El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

NOTES SOBRE POESIA

En la mort del poeta Salvador Iborra

3 d'octubre de 2011

Ha mort un poeta. D’una manera estúpida, però també d’una manera solidària. Des d’El violinista celest volem fer-li el nostre petit homenatge i publiquem el darrer poema del seu llibre Els cossos oblidats, amb el qual havia guanyat el premi de poesia Ciutat de Sagunt (2009), un llibre publicat per Onada Edicions.És l’hora dels records,

Llegir més

“Poesia completa”, d’Anna Akhmàtova.

12 de novembre de 2010

Potser només uns quants estudiosos en el món recordin ara aquella poeta que es reunia amb els seus amics a “El gos vagabund”, un cafè de Sant Petersburg freqüentat pels artistes russos, però també per aquells altres que hi arribaven atrets per la fama cultural de la ciutat. Malauradament, el destí sempre és l’oblit. Però després

Llegir més

El darrer poemari d’Antoni Clapés, premi Josep Maria Llompart al millor llibre de l’any.

16 de març de 2010

Aquest llibre d’Antoni Clapés, publicat per l’editorial Meteora, acaba de rebre el premi Josep Maria Llompart dins els premis Cavall Verd de Mallorca, un guardó que premia cada any el millor llibre de poesia en català. Per celebrar-ho, publiquem a El violinista celest la crítica d’aquest llibre apareguda a la revista Serra d’Or, i reproduïm

Llegir més

Llompart imprescindible.

29 de març de 2009

La del poeta és sovint una feina solitària, personal, difícil de projectar més enllà de la pròpia individualitat. Però de vegades trobem poetes que, sense caure en la temptació d’un realisme fàcil, són capaços de connectar les dues realitats que entren en joc en literatura, la realitat de ficció i la quotidiana. El mallorquí Josep

Llegir més

Els estius de Josep Porcar.

17 de gener de 2009

D’agonia permanentment festiva qualifica Josep Porcar en l’epíleg d’aquest llibre l’edició de poesia. Es fa necessari fer una mica d’història de la seva trajectòria per entendre’l. L’autor comença ben aviat a publicar a través dels premis, però la seva primera fita important és el Senyoriu d’Ausiàs March, el 1995, amb Crònica de l’ocupant. Tres anys

Llegir més

El “No oN” de Víctor Sunyol.

29 de setembre de 2008

De vegades pensem que s’ha de renovar el llenguatge, les estructures, el cor que alimenta la poesia. Des de començaments del segle XX surem sobre un esperit avantguardista sovint construït a partir de la destrucció. No és estrany, doncs, que per instants ens sembli exhaurit. Els creadors, en aquest cas aquells que es mouen als

Llegir més

Carles Sanuy a les llacunes ermes.

23 de juny de 2008

Davant els poetes que ens ofereixen un o més llibres a l’any, que fan servir l’escriptura com un acte de recerca pública de cara al lector, hi ha un altre tipus de poeta, els qui amaguen l’evolució dels seus versos durant molt de temps, sigui prudent o no, per a treure a la llum l’essència

Llegir més