En altres cultures, per exemple la portuguesa, és més freqüent trobar estudis que persegueixen la comprensió i visualització dels territoris literaris o artístics. Què seria de Santiago Rusiñol sense Sitges o d?Emili Teixidor sense Vic, posem per cas. En la cultura catalana s?ha considerat sovint que aquest tipus de recerca ratlla el localisme i que,
En un temps amarat de colors, l?antiga avinença entre blancs i negres, que en un altre temps ens servia com a fals reflex de la realitat, sembla reservada a algunes pel·lícules de Woody Allen; no gaires, però, que el públic acostuma a identificar el passat amb l?amargor i la tristesa. El blanc i el negre
Si hi ha un exemple de com les editorials petites poden incidir des de la perifèria en l?esdevenir literari d?un país, el podríem trobar a l?editorial Límits d?Andorra, on s?han proposat donar a conèixer les novel·les negres de Jean-Claude Izzo, sens dubte, tot i les seves irregularitats, una de les aventures de gènere més apassionants
Si més no, per algú que em conegui pot resultar sorprenent que un dels temes més tractats en aquest bloc sigui la pintura. Durant més de vint-i-cinc anys he pensat que els llibres eren la meva vida, que mai arribaria a fer una altra cosa, en part perquè ni tan sols sospitava que em pogués
"El primer que em va parlar de Nicanor Parra va ser el poeta Francisco Urondo. Recordo que en aquell temps jo estava llegint Robert Lowell i Urondo em va dir, "Parra és millor". Com si m’hagués dit, en lloc d’anar pel carrer Suipacha, millor agafes per la cortada Carabelas. La literatura és com una ciutat, tombes una cantonada i descobreixes un nou món." Ricardo Píglia, La
L?ésser humà ha volgut sovint representar el no-res, la buidor absoluta. N?ha imaginat que podia ser la font d?on brollessin els components del paradís o, pel contrari, expressada a través d?una imparable força tel·lúrica, la més extrema bogeria. Alguna cosa semblant han hagut de viure els habitants de Cap Verd, un país fet de taques
"Coneixem millor els personatges de la literatura que els nostres amics. Perquè dels nostres amics no sabem allò que pensen ni allò que desitgen." E. M. Foster
Al llarg d?aquesta setmana han tingut lloc a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona les jornades ?El nuevo canon hispanoamericano?, organitzades pel Circulo Lateral. Convidat a una de les taules rodones, vaig redactar aquesta intervenció que publico ara a ?El violinista celest?, per si algú està interessat en la literatura d?aquelles latituds i la seva
Quina és la pell de la poesia, de la literatura? Resisteix altes temperatures o, pel contrari, és fina i subtil, com la pell humana? El col·lectiu d?escriptors joves de Tarragona La pell del llavi, que dirigeix Txus García, s?ha proposat donar resposta a moltes preguntes al voltant de les arts literàries ?i d?altres, com ara
Fa poc es van reeditar dos dels treballs sobre pintura més significatius d?Eugeni D?Ors, Cincuenta años de pintura catalana i Pablo Picasso, el primer, inèdit fins ara en llibre, la qual cosa ens dóna motius per revisar la seva visió de l?art, tan elogiada i criticada alhora. Però no podem oblidar que, ens agradi o
Ben cert que la societat sempre s?esforça a incorporar les veus més transgressores, però sens dubte els versos de Núria Martínez faran trontollar molts dels tòpics poètics de l?inici de segle. L?autora ho va confirmar de nou al seu últim llibre. L?aparença de normalitat genera dinàmiques en què l?original se?ns presenta com un fet previsible,
Un embussament de dues hores a Mollet del Vallès, l?accident del divendres a la tarda i el temps tempestuós van evitar que la crònica dels dos dies de poesia en aquesta ciutat que tots ens estimem fos completa. Això no obstant, les bones sensacions ens han acompanyat al llarg de les Jornades celebrades a la Casa
Avui a les 19h comença a la Casa de la Cultura de Girona la II Trobada de Poetes amb un homenatge a Ràfols-Casamada. M?ha semblat adient contribuir des del Violinista amb aquest text sobre el recent gran llibre de J. F. Yvars al voltant del pintor. Podeu llegir el programa de les Jornades en un post anterior.
Si ara mateix expliqués la història que tinc al cap, potser seria una decepció per a molts dels lectors d’El Violinista Celest. En literatura volem ser originals, tot i entendre de seguida que les grans històries ja han estat narrades. Però el lector espera aquesta originalitat per enganxar-se als textos, espera la sorpresa, allò desconegut.
Si hi ha una evidència en quant a la pràctica de la literatura en aquest inici de segle és l?enorme pluralitat de les mirades que, a través dels cada cop més sofisticats mitjans de comunicació, ens arriben a les mans. Però canvia això la mirada poètica, la capacitat de generar bellesa o pensament? El pas