D’un temps ençà, alguns dels visitants d’aquesta pàgina -sempre una minoria que creu tenir tots els drets- s’exerciten per a les olimpíades de la insídia deixant aquí i allà comentaris que ratllen la mala fe i l’insult. Sovint és així perquè, segons creuen aquests visitants -anònims tots ells-, la democràcia consisteix a fer el que
La intervenció de J.T. al comentari 7 de la nota anterior em dona peu per a una reflexió que em balla pel cap. Fa temps que llegeixo a Internet veus que tenen una enorme exigència de puresa amb els seus intel·lectuals. S’escriu sovint que un artista no pot ser polític, que no pot tenir familiars
La lectura de novetats literàries obliga sovint a l’escepticisme. Bona part dels llibres que es publiquen arriben a les nostres mans amb una certa fama d’obra definitiva, però desvetllen de seguida la seva condició de prescindibles o, si més no, d’entreteniment per a un nivell d’exigència escàs. Molts poden ser llegits durant els espais de
Tota literatura és fragmentària. A ningú no se li escapa que l’obra més rodona és composta de fragments que persegueixen una idea formal. Qualsevol gènere neix de la reunió de textos previs que poden, o no, apuntar cap a un objectiu concret. S’hi fa evident la primacia de la novel·la, capaç d’admetre tot tipus de
Mentre els crítics “oficials” es dediquen de manera sistemàtica a esquarterar qualsevol llibre que faci olor a literatura del jo -negant així el corrent narratiu més important dels últims anys: aquell que passa per Piglia, Sebald o Kertész-, la lectura ens porta a cada pas la impressió que aquests gèneres “menors” -l’assaig literari, el llibre
Els empleats van desplaçar alguns expositors que, arrambats contra els prestatges de les parets, només podien provocar entre el públic present una sensació d’estranyesa. Els habituals de les llibreries tractem de vegades aquests espais com una mena de territori personal, tant és així que sovint només ens cal una mirada per dictaminar si hi ha
L’amic Cucarella sempre ha defensat que l’accés a la cultura és un dels primers problemes a considerar en una societat globalitzada. I és ben cert que la cultura catalana té greus mancances pel que fa a la distribució dels seus productes. Dic això perquè l’estranya circumstància d’una bona distribució m’ha permès accedir amb una certa
Des de fa algun temps que els e-mails d’en Jaume Benavente tenen costum d’aparèixer per sorpresa al meu correu. Alberguen sempre alguna reflexió encertada, un petit tast del quotidià en clau literària, o senzillament notícies per alimentar una amistat futura. Ja durant la dècada dels 90, molt abans de tenir-ne cap contacte personal, l’obra d’aquest
A la llum dels seus escrits, de l’enorme varietat d’interessos que perseguia Walter Benjamin -sociologia, literatura, història, filosofia, llengua…- ens assalta la temptació de veure’l com un enciclopedista del segle XX, però sembla clar que la seva voluntat interpretativa, el desig d’explicar el món, a ell mateix i als altres, contrasta amb la visió acumulativa
Vaig conèìxer fa temps un poeta que ja ningú no recorda. Ratllava la setantena i li dèiem "Cervantes" de malnom, potser perquè sempre pregonava que abans de trencar amb les formes clàssiques era del tot precís saber contra què dirigies els teus esforços. Joves, massa joves, vam posar cara de circumstàncies. Un temps després, però,
Walter Benjamin pensava que llegir, construir referents a través de la lectura, ajudaria els éssers a estructurar la realitat. Les coses, segons el seu concepte d’aura, només eren importants quan es mostraven capaces d’aixecar la mirada i establir un diàleg amb l’observador. L’art esdevindria així un vehicle d’altíssims valors referencials, però la convalidació d’aquesta teoria
Dies de molta feina i molts esdeveniments. Per a compensar l’absència us deixo un bocí de La Criatura… JARDÍ AMAGAT Fuig la vida i no ho vol dir… W. H. AUDEN Faig secrets que només viuen entre línies. Així, vaig crear aquest espai, casa de llum que arravata la imatge de la carn,
Durant tot el segle XVI el món encara va conservar l’influx de màgia i imaginació desbordada que havia heretat de l’època medieval. Crèdul i una mica indefens davant la ignorància i l’amplària sovint inabastable dels seus territoris, l’ésser humà era capaç de donar per bo tant el que veia amb els seus propis ulls com
Al llarg de la història de la literatura s’ha dit sovint que els autors aspiraven a la immortalitat, que el seu esforç anava destinat a romandre com a éssers individuals a través del seu art. Però pocs han sabut veure que l’afirmació és arriscada. Un escriptor tan procliu a la posteritat com Flaubert opinava que
Què és la literatura? Al llarg de la vida d’un escriptor és difícil l’entrevista o la xerrada culta en què aquesta qüestió cabdal, i a la vegada inútil, no surt poderosa a la palestra. Tot i el desdeny que li acostuma a oferir el destí, l’interrogant té l’ànima forta i poques vegades es deixa arrossegar