Els més de trenta comentaris de
l’apunt que he penjat aquest matí em demostren que he tocat
fibra sensible. Sovint, però, aquests comentaris vénen
a assegurar que la pèrdua de suport del partit en les
eleccions del 9 de març, combinada amb l’augment socialista,
són una prova suficient dels perjudicis que ha portat aquest
pacte. Dubto molt que l’anàlisi es pugui reduir a si es pacta
amb uns o amb els altres. En l’apunt només comentava un dels
avantatges que crec que ha comportat el pacte amb el PSC, conscient
de la pèrdua de vots. Però tot plegat posa de manifest
una paradoxa que hi ha dins d’Esquerra i que convindria tractar amb
més profunditat.
Estem d’acord que el pacte amb PSC i
ICV no ha portat, de moment, el vot nou de l’àrea de
Barcelona. Però si aquest problema fos l’únic, Esquerra
hauria repetit resultats, s’hauria quedat estancada. I no ha estat
així. Esquerra ha perdut vots que són crítics,
potser, amb aquesta estratègia de pactes, vots de persones que
preferirien ser a l’oposició o un acostament a CiU encara que
això no comportés un full de ruta cap a la
independència, encara que fos per administrar el desplegament
de l’Estatut. La paradoxa és que aquest sector d’electors és
possiblement el que ara retreu al partit el retrocés
electoral; ells, precisament, que potser són els que han
deixat de votar.
La veritat és que tot plegat em
resulta complex. Per sort, el bloc s’ha convertit en un espai de
debat amb molt bones aportacions que caldrà llegir amb calma.
Prenent a l’atzar alguns dels darrers comentaris, en Jordi Carbonell
assegura que “Si ERC hagués fet acte de contricciò
en aquesta legislatura Montillesca, i haguès passat a
l’oposiciò, segur que els resultats de les generals haguessin
estat totalment diferents”, cosa que no em veig amb cor de
subscriure sense grans dosis de prudència. Per desgràcia,
no tenim cap garantia que anar a l’oposició hagués
estat millor. En Jack Monterey deixa un nou i extens comentari, en
Joan Arnera dedica un apunt a la qüestió, en Sergi
Pascual també, en Jordi Brull i en Manel Bargalló
aporten idees, i tot plegat es converteix en un excel·lent
material de debat. Permeteu-me, doncs, que hi pensi una mica i a
veure si sóc capaç de fer-ne una síntesi. Moltes
gràcies a tothom per la vostra generositat i que l’intercanvi
d’opinions ens serveixi per trobar millor el camí cap a
l’estat propi que necessitem i volem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Estem d’acord que el pacte amb PSC i
ICV no ha portat, de moment, el vot nou de l’àrea de
Barcelona. Però si aquest problema fos l’únic, Esquerra
hauria repetit resultats, s’hauria quedat estancada.“
M’ho pots aclarir?, en que et bases per dir que hauria repetit resultats o s’hauria quedat estancada?, per quina raó creus que repetir el pacte en si no és suficient per que molta gent consideri que amb aixó ja és suficient per no tornar a votar a ERC?.
No ho entenc?
Veig que tu també t’apuntes a la “tàctica pastanaga” de l’actual direcció d’ERC, ja sigui amb un referèndum el 2014 o amb previsions que ja ha quedat clar que no es compliran, i que només serveixen per guanyar temps enganyant tothom (bé, cada cop menys).
Del que es tracta és d’anar dient “feu-me confiança” i mentre el país s’espanyolitza a “marxes forçades”.
S’ha de reconèixer que els resultats electorals van cada cop a pitjor i que en aquesta línia només es pot anar a pitjor.
Si vols continuar amb la pastanaga i despistant tot criticant només els demés, tu mateix. N’hi ha que s’aferren al cotxe oficial i pensen aguantar fins que puguin (és massa dur treballar). El que no sé és què hi guanyes tu fent aquest trist paper.
El que cal és una renovació a fons de la cúpula del partit.
Dins d’ERC hi ha gent molt vàlida. Però cap d’aquests és en aquests moments regint el destí del país i portant Catalunya cap a una regió en mans del PRI.
Francament interessant el debat que has aconseguit generar al bloc Xavier, felicitats. Uns quants posts enrere vaig fer un comentari sobre La Maquinista que en Pere Cardús rebat fortament i m’anomena anònim (?). Deixo el meu bloc per deixar de ser “anònim” (?) 🙂
Una aportació al debat. A part de la legítima opinió de cadascú sobre les causes del mal resultat d’ERC, segurament el primer que caldria fer és un bon estudi sociògic per saber-ho. Però com que no el tenim algunes dades que poden ajudar a orientar-nos:
– En aquest cicle electoral ERC ha tornat a la corba de vots que tenia el 2000, de més a menys: eleccions catalanes >municipals > espanyoles
– L’estrany fou el 2004 que ERC va treure 100.000 vots més a les espanyoles que a les catalanes. Si hagués fet la corba habitual probablement hauria tret uns 360.000-370.000 vots (veient el % de pèrdua respecte municipals de 1999 i de 2007). Per tant el resultat de 2007 hauria estat una perdua d’uns 80.000 vots, molt diferent als 350.000.
– De les eleccions espanyoles de 1999 a les de 2007 ERC ha augmentat el seu terra electoral de 190.000 a 290.000 electors. Podria ser més però no es menyspreable.
– Certament hi ha molta gent que no ha votat ERC pel pacte amb el PSC, pero caldria saber quin % és de la pèrdua de 350.000; no podem aplicar un remei si no sabem de quin mal estem parlant. I un apunt d’experiència personal: a les eleccions espanyoles de 2003 hi va haver milers de persones que varen votar ERC que feia 15 anys que no anaven a votar i que probablement en tardaràn 15 més a tornar-hi a anar. Els apoderats no només ho veiem sinó que la gent et venia a explicar que no anava a votar des de la decepció pels pactes de la transició i que aquell cop ho feia per fer fora l’Aznar i pel linxament d’en Carod.