Podíem pensar (alguns pensàvem) que el gremi de directors nord-americà, als seus premis anuals distingirien el seu col·lega Martin Scorsese (nominat per Hugo), o l'inspirat Woody Allen de Mitjanit a París, o potser fins i tot el talent de David Fincher (posat a fer la versió ianqui d' Els homes que no estimaven les dones), si és que no els acabava de convèncer el quinqué d'Alexander Payne en posar en escena Els descendents; però si així pensàvem, ens vam equivocar. Perquè els membres de la Directors Guild of America han decidit que el millor cineasta de l'any, per ells no és cap dels esmentats (que havien nominat prèviament) i, per descomptat, tampoc cap dels que ja no van ni nominar (cas de Terrence Malick o Nicolas Winding Refn, per exemple); sinó Michel Hazanavicius, pel seu treball a L'artista.
Definitivament, doncs, L'artista es confirma com la pel·lícula "de moda" i està sent la que aconsegueix l'efecte "bola de neu", tan característica dels Oscar els darrers anys: un títol que tothom hi aposta, a totes, en totes les categories; deixant les rivals amb poc marge. Recordem que, sense anar gaire lluny, els productors també van premiar L'artista als PGA.
I no s'han comportat pas de manera diferent pel que fa als directors de documentals. Han optat per James Marsh, que es el documentalista "de moda" des de fa un temps.
Fins i tot els productors nord-americans han premiat L'artista, que és cosa d'un seu col·lega francès. L'evocació del Hollywood silent sacsejat per l'arribada del sonor els ha calat fons i queda definitivament clar que el film d' Hazanavicius és favorit cara als Oscar. Fins ara, l'èxit incontestable de la pel·lícula havia estat, quant als guardons, qüestió d'associacions de crítics i, als Globus d'Or, el triomf comptà amb l'ajut de les dues categories (films dramàtics, per un costat, i comèdies/musicals, de l'altra); però que els productors també li hagin fet costat l'ha de situar al capdamunt de les travesses cara als Oscar (dimarts en tindrem una primera prova, quan se n'anunciïn les nominacions).
També passa a la "pole position" Tintín i el secret de l'Unicorn, de Steven Spielberg. Mentre que Rango, de Gore Verbinski, ha anat guanyant els premis de diverses associacions de crítics, tot a començat a capgirar-se amb els Globus, que guanyà el film de Spielberg, i ara, amb els productors que han fet el mateix. Certament, Spielberg havia estat nominat en dues categories (també per Cavall de batalla) i no cal dir que és tota una institució dins de la indústria del cinema; però, en qualsevol cas, la PGA ha certificat que Tintín i el secret de l'Unicorn les té totes per a triomfar als Oscar o, si més no, que li farà suar tinta a Rango.
PGA Awards 2011: els premis.
Millor Productor Cinematogràfic (premi Darryl F. Zanuck):
Thomas LANGMANN, per L'artista, de Michel Hazanavicius.
Les cartes són a la taula. Els directors nord-americans, a grans línies, han apostat pels col·legues que, molt probablement, també seran nominats a l'Òscar, o si més no, les seves pel·lícules seran presents a la recta final dels prmeis de l'Acadèmia. Sobretot en l'apartat de ficció, les nominacions han anat per a noms que ja són per damunt del be i del mal (Allen, Scorsese), cineastes de gran prestigi (Fincher, Payne) i el director "de moda" (Michel Hazanavicius). Quant a l'àmbit documental, hi detectem la presència del guardonat James Marsh i la de Richard Press (enguany també força remarcat), a més de Martin Scorsese, que ha estat així nominat per partida doble.
Steven Zaillian (per partida doble) i Aaron Sorkin són dos pesos pesats en el món dels guionistes actuals de la indústria audiovisual nord-americana, que els seus col·legues han nominat en els premis anuals del seu gremi. Esclar, també han nominat la inefable moderneta Diablo Cody. Però potser el que més crida l'atenció és el fet que bona part de les candidatures són per autors (Woody Allen, Tom McCarthy, Alexander Payne, Patrício Guzmán, Wim Wenders...), és a dir, cineastes que escriuen i dirigeixen les seves pròpies pel·lícules, i no pas per a professionals de l'escriptura guionística. I no oblidéssim que el protagonista del film de Woody Allen és un guionista (certament, poc satisfet de Hollywood, on du una carrera reeixida...)
WGA Awards 2011: les nominacions.
Guió Original:
Woody ALLEN, pel de Mitjanit a París (Midnight in Paris), de Woody Allen.
Diablo CODY, pel de Young Adult, de Jason Reitman.
Tom McCARTHY, pel de Win Win, de Tom McCarthy, basat en una història de Tom McCarthy i Joe Tiboni.
Annie MUMOLO, Kristen WIIG, pel de Bridesmaids (Bridesmaids | La boda de mi mejor amiga | Mes meilleures amies | Le amiche della sposa), de Paul Feig.
Mentre que les acadèmies de cinema, la premsa especialitzada i els crítics del ram solen nominar i atorgar premis de tota mena (a les pel·lícules, a la direcció, als guions, als intèrprets, als tècnics...), els gremis (siguin d'actors, guionistes, directors o productors) solen votar-se només a ells mateixos.
Agafem, com a botó de mostra, la Producers Guild of America, el sindicat dels productors. Aquestes són les nominacions per als seus premis anuals corresponents a 2011, que es concediran el dia 21 de gener.
PGA Awards 2011: les nominacions.
Millor Productor Cinematogràfic (premi Darryl F. Zanuck):
Judd APATOW, Barry MENDEL, Clayton TOWNSEND, per Bridesmaids (Bridesmaids | La boda de mi mejor amiga | Mes meilleures amies | Le amiche della sposa), de Paul Feig.
Letty ARONSON, Stephen TENENBAUM, per Mitjanit a París (Midnight in Paris), de Woody Allen.
Michael BARNATHAN, Chris COLUMBUS, Brunson GREEN, per The Help (The Help | Criadas y señoras | La Couleur des sentiments), de Tate Taylor.
Jim BURKE, Alexander PAYNE, Jim TAYLOR, per Els descendents (The Descendants | Los descendientes | Paradiso amaro) d' Alexander Payne.
Le Havre, d'Aki Kaurismäki, és una de les millors pel·lícules de l'any i tanmateix fins ara ha estat massa poc reconeguda, per allò que sempre topa amb algun o altre film que resulta més simpàtic o que convenç més al gust general o que és cosa d'un cineasta més a la moda -ai, perdoneu, en diuen tendències...- o simplement és una "opera magna" la que li passa al davant o... Finalment, ha guanyat el premi Louis Delluc 2011 de la Millor Pel·lícula de l'any.
I pel que fa al Premi Louis Delluc 2011 a la Millor 'Opera Prima', la guardonada ha estat Donoma, de Djinn CARRENARD, de la qual se'ns en destaca que s'ha realitzat amb 150 € (sí, ho hem llegit bé: cent-cinquanta euros) i que, amb actor professionals que hi han treballat de franc posa en pantalla tres històries diferents que giren al voltant del tema de l'amor.
Premi Louis Delluc 2011 a la Millor Pel·lícula de l'Any.
En una llista de nominacions farcida de noms consagradíssims (Meryl Streep, Nick Nolte, Glenn Close, Brad Pitt, George Clooney, Kenneth Branagh...), protagonistes habituals de les nominacions anuals de la indústria del cinema, com enguany ho són també Christopher Plummer, Michelle Williams, Damian Bichir, Jessica Chastain, Janet McTeer...), els títols que han congriat de rebot més candidatures del gremi nord-americà d'actors (SAG) són The Help (The Help | Criadas y señoras | La Couleur des sentiments), de Tate Taylor [4 nominacions: Repartiment, Actriu -Davis-, 2 actrius secundàries -Chastain, Spencer-] i L'artista (The Artist), de Michel Hazanavicius [3 nominacions: Repartiment, Actor -Dujardin- i Actrius Secundària -Bejo-].
SAG Awards 2011: nominacions.
**Amb 4 nominacions***
The Help (The Help | Criadas y señoras | La Couleur des sentiments), de Tate TAYLOR: 4 nominacions (Repartiment, Actriu -Davis-, 2 Actriu Secundària -Chastain, Spencer-)
***Amb 3 nominacions***
L'artista (The Artist), de Michel HAZANAVICIUS: 3 nominacions (Repartiment, Actor -Dujardin- i Actrius Secundària -Bejo-).
***Amb 2 nominacions***
My Week with Marilyn, de Simon CURTIS: 2 nominacions (Actriu -Williams-, Actor Secundari -Branagh-
J. Edgar, de Clint EASTWOOD: 2 nominacions (Actor -DiCaprio-, Actor Secundari -Hammer-).
Bridesmaids (Bridesmaids | La boda de mi mejor amiga | Mes meilleures amies | Le amiche della sposa), de Paul FEIG: 2 nominacions (Repartiment, Actriu Secundària -McCarthy-).
Albert Nobbs, de Rodrigo GARCÍA: 2 nominacions (Actriu -Close-, Actriu Secundària -McTeer-).
Els productors nord-americans, agrupats en la Producers Guild of America (PGA), també tenen el seu calendari de premis, aspirant igualment tant a celebrar la feina de tot un any com a fe de "lobby" en la cursa dels Oscar. El seu calendari, però, és força peculiar. El 2 de desembre han proclamat els nominats en la categoria de Millor Documental Cinematogràfic, el 7 de desembre faran públiques les sèries televisives que opten a premi, el 3 de gener anunciaran la resta de nominacions cinematogràfiques i el 21 de gener, al Beverly Hilton Hotel, se'n sabrà els guanyadors, al decurs de la festa en què es lliuraran els guardons.
Premis PGA 2011: Nominacions de la categoria Millor Documental Cinematogràfic.
The Union, de Cameron CROWE. Sobre la gravació de l'àlbum homònim, fruit de la col·laboració d'Elton John i Leon Russell, produït per T-Bone Burnett: 1 nominació (Documental).
Senna, d' Asif KAPADIA. Sobre el pilot de Fòmula 1 brasiler Ayrton Senna, tres vegades campió del món abans de morir als 34 anys d'edat: 1 nominació (Documental).
Project Nim, de James MARSH. L'autor de la premiadíssima Man on Wire torna ara documentant l'experiment d'una psicòloga, disposada a demostrar que un ximpanzè nadó pot aprendre a comunicar-se amb el llenguatge si creix en un entorn humà: 1 nominació (Documental).
Bill Cunningham New York, de Richard PRESS. Sobre el famós fotògraf de moda novaiorquès, Bill Cunningham: 1 nominació (Documental).
Hugoés una mena de pel·lícula personal de Martin Scorsese, ha declarat Annie Schulhof, la presidenta del National Board of Review (organització cinèfila coneguda arreu especialment perquè els seus premis anuals solen ser indicadors orientatius cara a la cursa per als Oscar). I és que aquest nou film de Scorsese s'ha endut els dos guardons estrella -Pel·lícula i Director-, en un palmarès encapçalat tanmateix per The Descendants, que n'ha congriats tres.
Tot parlant de Hugo, Annie Schulhof ha volgut remarcar que Es tracta d'un homenatge als primers anys del cinema que utilitza la tecnologia punta actual per dur l'espectador a un món absolutament irrepetible i màgic. És visualment impressionant i emocionalment captivadora.
Premis 2011 del National Board of Film Review.
The Descendants, d' Alexander PAYNE: 3 premis (Actor -Clooney-, Actriu Secundària -Woodley-, Guió Adaptat)
Hugo, de Martin SCORSESE: 2 premis (Pel·lícula, Direcció)
L'anglès Tom Hooper ha estat guardonat pel gremi de directors de cinema dels Estats Units —DGA— com a Millor Director de 2010, pel seu treball a El discurs del rei, passant per davant, doncs dels nord-americans Darren Aronofsky (que havia estat nominat per Cigne negre), David Fincher (que ho era perLa xarxasocial) i David O. Russell (per The Fighter) i del britànic Christopher Nolan (per Començament).
Si tenim en compte que els productors de la PGA també van considerar El discurs del rei com la millor pel·lícula i que aquest mateix vespre, molt probablement, Colin Firth s'endurà el premi del sindicat d'actors al Millor Intèrpret Masculí, a la gala del SAG —Screen Actors Guild—, sembla que definitivament la pel·lícula del rei quec va imposant-se sobre les rivals cara als Òscar d'enguany.
En l'apartat documental, Charles Ferguson ha guanyat el DGA Award, pel seu treball a Inside Job, que —presentat a Canes 2010— va agafant volada cara als guardons de l'acadèmia de Hollywood.
I, per cert, Martin Scorsese ha estat també premiat pels seus col·legues, com a Millor Director d'una sèrie televisiva de ficció (per "Boardwalk Empire").
Avui, a dos quarts de 6 de la matinada (PT) —cap al migdia, hora catalana—, es faran públiques les nominacions als Oscar.
Poques sorpreses s'esperen, en una edició en què s'arriba a les nominacions amb títols com El discurs del rei, de Tom Hooper; La xarxa social, de David Fincher i Cigne negre, de Darren Aronofsky, que han estat molt i molt reconegudes, amb tota mena d'altres nominacions i premis. Això sí, acompanyades de Començament, de Christopher Nolan; The Fighter, de David O. Russell; The Kids are all right, de Lisa Cholodenko i fins i tot True Grit, la nova dels Coen, i 127 Hores, de Danny Boyle.
Tot i que d'antuvi semblava que La xarxa social era la gran preferida, la sorpresa l'han donada els productors associats a la Producers Guild of America —PGA—, que, en concedir els seus guardons anuals, han optat per El discurs del rei, en lloc del film —molt més "americà"— de David Fincher. En canvi, molt més previsibles han estat els premis que han concedit en les altres categories cinematogràfiques: Tot Story 3, de Lee Unkrich, en l'apartat d'Animació, i Tot esperant Superman, de Davis Guggenheim, en el de Documental.
Productors, guionistes, directors, actors... junts, fan el farcell d'acadèmics que voten als Oscar i, per tant, els seus premis sectorials serveixen com a indicadors de tendències.
Els guionistes —agrupats en la Writers Guild of America (WGA)— no han tingut en compte El discurs del rei i han nominat els guions originals Cigne negre, The Fighter, Començament, The Kids Are All Right i Please Give. Com a guions adaptats, han nominat els de La xarxa social , 127 hores, T'estimo...Phillip Morris!, La ciutat i True Grit. Finalment, d'entre els dels documentals, han nominat: Inside Job, Enemics del poble, Restrepo, Freedom Riders, Gasland, The Two Escobars i Who is Harry Nilson?
Quant als directors —membres de la Directors Guild of America (DGA)—, han estat ben tòpics, nominant exactament allò que era de preveure; és a dir: Cigne negre, La xarxa social, El discurs del rei, Començament i The Fighter —potser la sorpresa ha estat no trobar-hi la dels Coen—. En l'apartat de Documentals —atenció als títols que es va repetint, entre les diverses associacions gremials—: Tot esperant Superman, Inside Job, Restrepo, Client 9: The Rise and Fall of Elliot Spitzer, Last Train Home.
I pel que fa als actors, el desembre ja havien optat per votar el mateix que lesa ssociacions de crítics.
En aquestes circumstàncies, doncs, es fa molt difícil pensar que les nominacions als Òscar se'n vagin gaire del que la mateixa gent de Hollywood ha votat als respectius gremis.
La premsa estrangera acreditada a París imita per setzena vegada els seus homòlegs acreditats a Hollywood i, si aquells donen Globus, ells lliuren Lumières i, a més, ho fan un parell de dies abans.
D'homes i déus, de Xavier Beauvois, ha estat considerada la Millor Pel·lícula "Francesa" o francòfona, de la qual han guardonat també Michael Lonsdale com a Millor Actor. Pel film El poder a l'ombra, de Roman Polanski, n'han premiat la Direcció i el Guió, i a Polanski també l'han homenatjat lliurant-li l'anomenada "Pantera d'honor".
A les nominacions del sindicat d'actors nord-americà, l'Screen Actors Guild (SAG), es pot dir que apareixen els mateixos noms que les diverses associacions de crítics estan premiant.
En efecte, Jesse Eisenberg, que incorpora Mark Zuckerberg —el creador de Facebook— a La xarxa social; Colin Firth, el tartamut Jordi VI, d' El discurs del rei, i James Franco, l'alpinista que brega per salvar la pell a 127 hores, han estat nominats en la categoria de Millor Actor dels SAG Awards 2010, conjuntament amb Jeff Bridges, pel seu treball a True Grit, i Robert Duvall, per Get Low.
Encara més previsible ha estat la llista de nominades en l'apartat de Millor Actriu. Sí, Natalie Portman, per Cigne negre; Annette Bening, per The Kids Are All Right; Nicole Kidman, per Rabbit Hole, i, per descomptat, Jennifer Lawrence, per Winter's Bone. La cinquena: Hilary Swanson, per Conviction.
En les categories d'actors i actrius en papers secundaris, inevitablement: Christian Bale, Melissa Leo i Amy Adams, pel seu treball al drama pugilístic The Fighter. I Geoffrey Rush i Helena Bonham-Carter, per El discurs del rei; així com Mila Kunis, per Cigne negre. Sumem-hi Mark Ruffalo, per The Kids Are All Right; Jeremy Renner, per La ciutat; i a penes si ens quedarà com a relativa novetat John Hawkes, per Winter's Bone, i Hailee Steinfeld, per True Grit.
Potser la dada principal que aporten aquestes nominacions és que els del gremi aposten per noms propis en films com El discurs del rei, The Fighter iCigne negre, més que no pas en el cas de La xarxa social i, per tant, si els Andrew Gardfield i Justin Timberlake acaben sense nominació particular als Oscar, la pel·lícula de Fincher pot perdre pistonada —pel que fa al nombre de candidatures— en benefici d'aquells altres títols, que en l'apartat interpretatiu estan aconseguint gairebé la unanimitat pel que fa a intèrprets principals i/o secundaris.
Per cert, els SAG AWards tenen també uns apartats televisius, d'entre els quals remarco que Edgar Ramírez, el protagonista de Carlos, també està nominat en la categoria de Millor Actor en una TV-Movie o Minisèrie.
Finalment, s'ha anunciat que el premi d'honor dels SAG Awards 2010 es lliurarà a Ernest Borgnine
El Premi Louis Delluc 2010 al Millor Llargmetratge l'han atorgat a Misteris de Lisboa, del realitzador xilè establert a França, Raúl Ruiz. Aquest film es va presentar mundialment al Festival de Sant Sebastià, en què Ruiz guanyà la Petxina al Millor Director, mentre els sectors més rigorosos de la crítica acreditada al certamen apostaven perquè també la pel·lícula fos reconeguda amb la Petxina d'Or.
Quant al Louis Delluc a una "opera prima francesa", ha estat per Belle épine, de Rebecca Zlotowski, seleccionada el maig de 2010 per la Setmana de la Crítica de Canes.
El Premi Louis Delluc s'instituí al ja llunyà 1937 —per bé que la categoria de "Millor Opera Prima Francesa" no es va crear fins el 2000— i el jurat que l'atorga hi guardona pel·lícules amb "exigència artística i d'autor" en el que ha de ser un acte de públic reconeixement.
Vol el tòpic que els NBFRA (National Board of Film Review Awards) són un primer termòmetre cara als Òscar. Si fos veritat, La xarxa social, de David Fincher, hauria de ser, des d'ara mateix, el gran títol de referència cara als premis de l'acadèmia de Hollywood. I és que aquesta associació cinèfila ha atorgat al film sobre el naixement de Facebook els 4 premis més importants: Millor Pel·lícula, Millor Director (Fincher), Millor Actor (Jesse Eisenberg) i Millor Guió Adaptat.
No són nominacions, sinó premis ja concedits (tot i que avui els han anunciat i l'11 de gener de 2011 els lliuraran).
Dels homes i els déus, de Xavier Beauvois, segueix posicionant-se bé en aquesta cursa de premis, ja que ha guanyat el NBRFA de Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. I, com era igualment d'esperar, Toy Story 3 ja se les campa, ara enduent-se el NBFRA de Pel·lícula d'Animació (categoria en què comença a fer forat també L'Il·lusionista, de Sylvain Chomet, guanyant l'Spotlight Award.
Si el premi al Millor Documental ha estat per a Waiting for Superman, de Davis Guggenheim (el d' Una veritat incòmoda, amb Al Gore), cal tremarcar que el NBFRA de Millor Nou Director l'han atorgat a Sebastian Junger i Tim Hetherington, pel documental bèl·lic (sobre l'Afganistan) Restrepo —ja nominat als iSA—.
Parem atenció, que el NBFRA al Millor Guió ha estat per a Chris Sparling, pel de la pel·lícula Enterrat (Buried), de Rodrigo Cortés.
I finalment, els National Board of Film Review Awards despleguen un bon feix de premis amb força connotació honorífica: a Sofia Coppola, pel conjunt del seu treball com a directora, guionista i productora de Somewhere; a Dante Ferreti, pel disseny de producció de Shutter Island, de Martin Scorsese, i a Leonard Maltin, el W.K. Everson Film History Award. Arrodonint-ho, Fair Game, Conviction i Howl han estat reconeguts amb el NBFRA Llibertat d'Expressió.
***
Llista dels NBFRA 2010 —que inclou els més destacats films de l'any, films de parla no anglesa, documentals i films independents, segons aquesta associació—, clicant aquí [NBR Awards Announced]
Al Premi Louis Delluc l'anomenen —no sé si exageradament— el "Goncourt" del cinema. Creat el 1937 com a homenatge a qui fou el primer periodista francès especialitzat en cinema i promotor de cineclubs, l'atorga cada any un jurat conformat per una vintena de crítics cinematogràfics i personalitats del món del cinema a l'hexàgon.
S'han fet públics ja els 8 títols finalistes, que aspiren al guardó:
Avui és el dia dels BAFTA. Enllestit el Festival de Berlín, entrem a la recta final de la temporada de premis, amb els guardons de l'acadèmia britànica del cinema, que es lliuren aquest vespre. La setmana entrant serà el torn dels César francesos i l'altra, la dels ISA, Razzie i, sobretot, Oscar.
Mentrestant, aquí segueix guardonant tothom. Els guionistes nord-americans, encara que sigui per premiar el mateix que fan els altres, no se n'estan: si no atorgues "awards" es veu que no ets ningú. I en efecte, Millor Guió Original: The Hurt Locker; Millor Guió Adaptat: Als núvols; Millor Guió de Documental: The Cove. La llista completa dels premis d'aquesta associació, clicant aquí [WGA - Writers Guild Awards 2010 Winners]
Per la seva banda, l'acadèmia irlandesa de cinema, com en tantes coses passa a Irlanda, té un comportament dual. D'una banda, en clau local, premiant produccions locals i cineastes i artistes de nacionalitat o origen irlandès. Per altre cantó, en clau internacional, guardonant el mateix que tothom. I, per acabar d'adobar, com que tot això és en anglès, tenen un raconet per a la producció audiovisual en gaèlic. La llista completa dels nominats i guanyadors dels premis de l'acadèmia irlandesa, clicant aquí [IFTA2010 - Irish Film and TV Awards 2010]
FOTO Cartell de The Eclipse, millor pel·lícula als premis de l'acadèmia irlandesa del cinema.
Així doncs, parem compte: el gremi de directors i el gremi de productors han coincidit a destacar Kathryn Bigelow per davant de Cameron. Això situa la cineasta nord-americana en primeríssima posició cara a l'Oscar de milor director. Dimarts es faran públiques les nominacions, en què òbviament es preveu un predomini de candidatures per part d' Avatar i que The Hurt Locker en tindrà també unes quantes. Vist des d'ara, sembla com si Avatar estigués destinada a endur-se l'estueta de millor pel·lícula i totes les tècniques; però que The Hurt Locker podria "treure-li" la de millor direcció. Tanmateix, ja veurem què acabada passant!
Semblava -i sembla- que aquest hagi de ser l'any titànicament triomfal d' Avatar, perquè l'èxit descomunal a la taquilla d'arreu del món i l'enlluernament espectacular que en causa el bededeu tecnològic haurien de deixar amb poques possibilitats reals la resta de "favorites" (és a dir, la cantarella: The Hurt Locker, Up in the Air, Precious...). Però, noi, aquesta matinada van els productors, és a dir, els que toquen més la part econòmica de les pel·lícules de Hollywood i atorguen el seu Producers Guild Award a The Hurt Locker. És a dir, entronitzen una producció de pressupost discret (sobretot si el comparem amb el de la megafantasia futurista), que ha tingut un recorregut discret a taquilla (...ai, les comparacions odioses!), els productors!
Sorprèn, de debò! Tot i que, si han fet números (i aquests sempre en fan, de números), ja pot ben ser que hagin arribat a la conclusió que el seu possible premi a Avatar no faria augmentar-ne gens una recaptació ja de per si desbocada i imparable, i, en canvi, si apostaven per un altre títol, és possible que influeixin perquè aquesta altra faci algun dòlar més a taquilla: vist així, potser no és tanta sorpresa, que hagin atorgat el guardó a The Hurt Locker.
El 2 de febrer s'anunciarà les nominacions als Òscar, en què de ben segur Avatar congriarà un fotimé de candidatures (a part de millor pel·lícula, direcció i potser guió, tot fa preveure que sumi la totalitat de categories tècniques: fotografia, muntatge, banda sonora, efectes especials visuals, so, muntatge sonor, etc). De manera que les altres pel·lícules poden quedar-ne a una ostensible distància, pel que fa a quantitat de nominacions. Sens dubte, amb l'aval de la Producers Guild of America i de tants altres premis i reconeixements que ha obtingut prèviament, The Hurt Locker hauria d'aparèixer com a la gran candidata alternativa. Estarà bé això, cara a fer bullir l'olla de la competitivitat, les apostes que mou i l'interès mediàtic; però molt em temo que, a l'hora de la veritat, el 7 de març, s'imposarà el corró d' Avatar.
Això sí, no ha de passar per alt que James Cameron, en rebre el Globus d'Or com a millor director, va dir (adreçant-se a Kathryn Bigelow) que el premi havia d'haver anat a ella.
Per cert, en les categories de Documental, els productors s'han decantat per l'exitós The Cove i n la d'Animació, per la no menys reconegudaUp.
Sandra Bullock, pel seu treball a The Blind Side, i Jeff Bridges, pel seu a Crazy Heart, que ja van guanyar respectivament els Globus d'Or de millor actor i actriu, han estat ara guardonats com a millors intèrprets del 2009 pels seus col·legues de l' Screen Actors Guild. Això sí, fent costat als companys d'Inglourious Basterds, premiats com el millor repartiment en conjunt de l'any; en el ben entès que un d'ells, Christoph Waltz ha estat considerat el millor actor en paper secundari -com ja va pasar en els Globus d'Or-. Quant a la millor actriu en un paper secundari: Mo'nique, de Precious.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
