Blog d'en Xavier Mir

Navegant per la xarxa he anat a parar
al web de Fundació
Barcelona Digital i com que m’agrada veure conferències i
actes en vídeo penjats a la xarxa, he començat a
mirar-me els del debat sobre l’economia digital que van tenir lloc el
5 de març. Després d’una breu presentació
inicial a càrrec de Vicenç Gasulla, arriba la
intervenció de Ginés Alarcón (T-Systems,
Cercle
per al Coneixement, etc.), una persona amb un currículum
notable dins el món de l’empresa.

Pel que llegeixo, Alarcón és
nascut a Barcelona l’any 1954. La seva intervenció és
en llengua catalana. La presentació de l’acte també
s’ha fet en aquesta llengua i cal deduir que el públic
assistent a la conferència era també majoritàriament
catalanoparlant. Al llarg de l’exposició, però, passa
una cosa que em crida l’atenció: quan Alarcón es posa
en la pell d’un empresari hipotètic en boca del qual posa un
pensament determinat, canvia a la llengua castellana. Curiós.
S’està dirigint a empresaris i ho està fent en català,
però quan pensa en un empresari qualsevol creu que aquest és
castellà.

La conferència continua en
català, i una mica més endavant, hi torna: un altre cop
parla un empresari hipotètic i Alarcón canvia al
castellà, però quan ha acabat el parèntesi
il·lustratiu recondueix l’ús lingüístic cap
al català. I cap als segons finals de la seva intervenció
resulta que torna a canviar de llengua i, ves per on, diu els darrers
mots de comiat en castellà.

Alarcón explica als empresaris
que implementar les TIC no és cosa de comprar maquinari o
programari, sinó que és una qüestió de
mentalitat, de canviar el xip, com solem dir. Un exemple d’aquest
canvi de xip és l’enregistrament de la seva conferència:
ja que es fa l’esforç pedagògic i es paga un
conferenciant, que les seves paraules serveixin per a tots els
usuaris de la xarxa. Aleshores, però, sorprèn que
Alarcón sigui tan poc coherent en l’ús d’una llengua.
Un comunicador ha de saber a qui es dirigeix i planificar el seu ús
lingüístic, de manera que anar canviant de llengua pot
generar un problema. Imaginem, per exemple, que un empresari de la
Catalunya Nord que té com a llengües habituals el català
i el francès comença a veure el vídeo i a mitja
conferència li canvien de llengua.

Segurament Alarcón no ha fet
aquesta reflexió. Potser creu que l’ús de la llengua no
forma part dels elements d’una bona comunicació empresarial.
Si és així, crec modestament que va errat. El convido a
prendre consciència dels seus usos lingüístics i a
acabar d’arrodonir la seva gran vàlua i professionalitat fent
un ús coherent i planificat de la llengua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!