24 de Març 2016
Una combinació de notes de piano de suau i delicat martelleig, en seqüència d’alts i baixos, subtils pauses i arrencades, constantment al ritme d’un, dos, tres, en compàs de 3 per 4 …. Són els “Valsos Poètics” d’Enric Granados.
Evocant la natura, endevinant sentiments, alegrant l’esperit … i com tota la seva música, provocant a qui l’escolta aquella sensació de plenitud i harmonia.
Tal dia com avui, fa justament 100 anys, moria ofegat Enric Granados. Ell i la seva dona no van sobreviure a un atac al vaixell en què viatjaven, torpedinat per un submarí alemany el 24 de Març de 1916, en plena 1a. Guerra mundial.
Tornaven dels Estats Units, on s’havia estrenat amb gran èxit la seva òpera Goyescas, al moment culminant de la seva carrera musical, i fins i tot interpretada a la Casa Blanca, en presència del president Wilson, motiu pel qual van endarrerir el viatge.
Granados, que tenia només 49 anys, era ja considerat aleshores com un dels grans músics de l’època, i juntament amb Isaac Albéniz, el seu amic, ha passat a ser un referent de la música romàntica del nostre país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!