marginàlies

Avui fa tres-cents anys, dia per dia, de la promulgació del decret de “Nueva Planta de la Real Audiencia del Reyno de Mallorca” amb el qual l’illa perdia el seu autogovern, quedant sotmesa a un sistema de govern absolutista, amb hegemonia militar, dirigit pel Consejo de Castilla i amb els principals càrrecs ocupats per castellans.

Aquest decret seguia el que es dictà el 29 de juny 1707 per al Regne de València i el 16 de gener de 1716 per al Principat de Catalunya.

Ens cal, als illencs, no passar per alt aquesta commemoració encara que passi per malla en els mitjans de comunicació de més difusió i en les agendes institucionals. És un bon moment, per tant, per refrescar la memòria i adoptar noves actituds pel que s’esdevindrà d’aquí a res.

I encara que no se’n digui res en aquest decret, cal recordar, també, que l’assimilació a Castella decretada pel Felip V comportà, òbviament, la imposisicó de la llengua castellana, primerament només a l’Audiència. Aleshores, la majoria de la població no entenia el castellà i es resistí fortament al canvi, raó per la qual l’obligació d’usar el castellà es va substituir per instruccions a les autoritats perquè l’anassin introduint astutament («se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos», 11 desembre 1717).

Hom té la sensació que aquest Decret perdura des d’aleshores, és ben vigent, i que no fa molt algun impresident el volgué reescriure.