marginàlies

L’oficinista, un cop assegut a la taula de feina, no és capaç de concentrar-se. Té el cap molt lluny de l’escrivania. Sols la veu a ella, amb la cara pintada com si fos pantera i fitant-lo amb els seus ulls d’altre món. La veu i la repassa mentalment com si de veres fos la bèstia, rugint seductorament i lúbrica.

Les factures que ha d’enregistrar amb certa urgència l’escrivent descansen inquietes a l’esquerra del teclat de l’ordinador. I ell, tanmateix, és amb la pantera al xalet de son pare, ran del penya-segat mirant al crepuscle. Fantàstica nit, la que acaba de passar amb ella. Exquisits els sucs escollits per ella i la cocaïna. No notaven gens la malenconia de la nit transformada en pluja benvolent.

Soparen poc i begueren prou entre somriures i rialles. Acudit rere acudit arribaren al dormitori. Cap estel no els vigilava i ho feren incontinentment durant hores, sense dir-se res, deixant-ho expressar tot a l’ardor de l’èxtasi que semblava no acabar mai.

S’adormiren ella aferrada a l’esquena d’ell, tot un signe del domini que exercia sobre l’escrivent gens estugós en les pràctiques amatòries. Ella aconseguia fer-li creure que li agraïa infinitament la dedicació tot mossegant-li el lòbul de l’orella fins a la llinda del dolor. I ell s’ho consentia tot perquè no tothom podia assaborir el gust assaciador d’aquella pantera que feia pagar cares les mostres d’afecte.

En despertar-se ell, però, ella ja no hi era. És de son profund i la pantera extremadament silent. L’escrivent tanmateix s’ho esperava, sabia que, en despertar-se, l’atzabeja que desprenia el seu mirar trepanador ja no hi seria.

Coneix prou bé la insadollable necessitat d’ella de conèixer món i cossos, de tractar que coneix i li dispara la juguera fins al límit del risc i de totes les seguretats. La pantera que estima amb passió desbordant coneix a fons tots els plecs que es poden fer amb la pell que anhela, tots els jocs de mans que permet el plaer que neix de les ganes de deixar la sensualitat a tocar del cel.

L’escrivent és incapaç de relacionar les factures, que mira de reüll, i de pensar en res més que no sigui el calfred que li solca el cos en veure que ella, talment una pantera que rugeix voluptuosa, l’accepta com a jugador.

-No sé perquè et relacion amb un mameluc, li digué just abans de començar a magrejar-lo. I ell no en sap res, de mamelucs.