marginàlies

Els que vàrem fer el servei militar obligatòriament -i més fora de Mallorca-, en ser vells més o menys xerucs, si és que hi arribam, tindrem matèria suficient per contar batalletes més pròpies d’una peça teatral absurda que d’una realitat clamorosa que patírem disciplinàriament i militar, és clar. No és que en vulgui contar cap, ara; només vull dir que quan arribaves al teu destí per complir amb l’obligació de servir la pàtria de l’aguilot i deies que eres de Mallorca n’hi havia molts, molts més del que caldria, que no sabien situar l’illa en el mapa. A mi, com a tants d’altres, em demanaren si Mallorca estava prop del Marroc, o si les Balears es trobaven just damunt l’arxipèlag de les Canàries. A molts els costava un esforç estratosfèric acceptar que a la nostra illa mediterrània hi nevava i que l’arbre per excel·lència no era precisament el cocoter.

Per aquestes andoles m’ha fet perdre la nova ficada de pota de Joana Maria Camps, consellera sarcàstica d’Educació, Cultura i Universitats de Balears que, ben segur, si hagués fet el soldat i no fos menorquina, també hagués demanat per on capllevaven mediterràniament les illes nostres. Si fa no-res la inefable Camps trepitjà sa moma, vull dir que confongué l’informe PISA en trepitja i feminitzà el MoMA de Nova York com si fos substantiu, ara rebateja l’èuscar com a Euskadi.

Joana Maria Camps acumula excessives inhabilitats com per ser creïble i generar la confiança necessària per no arrufar les celles. En molt poc temps ha fet malbé el respecte que es mereix com a responsable de l’educació d’aquesta terra empobrida per qui mal li vol amb tantes llenegades i exabruptes impropis d’un càrrec públic amb dos dits de decòrum. Essent així, que digui en seu parlamentària que parla “amb els representants democràtics dels docents” i no “amb els més radicals” referint-se a l’Assemblea de Docents, s’ha d’interpretar com el segon capítol del sainet “Trepitja sa moma”, això és, com una excentricitat més marca Camps.

En ser vells, si és que hi arribam, també contarem batalletes de Joana Maria Camps talment com si fos aquell caporal furrier o aquell sergent de ciuró que parlaven sempre a séc de paladar.