Ara estem força entretinguts i
entretingudes amb la informació que es genera a l’entorn dels
congressos d’Esquerra i de CiU al juny i juliol respectivament. Des
del meu punt de vista, la retirada de Carod és una prova més
de la seva intel·ligència. El partit ha d’aconseguir
superar el congrés amb dues idees clares: que hi ha hagut
renovació i que hi ha unitat dins del partit per reprendre la
tendència alcista cap al milió de vots i la majoria
social per la independència. Avui ho explica a El
Periódico, que torna a publicar un article sobre el tema i
d’aquesta manera s’aconsegueix implicar més lectors en el
debat sobiranista. Fa uns dies era Puigcercós qui publicava un
article,
on per cert vaig llegir que parlava de “més sobirania”
d’una manera molt indeterminada.
Com deia, però, mentre estem
entretinguts amb tots aquests articles deu estar a punt de
publicar-se un nou baròmetre d’opinió política
del CEO. L’últim va ser al gener. Anirà bé saber
si continua la tendència alcista de l’independentisme, si
supera el 20% o si la cuina d’en Colomer aprofita per associar els
resultats del 9M amb un canvi de tendència que resultaria
francament difícil de creure. En qualsevol cas, hi haurà
una dada que continuarà apareixent i per a la qual continuem
sense resposta. Més de la meitat de la ciutadania fa temps que
diu que no vol continuar essent una comunitat autònoma; uns
volen un estat dins d’una Espanya federal i uns altres volen un estat
independent, però uns i altres són molts més que
no pas els qui volen ser una comunitat autònoma. Aquestes
dades per si soles haurien de ser motiu d’un pla de xoc per part del
president Montilla si és que té una mínima
sensibilitat política. Un pla de xoc que passaria per aprovar
immediatament una llei de consultes populars com la que ha estat
preparant el CES i que havia de presentar Puigcercós passades
les eleccions. Vull suposar que Puigcercós ho ha deixat tot a
punt per a Ausàs, i com més dies passin pitjor.
Tot i que no sóc militant, i com
que demanar no costa res, m’agradaria saber quin és el
posicionament dels diferents corrents crítics d’Esquerra
respecte d’aquestes dades del CEO. Es pot continuar com si res quan
més de la meitat de la població diu que el règim
de Catalunya respecte de l’Estat espanyol ha de canviar quan no fa ni
dos anys que es va aprovar el nou Estatut? Quin ha de ser el missatge
i l’estratègia en relació als qui aposten per un estat
dins d’una Espanya federal? Què faria Carretero? Què
farien Bertran i Renyer? Què faria Puigcercós? I no
només ells, perquè la pregunta es pot ampliar als
corrents sobiranistes que continuen empenyent dins de CiU, com es pot
veure en militants blocaires com David
Morgades.
Per acabar, ahir Saül Gordillo
publicava un apunt amb el títol “De
l’1D al 9M” on afirmava que “alguna lliçò
autocrítica hauria de treure el sobiranisme de la patacada del
9-M, venint d’on veníem: de la marxa de l’1-D”. El
mateix tipus de reflexió es va fer quan després del 18
de febrer de 2006 la manifestació semblava que havia de
traduir-se a les urnes en un rebuig total a l’Estatut i no va ser
així. I aleshores torna a sortir una gentada l’1D. Com
s’explica? Són processos paral·lels. Una cosa són
les urnes i una altra el carrer. Hi ha moltes variables en joc. Tard
o d’hora, potser passats els congressos d’aquest estiu, potser quan
es conegui la sentència del TC, hi haurà una nova
manifestació i segurament serà un nou èxit. Que
una part important de la societat sobiranista no s’hagi sentit atreta
per les urnes en unes eleccions espanyoles és fins i tot
comprensible i àdhuc desitjable. Que una altra part s’hagi
volgut assegurar el bloqueig de l’accés al poder per part del
PP fent un vot útil socialista que en cap cas és un
aval ni d’espanyolitat ni de polítiques progressistes ni de
res semblant, també.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!