El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

9 de juliol de 2006
0 comentaris

Saber de més

En una conversa amb Ilya Eremburg, Jorge Amado va fer seva l?aparent contradicció de l?amic: ?eJorge, li va dir l?escriptor soviètic, somos escritores que jamais poderemos escrever memórias, sabemos de mais.? Molts anys després, l?Eremburg va buidar tots els records en proses interminables que volien treure llum a les contradiccions de la seva existència. Paradoxalment, el brasiler va prendre al peu de la lletra el consell, va escriure des de la intensitat, va analitzar des de la poesia. Potser perquè, sent com era un gran escriptor, va entendre que la saviesa només es pot transmetre quan la informació escull l?art com a vehicle, quan és capaç de multiplicar sentits i doblegar voluntats amb la bellesa.

Jorge Amado és un bon exemple del romanticisme que impregnava l?adscripció política de molts escriptors sud-americans del segle passat, moguts a la militància per les enormes proporcions del desequilibri social que veien a les seves societats. Però Amado sabia connectar amb les pulsions més profundes, aquelles que bateguen sigui quina sigui la circumstància, i això va donar al seu projecte literari una dimensió universal?

Les proves de saviesa, la superioritat moral d?un home que va arribar a ser gairebé tan vell com el seu segle, meravellen el lector que s?endinsa per les pàgines de Navegação de cabotagem, fins el punt d?enganxar-lo, com si d?una de les seves novel·les es tractés. Però no pensem en una saviesa acadèmica i encartonada sinó en les petites espurnes, difícilment oblidables, que resulten d?una voluntat d?anàlisi que va més enllà de la rutina. Hi ha innombrables mostres d?aquesta enorme capacitat d?Amado per a trobar-hi suc, però una de les que més sobten, potser per la combinació entre acudit i veritat inqüestionable és la seva opinió sobre les traduccions bones o dolentes: ?eDo ponto de vista do autor, opina Amado, as boas traduções de seus livros são aquelas que ele não pode ler, em meu caso a imensa maioria.?, justificant després la duresa de la seva afirmació amb les dificultats de traslladar els matisos d?un idioma, la sal, en tot cas, de la literatura.

(Imatge: dibuix d’autor anònim a "La jornada semanal", suplement de cultura del diari "La Jornada", Mèxic)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!