FINESTRA FOTOGRÀFICA

6 de novembre, 2019

S’imposava la màgia de les formes, però el color tampoc no va quedar enrere, en aquell conjunt atrevit i innovador. Queda ja molt llunyana l’època en la qual es cobria parcialment el lateral de l’autopista d’entrada a Barcelona, entre tot just passat el riu Besòs i gairebé l’entrada de Glòries. Recordo perfectament com els operaris anaven muntant els grans panells acústics sobre els muntants laterals, acoblats per mòduls i inclinats de forma premeditada cap a la part central de la via, cosa que semblava tota una gosadia. Panells que a més, oh sorpresa!, no s’havien dissenyat totalment opacs, sinó esquitxats amb vitralls de colors disposats de forma aleatòria.

Travessar en cotxe aquest llarg tram protegit i engalanat era (i és) com recórrer per dins la carpa entreoberta d’un hivernacle, però on el Sol reflecteix els seus raigs, en aquest cas, sobre petits trossets d’asfalt, convertits a estones, i segons l’hora del dia, en trencadís, ara blanc o verd, per al cap d’uns metres passar al groc, després a blau, i finalment cedint al vermell, en una successió de llums i ombres juganeres. Un plaer visual quasi total.