6 d’Agost 2016
Avui gaudeixo del meu primer dia de vacances, després de mesos de treball intens i d’una setmana més de propina, que m’han fet sentir com un corredor de marató a pocs metres de la línia de meta.
Ara però, en aquesta calorosa tarda de dissabte, dins la quietud de la llar, ambientada amb música de Sade, i amenitzada per alguna cotorra ocasional del parc i la remor llunyana de l’autopista, em disposo a escriure aquest apunt sobre algunes senzilles percepcions.
Per les vacances sempre tinc alguna petita llista de coses que faré, o que pretenc fer, però de moment em dedico tant sols vagar la mirada per les parets i a contemplar alguns racons de casa.
No em canso d’admirar la pintura d’August Macke, sempre misteriosa, impresa en pòster i que encapçala ara el dormitori. Passo revista a les meves fotografies de Terrasa, una sèrie en blanc i negre de reflexos en aparadors i botigues, al contrallum de la palmera de Ca l’Arnús …
Observo els dossiers tancats de l’escriptori, els llibres ja llegits i els que vaig abandonar, les caixes de negatius antics que esperen a ser classificats. Veig la poma mossegada del meu Mac i el cub de peixets en líquid blau (record del primer viatge a terres poloneses). El ventilador nou, que et saluda quan s’engega, les estufes encara per guardar, les plantes d’interior, cada dia més boniques i els clavells vermells de la finestra …
M’impregno així una mica d’aquest meu univers casolà, que el dia a dia de la feina no em deixa normalment assaborir. I abans que potser em posi l’uniforme de turista un altre cop, dedicaré un quants dies al descans, a la platja i a l’endreça, a la lectura i l’escriptura d’aquest bloc i altres projectes, a la regeneració necessària de cos i ànima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!