La plaga d’embrutadors de parets, façanes i altres murs que pateix Palma la mantenen en constant escac i mat. Cert és que la plaga és global, això vol dir que la dèria per embrutar amb colors vius i expressions inintel·ligibles murs, façanes, parets, vagons de metro o tren i qualsevol superfície que pugui cridar l’atenció dels vianants (darrerament a Mallorca han embrutat roquissars ran de mar), afecta llogarets, pobles, ciutats i grans metròpolis de tot l’orbe. Tanmateix, ja ho sé, no és cap consol.
La prodigalitat d’aquesta brutor és mala de frenar, ho entenc. Ben igual que la seva prevenció: l’educació mai no entra per força. I també que el preu que costa aquesta neteja en el mobiliari i equipaments públics, és molt alt. I així i tot no podem permetre que aquests bruts ens obliguin a conviure amb la seva sutzor.
L’escalonada de la Costa del Teatre de Palma pot ser el paradigma dels efectes d’aquesta maleïda plaga. I hom pensa que la “Costa de la Inquisició”, com es coneixia abans aquesta costa, mereixeria més atenció de part de l’administració pública i, sobretot, una altra crida molt més respectuosa amb l’indret i tot el que representa. Segurament i malaurada els embrutadors no saben res de la inquisició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!