Un títol valent, atrevit, sense embuts... com valent, atrevit i sense embuts és en Jordi, que, com hem vist, en un moment tan complex, econòmicament parlant, com és l'actual s'atreveix a muntar a Argentona, lloc on ara resideix, una editorial de país i sense complexos...
I, justament, el títol no ens ha de portar a enganys: no hi trobareu un llibre simple, amb arguments simples, amb pensaments simples, sinó un llibre raonat, amb argumentacions sòlides, explicades, això sí -i és una de les característiques principals de l'autor, que sap fer fàcil allò que, a voltes, és molt difícil d'explicar-, d'una forma senzilla, entendora...
Els organitzadorsde la tradicional Botifarrada a la hispanidadque cada 11 d'octubre es fa a Mataró (i ja en són 17 les edicions!) m'han demanat que, en nom de la CALde la capital maresmenca, faci un petit parlament sobre la situació de la llengua.
Què voleu que us digui? En un dia com aquest en què l'Estat celebra amb desfilades militars el seu expansionisme lingüístic i en una època com aquesta que en temes de llengua (catalana) sembla que estiguim retrocedint de cop 30 anys, no em puc d'estar de recordar aquelles paraules que va dir fa uns anys, sense posar-se vermell, la persona que és el Cap d'Estat i que és símbol de la seva unitat i permanència (amén!):
"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"
A partir d'aquestes idees vaig articular el discurs que trobareu en el text de l'apunt...
El parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners està dedicat a un fill de la població, Sant Salvador d'Horta, un dels sant més "miraclers" del nostre país, que deu el seu nom a la llarga estada que va fer com a franciscà a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta...
Sens dubte, si els oficis han de tenir patrons, Sant Salvador d'Horta hauria de ser el sant patró de tots aquells qui es dediquen a la política lingüística (catalana)... Ja ho sabem, doncs, per al dia 18 de març!
A la fotografia, imatge del sant al parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners.
Haig de confessar que, en un primer moment, m'ha molestat, sobretot quan he vist que a la placa estava escrit en grec "Espanya a Grècia", llegir la notícia que la Reina Sofia (d'Espanya) i que l'Instituto Cervantes inauguraven un monument dedicat a les paraules que Pere el Cerimoniós (III per als catalans, IV per als aragonesos) va dir d'elogi al Partenó (durant l'ocupació catalana del segle XIV, quan encara no s'havia destruït i era força similar a com havia estat construït, fou la seu arquebisbal de Santa Maria de Cetines).
Dijous es va presentar a l'Horiginalde Barcelona el llibre i CD del Certamen Terra Cultura, editat per Cossetània Edicions, on es publiquen les cançons finalistes del III Premi Miquel Martí i Pol de cançons enregistrades amb música original i basades en poemes en llengua catalana.
Els dies 21 i 22 de gener, i per primera vegada, s'han reunit a Tortosa mestres i professors de tots els territoris de parla catalana (de la Franja, d'Andorra, de la Catalunya Nord, del Principat de Catalunya, de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, del País Valencià i, fins i tot, de l'Alguer) per reflexionar com ensenyar i aprendre llengua en el context (potser hauríem de dir contextos!) actual.
Les línies de treball foren tres dels temes que són cabdals en els nostres sistemes educatius:
Acollida inicial alumnat nouvingut
La incorporació creixent d'alumnat nouvingut a les aules fa evident la necessitatd'una actuació decidida que garanteixi la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat. Així, doncs, l’objectiu d’aquest eix és conèixer els recursos i el funcionament dels processos d'acollida de l’alumnat nouvingut. És una invitació a presentar les diferents modalitats que existeixen a les escoles i als instituts d’arreu dels territoris.
Transició aula ordinària alumnat nouvingut
Atès que la finalitat de l’acollida és normalitzar l’itinerari escolar d’aquest alumnat nouvingut mitjançant la seva incorporació a l’aula ordinària, en questa jornada es presentaran experiències que, en funció de la particularitat de cada centre, mostrin propostes metodològiques i organitzatives diferents i estratègies i recursos innovadors.
Tractament integrat de llengua i continguts (TILC)
Entre les estratègies que poden ajudar a afavorir l’èxit escolar de l’alumnat nouvingut, en particular, i de tot l’alumnat en general, destaca el TILC. Es tracta d’un enfocament metodològic per a aprenents de L2 que integra l’ensenyament de continguts curriculars amb estratègies que fan els conceptes de les àrees del currículum més comprensibles, alhora que promouen la competència comunicativa i l’adquisició del llenguatge acadèmic en la L2. Es tracta, a més, d’un enfocament que pot ser útil per a tot l’alumnat ja que ajuda a desenvolupar habilitats lingüístiques. En aquest eix es recolliran, per tant, experiències que es basin en aquestes metodologies, adreçades a alumnat que aprèn matèries del currículum utilitzant com a llengua vehicular i d’aprenentatge una L2 (el català o qualsevol altra llengua).
Imatge: el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno i la professora de la línia educativa "La Costura" de l'Alguer, Francesca Dinapoli.
La setmana passada, es va fer el II Congrés Leer.es, que es va celebrar a Madrid organitzat pel Ministeri d'Educació del Govern espanyol. Sense entrar a analitzar els continguts, alguns, d'latra banda, força interessants, voldria fer una reflexió sociolingüística i una reflexió de tipus econòmic, però que també té repercussions sociolingüístiques.
Nota: fixeu-vos en l'ús del mot "nacional" -omnipresent en el Congrés- i veure per què no podran entendre mai que nosaltres també som una nació.
Mentre que continuen els entrebancs jurídics al fet que el català pugui esdevenir primera llengua en alguns àmbits de la nostra societat, mitjançant sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el fet que el català sigui la llengua de les administracions locals o admetent a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei del cinema, el codi de consum o la llei d'acollida de persones immigrants per una suposada "discriminació" de la llengua castellana, Espanya continua legislant, d'una forma aparentment respectuosa amb la diversitat lingüística de l'Estat, contra les llengües que no són el castellà.
Un exemple d'aquest fet el trobem en l'"Orden CUL/3699/2009, de 22 de diciembre, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, a empresas e instituciones sin fines de lucro, editoras de revistas de cultura, escritas en castellano y otras lenguas cooficiales distintas del castellano, correspondientes al año 2010." El text íntegre el trobareu com a document adjunt d'aquest apunt. Analitzem el text de la convocatòria i entendrem quina és la idea que tenen del plurilingüisme i de la igualtat de les llengües aquells qui no volen que la seva llengua retrocedeixi ni un milímetre de Catalunya.
Aquest és un dels dies en què encara confirmes més que és imprescindible un Estat per al reconeixement d'una llengua. Sense vergonya, la seva "Festa Nacional" d'Espanya la fan coincidir amb l'inici d'un dels processos més durs de colonialisme lingüístic, cultural, econòmic i de substitució ètnica que mai no ha vist la humanitat (i que, de fet, encara continua, amb la culminació dels processos de substitució lingüística que s'estan produint arreu d'Amèrica).
A més, enguany se senten especialment satisfets perquè l'antinacionalista Mario Vargas Llosa, signant del recent Manifiesto por la lengua común, ha declarat, en una nostra d'aquest no-nacionalisme, que "me alegra muchísimo, es un reconocimiento a la literatura en lengua española", per la qual cosa, com ha dit el president del Govern espanyol, José L. Rodríguez Zapatero, 'hoy estamos más dichosos por la concesión del Nobel de Literatura a Vargas Llosa. Como habitantes del territorio de La Mancha nos halaga que este reconocimiento venga a la lengua española, a este espacio de más de 400 millones de personas".
Passejant per la 59a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern de Barcelona, he trobat aquest llibret que fou editat per Dalmau Carles i Companyia de Girona el 1906 i que havia estat "compilat, ordenat i anotat" per Anton Busquets i Punset. Es tracta d'un recull de textos literaris dels autors de la Renaixença pensada per als alumnes del conjunt dels territoris catalans (recordem que en aquell moment tot just despuntava el nom de Països Catalans i, per tant, és lògic que no és fes servir -de fet, com ara, encara que per altres raons!). I com és lògic hi ha autors de la majoria de les regions de parla catalana (Principat, País Valencià, Mallorca, Catalunya Nord): Verdaguer, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Raimon Casellas, Apel·les Mestres, Víctor Català, Àngel Guimerà, Teodor Llorente, Costa i Llobera...
Sigui com sigui el llibret és un gran exercici d'autoestima col·lectiva, com podem veure, per exemple, en el pròleg, quan se'ns diu "per fer agafar afecte a la nostra hermosa y rica llengua, basta ja aquest esplet de fragments que per ells sols se posa de manifest el valor de la literatura catalana que pot ja competir ab qualsevol altre".
En aquests anys darrers, ha estat molta la feina -constant, insistent, sense fer gaire soroll, però sempre amb l'objectiu d'avançar- que s'ha fet des de la Generalitat de Catalunya (coordinada en un primer moment des del Departament de la Presidència i ara des del de la Vicepresidència) per treballar per enfortir els lligams entre els diversos territoris que formem els Països Catalans.
Com a resum d'aquesta feina, concretament en els territoris més fràgils de la nostra comunitat lingüística, el Departament de la Vicepresidència acaba de publicar el llibre Treballar a la frontera. La Generalitat a Perpinyà i a l'Alguer, justament el dos territoris catalans on la Generalitat té obertes representacions.
Enguany hem tornat a participar a la Universitat d'Estiu Rafael Altamira que cada any organitza la Universitat d'Alacant. En concret, al curs dirigit per Sandra Montserrat i que duia per títol Models educatius plurilingües. En concret, la meva companya Imma Canal i jo mateix hem presentat la sessió Models plurilingües a les escoles de Catalunya.
De ben segur que no exagero gens ni mica si dic que ha estat un autèntic plaer poder compartir quasi quatre hores de reflexió amb una setantena de mestres del sud de la nostra comunitat lingüística, amb els quals hem parlat de com ha de ser la gestió de la llengües en un centre educatiu, com s'ha d'ensenyar (i no únicament llengua, sinó veient com la llengua és a la base de qualsevol tipus d'aprenentatge, de qualsevol, per tant, matèria), com cal apostar pel poliglotisme dels nostres alumnes sense oblidar el paper clau de la nostra llengua, hem reflexionat sobre l'absurditat de la sentència del Tribunal Constitucional... Els aplaudiments finals, que, certament, han estat com mai, ens confirmen que encara hi ha molt país, molt més del que ens pensem, arreu de la nostra comunitat lingüística, fins i tot en punts tan durs com pot ser Alacant.
Tot seguit us oferim les línies generals del que hem explicat.
En plena eufòria nacional (espanyola), després que hagin guanyat el mundial de futbol (encara que sigui gràcies a una colla de catalans, la procedència dels quals de ben segur que serà utilitzada per minimitzar la gran mobilització clarament independentista d'ahir), no em puc estar de pensar que ser català, parlar en català i sentir-se nacionalment únicament català no és fàcil en un context en que els "altres" ho tenen tot: tribunal constitucional que decideix per damunt de la voluntat popular, el deure de tots els ciutadans de conèixer la llengua espanyola, piles i piles de mitjans de comunicació únicament en espanyol, el control econòmic (ara més que mai), l'exèrcit garant de la "indisoluble unidad de España", els jutges intocables que no tenen cap obligació de conèixer la llengua del país, les seleccions esportives...
Quin dia més contrastat amb el d'ahir: tots els mitjans de comunicació fent surar un espanyolisme ranci, banderes espanyoles arreu, crits a favor d'Espanya en ciutats com Mataró, 75.000 persones veient el partit de la "roja" a Montjuïc...
Però si tot plegat no és suficient, només cal que llegiu aquest text de Carme Riera, que és tot un exemple de com atiar, potser no conscientment, un dels esports preferits dels (nacionalistes i dels que fan veure que no ho són) espanyols: l'odi contra els catalans, contra la llengua catalana, contra, en definitiva, Catalunya...
Ahir vam conèixer la mort de l'actor (i també cantant) Miquel Cors. La notícia que sortia al canal 3/24 ens recordava que havia estat famós pel seu paper de l'Antònio a la (mítica) sèrie de TV3Poblenou, que, certament, va representar un abans i un després en el tema de les produccions pròpies de la televisió pública catalana.
Miquel Cors, l'Antònio, va esdevenir, com dèiem en un article que vàrem publicar l'any 1995 a la revistaLa Mirandade Capellades, la meva vila d'origen, el nostre JR particular i el començament de la creació d'un "star system" nacional que ha esdevingut, com passa en qualsevol cultura normal, referent per al conjunt de la societat (que ha incentivat, per exemple, l'anada als teatres...).
Com a record d'aquest actor i d'aquella sèrie he recuperat un article, que trobareu en el document adjunt, que vaig escriure en aquesta revista capelladins i on podreu trobar tot un seguit de reflexions sobre el paper de la nostra televisió pública pel que fa a la llengua i el seu ús. Crec que la lectura del text, quinze anys després, ens pot fer reflexionar si hem avançat, retrocedit o som allà mateix... Vosaltres mateixos...
1000 Languages. The Worldwide History of Living and Lost Tongues és un llibre dirgit per Peter K. Austin, publicat el 2008, del qual ara acaba de sortir la traducció a l'espanyol amb el nom de 1.000 lenguas. Lenguas vivas y extintas de todo el mundo. D'entrada, l'objectiu és presentar d'una forma planera i per a un públic ampli les llengües mundials (com el xinès mandarí, l'hindi, l'anglès l'espanyol...), les llengües d'Europa (un capítol l'autor del qual és el prestigiós Glanville Price...), les llengües d'Àfrica occidental i septentrional, les llengües d'Àfrica central, oriental i meridional, les llengües d'Àsia meridional, les llengües d'Àsia oriental i sud-oriental, les llengües d'Austràlia i el Pacífic, les llengües d'Amèrica, les llengües en perill o les llengües ja extingides.
Tot i que és un llibre, com hem dit, dirigit a un públic no especialitzat, la pàgina dedicada a la llengua catalana ens mostra una manca de rigor que fa que sobre el contingut de l'obra hi hagi un cert dubte i que ens faci aconsellar a les persones preocupades per aquest tema que busquin altres fonts com, per exemple, les que ens ofereix la pàgina de Linguamón-Casa de les Llengües...
Al principi dels anys 40 del segle XX, mentre que els Països Catalans sota sobirania espanyola veien prohibida tota presència formal de la llengua catalana, creixia a l'Estat espanyol una doctrina expansionista que, aprofitant l'impuls dels alemanys a Europa, reivindicava, a part del Marroc francès, Gibraltar, una zona més gran del Sàhara, una part d'Algèria, els territoris adjacents a la colònia de Rio Muni (l'actual Guinea equatorial), l'annexió d'Andorra, del Rosselló, de la part "francesa" de la Cerdanya i, fins i tot, manifestaven el seu interès per la "región sarda poblada de españoles" (sens dubte l'Alguer)... Una història poc coneguda que Gustau Nerín i Alfred Bosc ens van fer conèixer en el llibre El imperio que nunca existió (la aventura colonial discutida en Hendaya).
En altres apunts d'aquest bloc hem anat comentant les amences que tenia el nostre espai comunicacional català (si és que mai ha acabat d'existir del tot!) amb la posada en funcionament de la Televisió Digital Terrestre, i hem explicat els diversos punts de vista sobre el tema i les actuacions que s'han fet des dels territoris. Hi vèiem moltes ombres, certament, però ara, quan, de mica en mica, es van trobant solucions per a cada territori, sempre pendents de legislacions diverses, de tarannàs polítics també diversos -i a voltes sorprenents-, cal fer-se ressò dels avenços que s'estan fent, perquè és indubtable que sense mitjans de comunicació d'abast nacional (encara que, massa vegades, els canals públics del Principat de Catalunya tenen molt poc de nacionals) no és possible reforçar la idea de comunitat lingüística catalana.
Malgrat que molts dels nostres mitjans de comunicació no acabin d'apostar per la música en la nostra llengua, malgrat tenir un mercat relativament reduït (sobretot perquè és un submercat enfront dels grans mercats anglosaxons i hispànics), tenim la sort de tenir un munt de cantants i de músics que no tan sols aposten per la nostra llengua sinó que saben recórrer al nostre patrimoni literari a l'hora de fer cançons. Cada any s'enregistren unes 500 cançons amb música original i basades en poemes en llengua catalana de tots els temps!
És justament una mostra d'aquesta immensa, en molts sentits, activitat la que ens presenta el llibre (i CD) Terra i cultura, que ha editat Cossetània Edicions i el Grup Enderrock, amb el suport del Departament d'Educació i la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya.
Més enllà de la presència aquests dies de tots els territoris catalans a la Fira Expolangues de París, on, per cert, hi trobo a faltar el Departament d'Educació de la Generalitat, una de les institucions que més han treballat en el tema de l'ensenyament de la llengua (i que més materials didàctics pot aportar per a l'ensenyament de la llengua -vegeu, per exemple, el material Vincles, el material Galí o els diccionaris bilingües en xarxa), vull destacar la feina d'un grupet de catalans que viuen a Irlanda del Nord i que han volgut presentar la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país en definitiva, en un lloc tan particular com és Belfast.
Ara fa quinze anys l'editorial de Vilassar de Mar Oikos-Tau ens va editar el nostre primer llibre: Redescobrim els Països Catalans. De fet, es tractava de tot un seguit d'articles sobre les diverses regions catalanes que havíem anat publicant a la revista La Miranda del meu poble d'origen, Capellades, entre agost de 1993 i febrer de 1994: l'Alguer: el país català més oriental; el Conflent: la redescoberta del nord; Perpinyà, la catalana; les Illes Balears i Pitiüses: alguna cosa més que turisme; el País Valencià: la gran incognita; la Franja: llarga, prima i desconeguda; Andorra: una comarca catalana que ha esdevingut un estat. Tot plegat, complementat amb tot un seguit d'informació sobre les variants de la llengua catalana i sobre els conceptes llengua i dialecte, que ens semblava molt interessant d'aclarir per tal de tenir una visió més democràtica de la nostra llengua.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
