Deixem a la dreta la muntanya sempre sorprenent de Montserrat i de seguida entrem a la Segarra, on ens saluden aquests pobles encolomats a petits turons, atalaies minúscules d?un altre temps. És un dia assolellat i ventós que accentua els grocs imminents de la tardor. Hem quedat amb Jordi Pàmias al seu poble natal, Guissona.
Per a una gran majoria de lectors són un ens estrany, una rèmora dins el sistema de lectura ràpida que s?instal·la pertot. Però són també un vestigi del passat: oloren a pensament i reflexió, exigeixen alguns coneixements i un mínim gust estètic, si més no, demanen un compromís amb la pròpia formació. Són els dietaris,
En la millor poesia de tots els temps hi ha un protagonista d?excepció: el llenguatge. Però l?objectiu últim del discurs poètic és combinar emoció i sentit. Tret de la pintura, cap de les arts conegudes sembla capaç de construir una relació tan estreta amb l?absolut. Aquesta recerca porta molts autors a identificar escriptura i refugi,
L?any passat, tal i com explicàvem en el seu moment a El violinista celest, vam tenir ocasió d?assistir a la Primera Trobada de Poetes dels Països Catalans, a Girona. El manifest interès de les jornades, la qualitat de les ponències i actes i el plaer sempre superlatiu de viure la ciutat, van construir bons records, tant des
Durant molts anys, sobretot amb la coartada del reconeixement oficial de certs pintors, es va anar amagant que l?art català va patir un terrabastall considerable després de la guerra civil. Càrrecs diversos, sovint mentides o acusacions anònimes, impulsaren la venjança dels vencedors contra un món que mai no podrien entendre: la llibertat creadora feia nosa
No podem tenir dubtes de la voluntat que han posat els anglesos al llarg dels segles en una disciplina difícil i cada dia més efímera: perdurar. Resulta si més no sorprenent que molts mites de la història o de la literatura angleses ?ambdues coses acostumen a estar relacionades- encara tinguin una presència destacada en el
Tenia el món en contra o només era una mala temporada, un d?aquells moments de sort esquerpa que es repetien amb freqüència alarmant? El matí era alegre, resplendent si el comparàvem amb les grisors dels últims dies, però J. es va llevar amb un humor de gossos. La manca de tabac el va obligar a
Des de l’inici de la creació artística, és a dir, gairebé des de l’inici del món, l’ésser humà ha exalçat o justificat l’art amb teories que molt sovint s’expliquen a través de la ideologia. També els moviments socials es podrien explicar a través de l’art. Això ho sabem tots. Però a banda d’aquesta deficient classe
Filòsof metafísic, poeta, clochard, narrador de novel·les impossibles, Macedonio Fernández va ser durant molt de temps un personatge de Borges, un rar, una creació aventurada del més racionalista dels escriptors fantàstics. La realitat de Macedonio vam anar descobrint-la a poc a poc al llarg dels anys setanta, gràcies als "cuadernos ínfimos? de Tusquets. Difícil d?oblidar
Si la lectura de la ficció té un component de plaer estètic, per què no han de tenir-lo l?assaig, el pensament? Al llarg de la història de les arts sempre hi ha hagut aquells creadors capaços d?articular les seves reflexions a través de la paraula escrita. Kandinsky en la pintura, Copland en la música o
Fa alguns anys un pintor amic presumia sense misericòrdia de la seva superioritat a l?hora d?explicar el món. Ben cert que l?amistat ajuda a avançar en aquesta mena de converses, a treure els fils més agosarats amb la certesa que la vanitat personal no intervindrà amb inusitada violència. Argumentava que l?escriptura sempre quedava presonera del
Sorprèn en una època de continus avanços tecnològics que la literatura hagi deixat de banda els temes científics. Però és així. Confosos durant molt anys amb la ciència-ficció, mentre eren, diguem-ne, una elucubració possible, els avanços tecnològics o les històries sobre la sort global del planeta, tenen pocs conreadors a casa nostra. Paradoxal! Sobretot si
Poesia i pintura neixen del desig d?una visió alternativa de la realitat. Totes dues, però, fan servir instruments distints. Degas va explicar desconsolat a Mallarmé que no trobava idees per a escriure els seus sonets, i aquest li va respondre molt segur: Estimat, els poemes no es fan amb idees sinó amb paraules. La confusió
En una conversa amb Ilya Eremburg, Jorge Amado va fer seva l?aparent contradicció de l?amic: ?eJorge, li va dir l?escriptor soviètic, somos escritores que jamais poderemos escrever memórias, sabemos de mais.? Molts anys després, l?Eremburg va buidar tots els records en proses interminables que volien treure llum a les contradiccions de la seva existència. Paradoxalment,
A causa d?una recerca d?originalitat falsa o malentesa, no és freqüent que els escriptors transformin en evidència deutes flagrants amb els textos que els han precedit. Potser perquè de vegades s?oblida que l?originalitat emana del propi procés artístic, sempre que aquest sigui autèntic, sempre que sigui capaç de desenvolupar les raons profundes de l?escriptura. Són