És poc probable que ningú dubti, a hores d?ara, sobre la magnitud de l?obra de Winfried Georg Sebald (1944-2001). La seva prematura desaparició, en un accident de cotxe, ens va deixar orfes d?una de les veus narratives més renovadores de la literatura d?aquest canvi de segle. Però, si el lector ha accedit ja als seus
No era fàcil patinar aquella tarda. Havia nevat amb força durant tot el dia i poc abans del vespre, amb el cel gris perla i l?ambient lleu i encalmat que segueix a la tempesta, els trineus de fusta s?encallaven en la neu atapeïda. Potser per alguna broma del destí, era la tarda del Nadal, però
"Aplastado por el aislamiento, el alemán de Praga se iba convirtiendo en ‘un idioma festivo subvencionado por el estado’, subrayó Klaus Wagenbasch. La evidente desaparición de palabras abrumaba a algunos escritores. Un síntoma de este inconveniente era la busca febril de Rilke de palabras inusitadas en los diccionarios de la Biblioteca Nacional de París; o
Si haguéssim d’explicar l’impacte que als 70 va suposar l’arribada del boom dels autors hispano-americans, en un temps en què alguns vetllàvem les primeres armes literàries, potser seria útil establir un paral·lelisme amb la sorpresa que en aquest canvi de mil·lenni ha portat el redescobriment de la literatura centre-europea. Hi ha, però, diferències substancials que
"El mètode que faig servir és aquell que selecciona de la vida allò curiós, revelador i dramàtic. No va a la recerca d’una còpia de la vida, però es manté prou a la vora per a no semblar increïble; oblida això i canvia allò, composa una decoració formal amb la classe de fets que considera
Si aquesta impressionant febre per la literatura fantàstica -que sempre ha mantingut un bon nivell d?adeptes i entusiastes- és capaç de crear hàbits lectors també per altres gèneres encara s?ha de veure. Mentrestant, és un bon exercici anar triant aquells aspectes que marquen la qualitat de l?extensa oferta existent. Pel que he pogut llegir, partint
RESURRECCIÓN La poesía entra en el sueño como un buzo en un lago. La poesía, más valiente que nadie, entra y cae a plomo en un lago infinito como Loch Ness o turbio e infausto como el lago Balatón. Contempladla desde el fondo: un buzo inocente envuelto en las plumas de la voluntad. La poesía
El discurs crític necessita sovint d?un territori obert que poques vegades es correspon amb els límits d?una ressenya literària. Com a conseqüència, els resultats dels atreviments que llegim a diaris i revistes no sempre despleguen les respostes adequades a les exigències del gènere. Seguint el fil d?aquestes limitacions, no sols espacials sinó també polítiques, editorials
Un excés de feina m?ha impedit aquesta setmana parar esment de l?actualitat més immediata -que no només de blocs viu el blocaire-, i així m?he perdut viure en directe un dels episodis més lamentables de la nostra actualitat cultural. Tal i com van denunciar els meus companys, capitanejats per El Llibreter, i Vilaweb, comprovar que
"Ella sempre havia pensat que aquelles històries, en realitat, no passaven, que eren mentides o fantasies inventades. Confiada, creia que al seu voltant no trobaria ningú que tingués una vida agitada i plena d’embolics. I mai se li hauria acudit que en la seva plàcida existència li passaria res de semblant." Dolors Borau "La porta",
Si alguna cosa distingeix la poesia actual és la diversificació estètica i ètica dels seus autors. Tant és així que acaba enterbolint també les obres individuals, presses d?unes ànsies d?originalitat que durant molt de temps havien estat impròpies de la literatura. Aquesta situació confusa agraeix l?existència de poetes que intenten evolucionar dins les mateixes coordinades.
?Pues que siempre la fuente llora, la verde tertulia en torno ¿qué resuelve?? Macedonio Fernández
En algun moment de l?any 1990, durant la celebració dels Premis Literaris de Gandia, vaig tenir l?honor de conèixer Jordi Sarsanedas. El costum aleshores era reunir-se a l?endemà del premi a casa del poeta Josep Piera, on es xerrava d?allò més i es menjaven arrossos apassionats de la muntanya de la Drova; arrossos autèntics, amb
La narrativa d?Amélie Nothomb neix de la vocació d?enfrontar els éssers humans amb els més ocult dels processos interiors; neix, doncs, de la vocació de transgredir, de convocar els fantasmes per a conviure, en igualtat de condicions, dins d?un escenari hostil: la societat com a castradora de drets. Tant fa que sigui la xinesa o
"Per a què llegim? Llegim per a imaginar -va respondre-. Per a fugir a un món joiós i inofensiu en el qual les paraules prenen nous significats i ens transformen inevitablement". Tomás Eloy Martínez