marginàlies

Vaig tenir la immensa fortuna i l’honor que Climent Garau em consideràs amic seu. Per això, em permeté que traullàs a l’ampla per la seva memòria per tal de treure’n ni que en fos un fil. Aquest treball altament alliçonador per mi es convertí en “Climent Grau, un fil de memòria” que l’editor Lleonard Muntaner, l’any 2008, incorporà al seu catàleg. Remenar pels seus papers em permeté de llegir entre les seves línies, la qual cosa em possibilità perfilar encara més el seu caràcter tenaçment treballador, els fonaments del seu arrelament i l’aposta permanent per la dignitat humana.

Ell presidí l’Obra Cultural Balear (OCB) de l’any 1970 al 1976, anys capitals durant els quals l’entitat s’obrí de pinte en ample a tots als moviments democràtics i, alhora, la societat civil illenca la convertí en peça clau en aquells anys de recerques, obertures i esperances probablement sobrealimentades. L’atzar volgué que jo fos elegit president de l’OCB el novembre de 2005 i la seguís presidint durant el quadrienni negre (2011-2015), temps durant el qual el bauzanisme pretengué fer-nos recular a tots fins a aquells anys de repressió, abusos i decretades.

D’això en parlàrem molt, com de la sortida de l’anestèsia que representà la lluita a les escoles i la rebel·lió al carrer; i de l’esperançador procés emancipatiu principatí. I de les desigualtats que ens aclaparen, i de les dificultats per fer estendre la història que ens han amagat o manipulat. Parlar amb Climent Grau, a més d’un plaer, era com assistir a lliçons magistrals de vida.

Dilluns passat encara parlàrem una bona estona i ens emocionàrem. Era analista clínic de formació, en Climent, i acabà analitzant-ho tot amb el rigor dels savis. Exigent amb ell i les seves anàlisis, a l’hora d’emetre parers i de valorar actituds o obrars, sabia ser contundent i gens contemporitzador quan considerava que així ho exigia la dretura cívica, política o moral.

A l’hora d’anar-se’n, record la part del seu credo personal que diu: “Crec que Déu s’ha responsabilitat de bon principi amb la seva creació i per aquest motiu també esper la solució final, no sé quina, però confii que sigui una solució de perdó i justícia”.

Se n’ha anat un bon amic, un home bo que ens deixa molta feina per fer, ell que tant s’escarrassà per fer relluir la catalanitat de tarannà i de parla.