Via Trina Milan i Twitter m’assabento que La Vanguardia ha posat en funcionament un servei que permet saber quins blocs s’han fet ressò de les seves notícies. Proposen afegir l’eina a la llista de serveis de ping del bloc o bé anant a una adreça determinada i posant la URL del bloc. Si ho he fet bé, aquest apunt farà que aquest bloc surti a La Vanguardia. Doncs bé: aprofito per fer arribar un missatge als senyors i senyores d’aquest mitjà:
NO LLEGEIXO LA VANGUARDIA PERQUÈ NO ÉS EN CATALÀ.
a veure si això els ajuda a decidir-se. Potser si tots els blocaires els féssim arribar el missatge mitjançant aquest servei tan bonic que s’han inventat…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malgrat tot,Xavier,La Vanguradia és un diari ben català.I és una llàstima que fracassés el projecte diari del Catalonia Today en anglès.
Jo no estic en contra de que a Catalunya hi hagi potents mitjans de comunicació,escrits o visuals o virtuals,fets en llengua espanyola o anglesa.
Jo estic acostumat a llegir diaris en anglès -bàsicament econòmics- a Bucarest,Budapest,Amsterdam o Tallin,en llengua anglesa.
No hauríem de ser intransigents en la llengua.
Depèn sempre de a qui va dirigit, o de factors com la comoditat per ser influents,etc.
Crec que és un símbol de debilitat que siguem (j otambé) una mica obsessius amb l’exigència del català. Hauríem de ser conscients que el català té unes limitacions molt clares que la converteix en una llengua Local i que es mantindrà viva i forta si la situem en aquest localisme que ens correspon (entès el localisme com un Bé comú i un avantatge per un model social cohesionat), enlloc de pretendre que el català sigui una llengua Global com havien estat la majoria de les llengues europees durant els darrers segles…
Estem a l’era de la globalització, les identitats i llengues es poden sobreposar en estadis diferents, i només sobreviuran els que tinguin clar el seu propi estadi i els que tinguin clar la dimensió real del món.
Es pot viure a Catalunya sense saber el català (com a Holanda sense saber el neerlandès),però s’integra a la societat catalana el que sap el català (i a holanda el que sap el neerlandès).
Despolititzem la llengua, fem bons productes en català, i La Vanguardia que faci el seu camí. Sinó tenim un diari amb la qualitat periodística de La Vanguardia (al marge d’objeccions ideològiques o de gustos) escrit en català,és culpa de la manca de qualitat dels productes que s’han fet en català o de la reducció del mercat per utilitzar la llengua per a finalitats polítiques determinades amb les que una majoria no s’hi han identificat…
En fi: segueixo sovint el teu bloc, m’agrada molt, i m’ha agradat discrepar amb tu en aquest punt.
Salut i independència!
Ja m’ho semlava a mi… un no pot pretendre tenir objectivitat, la
mínima, si no s’informa per tota mena de mitjans. Un no pot pretendre
sentar càtedra i prescindir del principal diari de referència de
Catalunya, com no pot estar-se tot el dia posant a parir Espanya i no
llegir entre línies via internet La Razón. Mon pare, anarquista, sempre
deia que volia saber què pensava “l’enemic de classe”, que els seus
“amics” ja s’encarregaven de donar-li mals dies per sistema… per això
a casa sempre s’ha llegit La Vanguardia. Ara, si potser algú es pensa
que es pot pontificar sobre el bé i el mal a Catalunya i prescindir
d’aquest diari i sortir-se’n… ara m’explico moltes coses…
És una bona iniciativa perquè de vegades, les accions petites poden servir per objectius grans, i en aquest país d’això en sabem bastant.
És evident que s’ha de conèixer el diari de la burgesia catalana, sempre amb un objectiu final mesocràtic, però estaria bé que CIU s’imposés en la seva traducció al català. Fins i tot el diari del PSC ho ha fet!
Tot i que la Vanguardia seguirà essent sectària, a favor de CIU i del PP, al menys que ho sigui en català.
Ets un spammer més! Algú que aprofita una tecnologia pensada per una cosa per enviar la teva publicitat! Ai las! Com l’spamm pel mail, pels comentaris del blog, o per l’eina de La Vanguardia.
Ets un d’ells. No et disculpus, ara ja ho has enviat, ara ja no cal que ho treguis.