El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
La lectura segons Jaume Cabré
Si la lectura de la ficció té un component de plaer estètic, per què no han de tenir-lo l?assaig, el pensament? Al llarg de la història de les arts sempre hi ha hagut aquells creadors capaços d?articular les seves reflexions a través de la paraula escrita. Kandinsky en la pintura, Copland en la música o Pound en la literatura en són bons exemples.
El procés de banalització que viuen les arts ?per primera vegada el temps sembla no córrer a favor seu- ha barrat el pas a la reflexió sobre la pròpia obra. Així són pocs els escriptors que s?arrisquen a un diàleg amb les seves idees; sovint per la manca d?idees, però també, en una literatura castigada per les presses, per la necessitat d?enllestir la pròxima obra, aquella que rarament viurà més d?uns pocs mesos…
Dins la literatura catalana, una excepció a aquesta regla podria ser la línia assagística que va començar Jaume Cabré amb El sentit de la ficció (1999), i que té ara continuïtat amb La matèria de l?esperit. Si el primer ens proposava un ?oeitinerari privat? pel procés de l?escriptura, aquest ens endinsa en una reflexió sobre l?acte de llegir que, al capdavall, no és sinó una altra forma d?enfrontar-se a la creativitat literària. Mai no podem deixar de costat que un llibre només existeix en l?instant de ser llegit.
Amb una prosa clara, de vegades quotidiana, i en diàleg permanent amb el lector, Cabré ens parla de l?ara i de l?abans d?una disciplina que fa possible la literatura. En continua connexió amb altres arts ?sobretot amb la música-, La matèria de l?esperit va esmicolant conceptes pràctics, i també estètics, sobre la lectura, alhora que invalida tòpics i ens ofereix les seves conclusions.
El llibre esdevé un plaer per la solidesa dels arguments, i obre camí a una disciplina insòlitament rebutjada pels escriptors actuals. Un rebuig que sorprèn si tenim en compte la importància de l?assaig en la literatura actual, sovint de la mà de la ficció.
(Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, Barcelona, Proa, 2005, 180 p.)
Publicat a la revista Serra d’Or.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig llegir "El sentit de la ficció" i em va agradar molt. Aviat començaré aquesta altre.
És veritat que poques vegades els escriptors reflexionen sobre el seu propi ofici.
Salut i llibres!
Tot just l’acabo de començar. És fantàstic. És d’aquells llibres per assaborir amb calma, per treure’n tot el suc. En Cabré és un màgic.