dirigit per en Sebastià Serrano (i publicat ahir pel Periòdico) diu:
160.000 vots a l’abstenció
100.000 vots al Psc
60.000 vots a CiU
40.000 vots a IC
Caldrà confirmar-la amb enquestes posteriors on el record de vot serà l’ítem determinant.
D’aquí se’n pot deprendre que els màxims beneficiats de han estat el Psc (vot útil o vot prestat) i l’abstenció (desencís de l’actuació d’ERC), la fufa cap a CiU i IC, tot i considerable (entre els dos gairebé 1/3 del total) no va més enllà.
Si totes les enquestes anteriors a les eleccions donaven un record de vot d’ERC del 50 %, tot i la projecció errònia en escons que ponderava, no hi ha hagut tan error en tot plegat. Hem de saber llegir les enquestes i no fer-lis dir allò que volem que diguin.
Hola Xavier,
Un parell de comentarisbreus per aclarir el que dic.
-Crec que també hi ha gent decebuda de CiU que també ha anat a parar a l’abstenció. El vot d’aquest partit és més fidel (mentre que ERC te, com dius, problemes de creixement i amb tot els sotracs te dificil fidelitzar el vot) però tinc la sensació que hi ha molt sobiranista convergent que vol que hi hagi també un cop de timó.
-Com a partit seriós vull dir que tingui les coses clares i que no faci numerets que escauen més a d’altres col·lectius ( o a les joventuts del partit ). Que sàpiga fer feina i tingui els objectius ben definits. Amb objectius ben definits no s’hi val dir “Referendum el 2014″ si no hi ha una feina que s’hi encamini. S’ha de saber treballar per objectius. Una cosa que dona imatge de no seriositat és, per exemple, airejar les desavinences davant de tothom.
Per a fer política cal saber estar i haver llegit Maquiavel. Comprendre que tenir la raó no et dona la victòria. Cal saber fer-se entendre a la gent que es el teu votant potencial però que no sap (ni l’interessen!) les diferències internes ni els detalls personalistes. Vistes des de fora tot això sona a crìptic en el millor dels casos i és un tema que desencoratja molt.
Last but not least, hi han molt més que 300000 independentistes i el que és millor, cada cop més gent que tot el tema sobiranista li sonava a xinès ara no hi te cap rebuig….
Com diuen sovint, les crisis cal veure-les com a reptes…
des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació
a les anteriors eleccions estatals d´una pèrdua de més de 300.000 vots,
és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització,
i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de
cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han
desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels
8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb
ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate,
que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el
vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya
electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la
desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i
la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et
sents dir “que s´han acomodat al poder i a la cadira”.
Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:
–
No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment
politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic
afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia
per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a
marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual
Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans
pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod
del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar
cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en
les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia
nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut
encara la XARXA REPUBLICANA
de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de
militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un
destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit
assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de
l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà
linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai
propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per
rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un
destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de
comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA
–
El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus
postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones
que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar
discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir
una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà
dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè
tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política
després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou
finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a
diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90%
del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i
alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim.
Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina
pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir:
Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i
anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es
va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és
l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor.
Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que
pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat
del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat,
perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es
renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de
CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó
dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del
propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin
estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern
dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE
l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és
calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer
tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es
percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció
política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que
va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de
base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre
previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té
els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim
el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem
atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per
exemple.
I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica
interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i
Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit
PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que
són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es
puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial
ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot
ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que
cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al
Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en
eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la
voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un
partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes
i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP,
hàbits de dirigisme i control orgànic?
Alternativa? Coherència
ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve
del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I
recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de
partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha
CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de
Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a
la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la
mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen?
Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va
passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del
Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu
desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria
social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de
tenir els altres.
Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres
depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir
no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al
govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a
CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps,
té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir
per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament
de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i
marcar de nou l´agenda polític del país i marca l´agenda politica de la
resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.
Enviat per
Moisès Rial Medina
a
5:52 PM
0
comentaris
Els meus cinc cèntims sobre els resultats electorals, coincidinat bastant amb el que diu el Xavier sobre els transvasaments de vots i l’abstenció o vot en blanc):
Però tornant a l’abstenció catalanista, em sembla que queda clara si ens fixem en la disparitat entre el vot catalanista i el moviment prou intens a la societat civil (18-F i derivats, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, Cercle d’Estudis Sobiranistes, CUP). Hi ha gent desencantada amb els líders de CiU i ERC, i amb un sector catalanista del PSC que ha perdut el control del partit (penso no només en Maragall, sinó en gent com el Joan Raventós, el Raimon Obiols, l’Oriol Bohigas i el Jaume Sobrequés), però sorgiran nous líders polítics, que ara tot just estan començant a destacar-se com a líders de la societat civil. Estic pensant en Alfons López Tena, per exemple.
Una altra lectura d’aquestes eleccions és que els catalanistes-cada-cop-més-independentistes (si ens fixem en les enquestes que el mateix Xavier destaca de tant en tant) cada cop voten menys a les eleccions espanyoles. Cada cop hi ha més gent veu que, donat el context internacional cada cop més favorable al reconeixement del dret a l’autodeterminació, a Espanya ens hi juguem els quartos però ja no el nostre futur polític. Aquest és a les nostres mans quan el volguem decidir. Al tauler espanyol, la partida la tenim perduda ja d’entrada, i això ho sabem perfectament: juguem amb les seves regles i amb les cartes marcades. Les opcions no espanyolistes són i sempre seran numèricament irrellevants al Congrés espanyol. A Catalunya, com a Escòcia, a Flandes, a Kosovo o a Montenegro, quan volguem fer el pas no hi haurà article 8 de la Constitució que ens aturi. Com va escriure el López Bofill (que d’altra banda crec que hauria d’afinar la seva retòrica i alguns dels seus missatges), la Unió Europea del segle XXI no permetria que un Estat dirigís els tancs contra la seva pròpia població. Ens toca als que creiem en una Catalunya sobirana i lliurement confederada amb la resta d’Estats europeus convèncer la resta de catalans que aquesta és la solució més lògica i també la més eficient (la menys costosa en recursos humans i econòmics) des del punt de vista de la governació útil de la nostra societat.
(Per cert, Xavier, crec que “partit seriós” vol dir entre altres coses que el diputat Puig no vagi a sucar-se en banyador a la piscina de Pedro J. Ramírez. Crec que a això es refereix el Jaume quan diu “numerets freaks”. I si les JERC no van a encadenar-se a la COPE doncs també millor. Si hi ha una denúncia a fer, millor fer-la als jutjats. En aquest sentit chapeau a la denúncia que va presentar ERC contra Losantos, amb batalla judicial guanyada.)