marginàlies

Enguany, les institucions públiques de l’arxipèlag commemoraran de manera preferent els set-cents anys de la mort de Ramon Llull -que segons l’eminent impresident Bauzà escrivia en llengua “romàntica”- i els cent de la mort de Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, arxiduc d’Àustria i príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, poca broma. No cal dir que les celebracions que es programaran al voltant d’aquests dos savis estan més que justificades i que amb tot el que es faci per difondre els seus estudis i treballs, ara i suara, tanmateix no quedarem mai cabals amb el seu llegat.

Aquest 2015, però, també es commemoren els tres-cents anys de la fi de la Guerra de Successió, una fita capital que acabà amb els usatges, les normes, i l’ordenament polític propis i que, malauradament, no interessa gens al partit polític que mana en els posts de comandament d’aquestes institucions.

Per això, la Comissió del Tricentenari 1715-2015, constituïda fa uns mesos amb l’objectiu de commemorar aquests fets i analitzar les seves conseqüències per a les Illes Balears, presentarà mocions a totes les institucions de les Balears –Parlament, Consells i ajuntaments- perquè s’impliquin en l’organització d’activitats que donin a conèixer aquesta crònica. De moment, l’entitat ha fet arribar aquesta moció a tots els grups polítics del Consell de Mallorca i properament es posarà en contacte amb els grups parlamentaris i amb els grups municipals dels diferents consistoris.

A parer de la Comissió, “l’any 2015 es commemora el tricentenari de l’acabament de la Guerra de Successió i de la consegüent promulgació del Decret de Nova Planta (dictat el mateix 1715 i publicat l’any següent). Aquest fet és un dels més transcendentals de la nostra història. Així ho han determinat els nostres historiadors de les diferents èpoques. Les conseqüències que es derivaren del desenllaç de la guerra varen ser la desaparició del Regne de Mallorca i, per tant, la supressió de les lleis i les institucions que des del segle XIII havien estat les vigents a les Illes Balears i Pitiüses, i les que, per tant, varen conformar la nostra personalitat col·lectiva”.

És per això que, segons la Comissió, “per la gran rellevància dels fets abans esmentats, pensam que és del tot necessari que al llarg del 2015 les diferents institucions públiques de les Balears (Parlament, Govern, Consells i Ajuntaments) duguin a terme iniciatives i activitats destinades a commemorar-los. Sembla indiscutible que una de les funcions inqüestionables de qualsevol institució representativa és garantir que els ciutadans coneguin la historia de la seva comunitat”.

“Per això, la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, formada per entitats i persones ben diverses, us demana que prengueu en consideració la proposta de Moció que us adjuntam. Amb la seva aprovació, en la sessió plenària de la vostra institució, i amb la realització posterior de les iniciatives que s’hi proposen, fareu memòria dels nostres avantpassats i de les institucions i les lleis que durant quasi cinc segles conformaren la nostra vida col·lectiva”.

Qui i per què s’hi pot negar?