Tot ordenant la meva biblioteca després del trasllat hi he trobat les dues edicions que tinc de Les closes, de Maria Àngels Anglada. De seguida m’ha vingut a la memòria aquest text que encara subscric. Sens dubte, “El violinista celest” també deu ser el cau dels bons records… DURANT MESOS HA VOLTAT PER LA CASA
Quatre dits de la mà dreta reposen sobre el seu front, hi fan una lleugera pressió a les temples. El cinquè dit es manté a l’aguait, enravenat, com si volgués administrar la tensió de l’intercanvi entre el pensament i el vehicle de la seva reproductivitat física. Però es tracta només d’una de les empremtes que
Què és i què sent un lector contemporani? Com estableix el seu ordre de preferències? Quins són els temes, les imatges, les pulsions vitals que acompanyen l’esforç de saber-se ferit per l’arquitectura de les paraules? A tocar del canvi de segle la novel·la sembla capturada per les dues tendències que va aventurar Calvino -sempre ell
Aquest estiu vaig rellegir Dichtung und Wahrheit (Poesia i veritat), de Goethe, i avui, burxant als arxius del vell ordinador, he recuperat un text al voltant del llibre amb el qual encara m’identifico. Coses del temps inexistent! La intel·ligència del dimoni ¿És la joventut l’època clau de la nostra existència, la pàtria enyorada on es
Un xàfec impressionant, d’aquests que deixen anar tota la quantitat d’aigua que hauria de caure als pantans i no cau, va marcar els moments previs a la taula rodona sobre la "Funció social de la poesia" que vaig moderar a Girona. Era la taula de cloenda d’un cap de setmana interessant, ple d’idees i petits
Un contorn pot ser daurat, atorgar-li a la pintura el misticisme del Renaixement italià. Però aquest color d’antigues savieses també pot destacar uns cabells o servir de fons a la precisió del llapis, construir-ne un punt d’arribada per a la tinta xinesa que delimita les formes. A mesura que travessa el temps, l’oli adquireix la
La modernitat acabarà amagant la gran literatura a compte de programes televisius, vitals o milionaris, però sembla més greu encara per a la supervivència de les idees que es menyspreï també el sentit temporal que sempre ens han transmès les gran novel·les. Durant generacions hi ha hagut estudiosos, escriptors, artistes, artesans, polítics que han desenvolupat
La Literatura està formada per complexos sistemes d’idees i de signes. La qualitat d’aquests depèn de la riquesa heretada. Una llengua petita s’enfronta sempre a les dificultats per traduir el món als seus sistemes. Tenir els grans llibres de la literatura universal en castellà o en anglès no serveix per a crear els enllaços necessaris
Amb el nou curs faig un volt pels blocs amics. Ha estat una bona idea. Només obrir el primer del llistat que he instal·lat a El violinista em trobo un sucós comentari d’El Llibreter sobre les persones que tenen el costum de “col·leccionar llibreries”. El llegeixo fascinat, com correspon a la meva condició d’amant dels llibres
El violinista celest tornarà al setembre des d’una altra ciutat: Tarragona. Feliç estiu a tots.
Demano prestat als amics lleidatans aquest terme que tant em va agradar en sentir-lo per primera vegada. I és que la nit del 27 de juliol ha tingut lloc un fet històric, però un d’aquests de veritat, un fet que farà avançar un poble que lluitava per arribar al segle XXI. No puc evitar mirar-lo
Durant molt de temps El País va decidir tancar bona part dels continguts de la seva pàgina als qui no hi estaven subscrits. Era una interpretació dura de la presència a la xarxa que només practiquen alguns diaris. Ara han canviat d’estratègia i és possible accedir a les notícies més recents. Suposo que s’han adonat que
Fa alguns dies que responia al diari Avui a una pregunta sobre la meva identitat. I la resposta em va sortir sense pensar-hi gaire: “La meva pàtria no és la meva infantesa sinó la meva llengua”, un horitzó utòpic, si es vol, per a molts emigrants, però que per a mi s’ha anat fent realitat
Vaig deixar de viure a Galícia als quatre anys, però durant tota la meva infantesa i adolescència hi passava dos o tres mesos cada estiu. Era un temps distint per a mi, acostumat ja a les llums del Mediterrani. Em sorprenien sobretot els dies llarguíssims i les postes de sol sobre la mar, un espectacle extraordinari
Si subvertim els termes de la pintura, podríem dir que un dels seus objectius és protegir el suport que l’acull. Aquesta afirmació extrema posa, però, de relleu un tret fonamental de tota obra acabada: el treball de la superfície, del fons -o com vulguem dir-li-, és condició inexcusable d’una elaboració plàstica que aspiri a la