FINESTRA FOTOGRÀFICA

22 de desembre, 2018

2018: NADAL ENTRE BARROTS

Encetem unaltre Nadal / i els presos no són a casa, / doncs aquest és ja el segon /  que entre les reixes s’hi passen.

Són ells els nostres polítics, / els qui van donar la cara / fent el que la gent volia: / organitzar que es votava.

Formaven part d’un govern / del qual mig és a l’exili / per no admetre la violència / que alguns pretenen que hi sigui.

Tots aquests representants, / que de fet ho són encara, / qui sap com cel·lebraran / les Festes que vénen ara.

Amb gran injustícia pel mig / que és del tot polititzada, / no es pot confiar en absolut / que alguna justícia prevalga.

Per postres els nostres partits / no afinen rés, cap jugada, / o al menys això és el que sembla, / com un circ inacabable.

Es parla molt d’estratègia, / de bases poc amples encara, / però el cert és que vam votar, / i tenim llibertat “proclamada”.

Va ser tot just l’any passat, / que el Referèndum guanyàvem / en un Octubre vibrant / que el món a estones guaitava.

I ara entre tant dʼautonomisme / i federalisme de butxaca / donem voltes a una nòria / que la Generalitat no para.

Entre reunions i pulcritut / ens perd una estètica nefasta. / Potser es vol quedar bé amb tot-hom, / però és sabut que això no passa.

Aquest procés no acabarà / sense més determinació, / per part dʼells en anar units, / per part nostra amb convicció.

Les “manis” són molt emotives / però ja no impressionen ningú, / tot i el ressó que arrepleguen / no tenen efecte, en resum.

Hem de cercar noves eines / per tirar endavant la República, / instruments a l’abast de la gent / d’una eficàcia sens dubte.

Cal alguna iniciativa / que toqui de ple la butxaca, / que faci bellugar als europeus / a forçar al regne d’Espanya …

… A seure de debò en una taula, / a solucions consensuades, / o tindrem molts anys de conflicte / que segur durarà massa.

Cal que canviem ja de tàctica, / el poble té la paraula, / amb contundència i aplom / per guanyar aquesta batalla.

Serà amb la Independència anhelada, / nomès quan sigui efectiva, / que els de lʼexili i ostatges / podràn tornar amb la família!

Francesc Cabiró  (Nadal 2018)