Ha mort un poeta. D’una manera estúpida, però també d’una manera solidària. Des d’El violinista celest volem fer-li el nostre petit homenatge i publiquem el darrer poema del seu llibre Els cossos oblidats, amb el qual havia guanyat el premi de poesia Ciutat de Sagunt (2009), un llibre publicat per Onada Edicions.És l’hora dels records,
Potser només uns quants estudiosos en el món recordin ara aquella poeta que es reunia amb els seus amics a “El gos vagabund”, un cafè de Sant Petersburg freqüentat pels artistes russos, però també per aquells altres que hi arribaven atrets per la fama cultural de la ciutat. Malauradament, el destí sempre és l’oblit. Però després
Per parlar de l’Album d’oblits partirem d’una de les moltes divisions possibles que es poden fer amb la poesia. El discurs poètic, entre altres moltes coses, pot aspirar a la bellesa o al coneixement. És clar que aquestes funcions no s’exclouen, però també que ens trobem amb freqüència un dels plats de la balança més
Els que m’heu anat seguint sabeu que he escrit moltes ressenyes literàries, sovint més des del punt de vista del lector que vol compartir els seus descobriments que no pas del crític. És per això que poques vegades llegireu comentaris negatius. La meva idea passa per parlar dels llibres que m’agraden, que els altres ja
Aquest llibre d’Antoni Clapés, publicat per l’editorial Meteora, acaba de rebre el premi Josep Maria Llompart dins els premis Cavall Verd de Mallorca, un guardó que premia cada any el millor llibre de poesia en català. Per celebrar-ho, publiquem a El violinista celest la crítica d’aquest llibre apareguda a la revista Serra d’Or, i reproduïm
El pintor i poeta Jorge Brotons ha tingut l’amabilitat de posar colors al meu poema “Two Towers”, publicat en una de les plaquettes dels amics de “Papers de Versàlia” i, poc més tard, al bloc “El fraret mut”, de Francesc Valls-Calçada. Podeu seguir l’obra d’en Brotons al seu bloc “La piel i la llaga” i,
Avui tenim el privilegi a El violinista celest de publicar tres poemes de Francesc Valls, del seu darrer llibre, Lluna blava (Tarragona, Arola, 2009). El poemari, amb il·lustracions de Richard White, ve acompanyat d’un CD amb els poemes i la col·laboració musical de Xavier Pié (saxo soprà) i Ignasi González (contrabaix). També podeu veure el
Un primer llibre és sempre una barreja d’atreviment i desfici. Saltes el mur que pensaves infranquejable, però dubtes si el que has deixat de l’altra banda era en realitat la teva vocació. Penso que tot poeta es debat entre la necessitat d’assolir els seus somnis ètics i estètics i la dificultat de transmetre’ls al lector.
La bona poesia és sempre una bona carta de presentació. És un gènere que demana dedicació i geni, el de la llengua, el de l’arquitectura literària. Tot gran poema té sempre alguna cosa a veure amb una estructura precisa, encara que sigui només el primer pas del que després esdevindrà experiment o luxúria de les
La del poeta és sovint una feina solitària, personal, difícil de projectar més enllà de la pròpia individualitat. Però de vegades trobem poetes que, sense caure en la temptació d’un realisme fàcil, són capaços de connectar les dues realitats que entren en joc en literatura, la realitat de ficció i la quotidiana. El mallorquí Josep
D’agonia permanentment festiva qualifica Josep Porcar en l’epíleg d’aquest llibre l’edició de poesia. Es fa necessari fer una mica d’història de la seva trajectòria per entendre’l. L’autor comença ben aviat a publicar a través dels premis, però la seva primera fita important és el Senyoriu d’Ausiàs March, el 1995, amb Crònica de l’ocupant. Tres anys
Potser un dels indicadors de la cultura dels pobles és la quantitat i la qualitat de les biografies que es publiquen. Però també això ha passat a dependre d’un mercat que no sembla mostrar gaire entusiasme. La col·lecció “Perfils”, d’Edicions Proa, és una referència inexcusable. Molts dels noms que han tingut papers rellevants en la
De vegades pensem que s’ha de renovar el llenguatge, les estructures, el cor que alimenta la poesia. Des de començaments del segle XX surem sobre un esperit avantguardista sovint construït a partir de la destrucció. No és estrany, doncs, que per instants ens sembli exhaurit. Els creadors, en aquest cas aquells que es mouen als
Davant els poetes que ens ofereixen un o més llibres a l’any, que fan servir l’escriptura com un acte de recerca pública de cara al lector, hi ha un altre tipus de poeta, els qui amaguen l’evolució dels seus versos durant molt de temps, sigui prudent o no, per a treure a la llum l’essència
Les noves tecnologies haurien de facilitar de manera extraordinària la reunió de diverses disciplines artístiques en el món de l’edició. En la pràctica, però, els editors tradicionals no acaben de desfer l’entrellat d’un mercat que no està per a moltes alegries. I és una llàstima. Alguns gèneres, com ara la poesia, fan bona parella amb