Ara que el debat és obert i que
els diversos protagonistes hauran de seduir la militància, una
de les qüestions més importants que es plantegen per al
futur del partit és decidir si s’han de presentar a les
eleccions a corts espanyoles, que previsiblement seran el març
de 2012.
Avui Miquel Pairolí a visa en un
article
a El Punt que CiU ha d’estar al cas d’una possible entesa
entre PSOE i PP: “Si continuen aferrats a la vella política
del possibilisme i del peix al cove, fa l’efecte que ara els
afaitaran a pèl i a repèl.” La dinàmica de
la bipolarització sembla que ha entrat en un punt de no retorn
i els propers a notar-ho seran els de CiU.
Paradoxalment, si els escons
socialistes que han sortit de Catalunya amb el mandat massiu i clar
d’evitar un govern del PP (contra les opinions tergiversadores de PP
Zaragoza) no haguessin arribat a bon port, és a dir, si restem
els escons catalans del còmput de l’Estat, el PP hauria
guanyat les eleccions. Si de l’Estat espanyol en traiem allò
que ells en diuen la Comunitat Autònoma de Catalunya, resulta
que Espanya és del PP. Implicacions d’això? Que el 2012
la Chacon de torn demanarà un altre cop que la gent voti PSC
per salvar Espanya de les urpes del PP. Segona lectura? Que Espanya
no té remei, que vol ser popular i Catalunya no ho podrà
impedir. Un consell? Que tots els socialistes catalans tenen
l’oportunitat de viure en un estat on el PP no representarà
mai una amenaça: la República Catalana.
Espanya està viciada
d’anticatalanisme. El PSOE necessitarà sempre tenir molts vots
a Catalunya per poder governar Espanya, i el PP sempre estarà
a punt per recórrer a la catalanofòbia per satisfer una
part molt important del seu electorat. Aquesta dinàmica
perversa només es pot trencar d’una manera: amb una Catalunya
independent. Només quan això passi el PSOE podrà
retreure al PP que hagi estat alimentant aquest joc pervers. Només
aleshores es desactivarà aquesta dinàmica i el PSOE
podrà governar amb tranquil·litat. Paradoxal, oi? Qui
havia de dir als socialistes que s’haurien de plantejar un sacrifici
d’aquesta naturalesa, oi?
I enmig d’aquestes dinàmiques,
què hi pintaria Esquerra? No és cert que ha arribat el
moment de marxar del parlament Espanyol? Quina és la posició
dels candidats Puigcercós, Carretero, Bertran, Renyer, Ridao,
etc.?
PS: he penjat al menéame la notícia que el documental sobre el cas de l’Èric Bertran és un dels més vistos a YouTube. Si la promocioneu clicant a “menéame”, guanyarem visibilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No es ara, una questió prioritaria, però seria bo saber la opinió al respecte dels candidats sobre el tema. La meva es que si ERC des de la reforma de l’estatut s’hagues mantinguda ferma en la línia ideològica i acció política, aquestes elecciones generales no s’hauria presentat ja que es innecesari pel procés de la Independència.
Albert.
No entenc res, penso que segueixes “obsesionat” amb suposats sacrificis que puguin arribar a fer els socialistes catalans, no és un partit de sacrificats aquest, Catalunya per a ells només és la clau per governar Espanya i nosaltres tan feliços esperant un gest que no arribarà mai, però que en la nostra permanent innocència acabarem creient que l’han fet.
Penso que una cosa que cal vigilar ara és que el PP no utilitzi per a possar-se medalles el fet de sacrificar els interessos de partit pels interessos de l’Estado. Perquè com identifiquen nació espanyola i estat, a més tindria doble dosi de patrioterisme.
No hauria de fer el PP campanya per la independència de Catalunya, per exemple? No li diuen res d’això al partit els seus militants? O els votants?
Si els espanyols han de seguir governant Catalunya, cal que es presenti. Quan no calgui, ja no.
El PSOE es pot cagar, pixar i masturbar-se a sobre de Catalunya i el seu electorat continuarà igual d’acrític, apolític i amoral, i en definitiva els continuarà votant igual. Tant si pacta, com no amb el PP.
El problema està en que el catalanisme ha perdut credibilitat i efectivitat, i caldrà recuperar-la si vol recuperar el seu electorat, però venent-se a Madrid a qualsevol preu com han fet Mas, Duran, Puigcercós i potser farà Ridau, el desencís continuarà i encara aniran menys a votar.
Hi ha un fet que ERC i CiU no han valorat, enbogits amb la seva dinàmica destructiva d’un vers l’altre. I és que a l’electorat sociata el país li importa una merda, demà cau la Sagrada familia i el PSOE-c pot arribar als 30 diputats, mentre que l’electorat catalanista s’encabrona i va a parar a l’abstenció, per això a aquesta gent no se’ls ha de donar mai el govern, perquè lluny de pensar que farà obrir els ulls a molta gent provoca l’efecte contrari, poden fer el que els roti amb el país i tot el seu electorat continua tan feliç.
Si no té la seguretat de guanyar-les, no s’ha de presentar. Aixì mai perdrà.
En tot cas, a alguns municipis de 40 ó 25 habitants, on guanya, jo repetiria.
I sempre podria dir que he guanyat, per majoria absoluta, al 100% dels municipis on m’he presentat.
I pujaria de categoria al Vendrell i al Puigcercos.
I anar tirant de beta….mentre hi hagi beta.
Cordialment,
Andreu
P.S.- A les europees, a les municipals a Catalunya i a les nacionals catalanes també hi ha un determinat bipartidisme flotant. per tant, a no presentar-se mai.