En Marcús es queixava en un
apunt que
no té cap mena d’importància si Bono és o no és
president del Congrés, que anem a remolc dels temes que ens
posen sobre la taula. David
Morgades (CDC) escriu: “Duran sigues ferm, no caiguis amb la
temptació i demostra que no donem suport a gent que
insulta i falta al respecte a Catalunya. Com deies en
campanya: “han de respectar Catalunya”.” A un editorial
de l’Avui llegim: “Dignitat. CiU no pot demanar respecte
per Catalunya i no trigar ni mig minut a negociar amb els que ens
insulten, es mofen de nosaltres o ens agredeixen. Bono no es mereix
el vot dels diputats catalans. Malament que el PSC hagi claudicat tan
ràpidament a les exigències del PSOE. Però els
diputats de CiU encara tenen l’oportunitat de fer-se dignes portaveus
del sentiment catalanista. Un seient a la mesa del Congrés no
val tant la pena.”
El problema és que CiU s’ha
presentat a aquestes eleccions amb la voluntat d’influir, de
negociar. A mi m’hauria agradat que ni ells ni Esquerra s’hi
haguessin presentat. Uns s’haurien estalviat la visualització
de la pèrdua de suports i els altres no haurien de passar ara
per aquests mals tràngols. A la presentació del meu
llibre a Mataró, en David Morgades em responia que CiU s’hi
havia de presentar perquè té un compromís amb la
ciutadania. Si ara rebutja aquesta negociació, el següent
missatge per part dels socialistes és el del vot útil:
si CiU no està disposada a negociar, val més votar algú
altre que ho faci.
En qualsevol cas, com deia en Marcús,
que facin el que vulguin amb Bono. De fet, amb Bono i amb Zapatero,
perquè la investidura d’aquest darrer tampoc hauria de ser
objecte de negociació. Per què no es força que
Zapatero sigui escollit en segona volta i per majoria simple? Seria
una bona manera d’avançar en la crisi d’estat. I si poguéssim
forçar unes noves eleccions, millor encara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi em reafirmo en el que et vaig dir, crec que CiU tenim un deure amb els nostre electors, i per tqn s’ha de negociar amb el govern central per treure el màxim profit per Catalunya. Ara bé, caure amb humiliacions i paranys socialistes, ni parlar-ne.
Una abraçada company
David
CIU sempre ho fa TOT pel bé de Catalunya.
Fins i tot quan va l’Artur mas i Zapatero van decidir, en aquella memorable vetllada vora el Manzanares, d’una banda finiquitar els tripartits d’esquerres catalanistes per tal que el PSC recolzés CIU al Govern i de l’altra, ribotar punts importants de l’Estatut… fins i tot llavors pensaven en Catalunya.
Unes noves eleccions a Catalunya, és el que hauríem de promoure. I fotre el Montilla a mar.
Xavier,
La batalla també s’ha de donar des de dins i CiU i ERC s’havien de presentar. I David Morgades ho doiu ben clar.
El problema no és aquest. El tema és que és un despropòsit plantejar-se ni que sigui l’abstenció amb el tema Bono.
Jo ja he escrit al meu bloc el que ve al cas.
Ara neix un nou estil innovador de fer política (que no diria democràtica). Ens presentem només a les eleccions i als llocs on sembla que millorarem posicions.
per què?
Tal com diu el blogger “..A mi m’hauria agradat que ni ells ni Esquerra s’hi
haguessin presentat. Uns s’haurien estalviat la visualització
de la pèrdua de suports i els altres no haurien de passar ara
per aquests mals tràngols…”
Cony, doncs Esquerra ja no s’hauria d’haver presentat a les municipals, ni a les nacionals catalanes, ni a les properes. Que no es presenti mai mes, si no tenen clar que milloren.
Es una estratègia collonuda,… i que fa pales el nul respecte pels electors desitjosos de tenir representants..pel pais…i pels fundadors i per les generacions precedents que han treballat i molt per aquell ideari.
I ho proposa un “independent” (ha, ha, ha, dels que tenen el mateix esbiaix, ben pronunciat, sempre, ha, ha). Com els nens petits malcriats que mai volen jugar a res amb altres, si no saben que quedaran bé i/o que guanyaran.
Jo patentaria aquesta nova geoestratègia (després del resultat de les Missions de conversió a l’independentisme pel Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidetanl, etc., que no han estat massa falaguers.
Es la manera de no perdre mai. No presentar-se mai als comicis.
I poder seguir xerrant que és la millor de les sol.lucions.
LLàstima que el món real no va per ací.
Un altre segle, a una altra galàxia, i sense persones humanes, potser, fins i tot, arriba a funcionar.
Xavier, no t’enfadis. Que era broma, naturalment, com els teus darrers comentaris i exposicions..
Cal prendres la vida amb bon humor, oi…. Però tothom. Sense divisions ni sectarisme.
Cordialment,
El teu darrer paràgraf demostra una candidesa i una ingenuïtat alarmants. ¿De veritat penses que hi ha algun partit (parlamentari) català que vol avançar i aprofundir en la crisi de l’estat espanyol? I d’altra banda: ¿ens pots explicar a qui interessa forçar unes noves eleccions a Espanya?
¿No veus que els tres partits d’obediència catalana amb representació al Congrés de diputats d’Espanya es van presentar a les eleccions amb la voluntat de collar (???) o condicionar el futur govern espanyol presidit pel “senyor” Zapatero?
Ens cal deixar de fer volar coloms i tocar més de peus a terra. Si els partits catalans no abandonen la política autonomista no hi ha res a fer. Com és fàcil d’entendre, volent condicionar el govern espanyol de torn no s’avança pas cap a la independència. Sense conflicte polític amb l’estat espanyol no exercirem mai el dret a l’autodeterminació.