Ruben Novoa ha posat en marxa un grup a
Facebook en suport a Marta Ferrusola. Error. Em sap greu però
no hi donaré suport perquè trobo que les seves
declaracions sobre Montilla van ser molt desafortunades, com ho va
ser quan va dir que els havien robat la Generalitat. És
lamentable que un president de la Generalitat no sàpiga
pronunciar correctament el segon cognom de Josep Palau, i això
denota un desconeixement del país que lamento i que
l’encoratjo a corregir. Però d’aquí a les afirmacions
que va fer Ferrusola i que tant Sostres com Novoa han enarborat, hi
va un tros.
Manel Mas, exalcalde de Mataró,
deu haver perdut el cap. Però si més no ha perdut les
maneres. Antoni
Soy crida l’atenció (i li respon com cal) sobre un apunt
en què es refereix a Esquerra amb un llenguatge prepotent
i ressentit propi d’un hooligan de l’oposició. L’apunt
en què Mas retreu a Montilla que governi amb Esquerra (cal
entendre això enmig dels gripaus i els frikis,
suposo) corrobora Mas en la línia partidària de fer
fora els republicans un altre cop. Mas passa cada quinze dies per
Ràdio Arenys i si normalment ja m’havia de tapar les orelles,
ara que li han pujat els fums del 9 de març no passarà
ni per la porta. Amb una insolència inusitada, Mas respon un
comentari de Jordi Eduard, que, sorprès pel to, li diu que
espera que l’apunt hagi estat producte d’una mala nit, amb aquesta
frase: “Borinot: ‘No hay cosa más rica que rascarse
cuando pica’.” Ho trobo francament al·lucinant. Tal com
un altre comentari, aquest d’un afí, deixa anar, Mas ha entrat
de ple en l’estil Acebes. És allò que dèiem
d’obsessionar-se amb el PP. La resposta d’Antoni Soy és
excel·lent, però a Esquerra farien bé d’advertir
solemnement que s’està buscant una crisi de govern d’una
manera ben irresponsable.
Amb la mateixa insolència de
hooligan s’expressava fa uns dies Joan de la Crosta Ferran en un
apunt
en què assegurava que els sobiranistes estem de dol. Potser
sí, però en tot cas ha trigat a adonar-se’n, perquè
portem de dol uns tres-cents anys. És un dol serè, cada
cop més compartit, un dol que motiva i que il·lusiona.
No és un dol que es pugui entendre des d’una mentalitat
imperialista i dogmàtica. I és un dol que et porta a
deixar que els espanyols es governin com creguin oportú, i a
anar preparant el tram final de la independència. Sí,
Sr. Ferran: qui riu l’últim riu molt millor. I si vostè
pren la mida de les eleccions del 9 de març el que vindrà
en els propers mesos i anys li sortirà com un bolet i li courà
com una urticària.
La veritat és que enmig
d’aquests extrems, cada dia que passa trobo que el centre se situa
més en l’independentisme tranquil d’Esquerra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si els menyspreus que patim els catalans per la nostra condició nacional i cultural són actes xenòfobs, si els prejudicis són inesitjables, si ens dolem quan se’ns desqualifica globalment pel fet de ser qui som, al marge dels nostres comportaments, quan es fa a la inversa, quan l’atac és per ser d’una altra cultura que la catalana, llavors, igualment, és un acte de xenofòbia, està basat en prejudicis i és una desqualificació injusta. Així és, i no hi ha volta de vull niexcusa. No e pot combatre el foc amb benzina, ni retreure uns comportaments i acte seguit, reproduir-los. No ens porta enlloc.
1.- Al.lucinògens
El
més conegut és l’LSD o àcid.
La substància
s’empassa impregnada en trossos petits de paper secant que
porten dibuixats logotips amb dissenys actuals.
Produeixen alteracions de les percepcions sensorials
(sentir o veure
coses que no són reals).
Dependència:
Psicològica. Produeix tolerància.
Efectes:
Sensació de
benestar acompanyada d’alteracions de les percepcions del temps, visuals,
sensitives…, que poden arribar a ser al·lucinacions.
Dificultats de concentració. Disminució del control
emocional. Alteració de la coordinació motora.
2.- Centre Polític a la Sibèria del 1920.
Centre Polític (gener 1920)
Abans de que Kolchak arribés a Irkutsk, una rebel·lió va portar al poder als menxevics social revolucionaris (gener) que van formar el govern anomenat Centre Polític. El 15 de gener Kolchak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Yanin n’estaven assabentats) que el van entregar al Centre Polític.
A finals de gener
el Centre Polític va traspassar el poder als bolxevics, i també va
entregar al presoner. Com que els blancs havien iniciat un
contraofensiva cap Irkutsk, l’almirall Kolchak fou executat sense
judici per la Cheka (7 de febrer de 1920) i el seu cadàver llançat al riu Angara.”
3.- Pacte Tripartit
Pacte signat a Berlin, el 27 de setembre del 1940, per S. Kurusu, (en nom de Stalin) Adolf Hitler i G. Cianno,(en nom de Mussolini) en nom del Japó, Alemanya i Itàlia.
El pacte constituí una aliança militar entre els tres estats comunistes,feixistes i nazis, i les forces armades conjuntes s’oposaven a les forces aliades, dels països democràtics, en la 2a. guerra mundial.
Fou el Pacte del Totalitarisme contra els Països lliures i les democràcies liberals. La 2a. guerra mundial acabà amb el feixisme i el nazisme, derrotats militarment, i el comunisme totalitari soviètic acabà, 50 anys més tard, amb la caiguda del Mur de Berlí i la recuperació progresiva de les llibertats col.lectives i de les independències dels estats, nacions i pobles que havien estat colonitzats pel jou comunista-soviètic totalitari.”
4.- Esquerra: per definició, a l’esquerra del centre.
Es impossible, metafísicament, que l’esquerra sigui el centre.
Es també impossible, matafísicament, que el centre sigui l’esquerra.
3 Carrils de carrer: dreta, centre, esquerra. · ben diferenciats.
7 carrils de carrer: extrema dreta, dreta, centre dreta,centre centre,
centre esquerra,esquerra,extrema esquerra
Salutacions i visca els Cocoanuts!!!
Andreu no-Marx, Chico Marx, Harpo Marx,
Groucho Marx, Gummo Marx i Zeppo Marx
in comandita.
No sé, hi ha vegades que penso que sou incapaços de descansar i que no teniu cap altre hobi que elucubrar nit i dia sobre la política… em canseu, esborraré qualsevol enllaç al meu bloc a blocaires incapaços de parlar de cap altra cosa que no sigui Catalunya, Catalunya i Catalunya… el món i la cultura són molt més grans i interessants.
Hola Xavier. Recorda que sóc un Novoa i un Arranz. És bo que algú amb aquests llinatges hagi creat el grup.
Gràcies