Una de les batalles de la política és, clarament, la comunicació. Moltes persones ja ho saben, però d’altres encara no, o bé ho saben d’una manera poc conscient, propera a l’oblit. La política són, entre altres coses, decisions i posicionaments. Decisions com ara aprovar uns pressupostos com els de la Generalitat. Però abans d’arribar a
Ara que ja fa setmanes que en aquest bloc no escric de política catalana perquè finalment estic convençut que tenim les coses ben encaminades com a país i he decidit canviar una mica de tema i mirar cap a Romania i la República de Moldàvia, permeteu-me que faci una paradeta abans de continuar per pura
Deia a l’apunt anterior que l’altre àmbit d’utilitat és el de l’espai ideològic i que aquest també està estretament vinculat a la necessitat d’una àmplia majoria parlamentària. Un altre company de bloc de MésVilaweb, en Miquel Roman, ho explicava molt bé dimarts vinculant l’èxit del projecte a la consolidació del seu caràcter estructural, més que
De totes les dades que ahir ens va fer saber el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, la que trobo més remarcable és la del 34,6% d’indecisos. Els #indecisos25n són tants que d’ells depèn cap a on es decanti finalment la balança. D’entrada, amb el que sabem de la intenció directa de vot, sembla que
“Es dirà que Catalunya va cap al precipici i s’intentarà utilitzar la llengua i l’origen geogràfic de les persones per enfrontar-les entre elles. Els que tinguin aquesta temptació farien bé de recordar que el castellà també és patrimoni de Catalunya, com el català ho hauria de ser d’Espanya, i, a més, un patrimoni estimat.” (Imatge
El lector anònim Marià (un probable habitual de la casa) m’ha deixat un comentari al darrer apunt en què defensava, entre altres coses, la conveniència d’esperar fins a finals d’any per saber quina és la resposta a la proposta sorgida del Parlament. Per a ell, i per a qualsevol persona interessada en aquest debat, he
Som al dia de la marmota? Reivindiquem el concert per tercera vegada com ahir deia l’Ara? Estem repetint els errors del procés de l’estatut? Quines conseqüències pot tenir el Ple d’ahir? Què pot passar a partir d’ara? Fa anys que el suport a la independència no para de créixer al Principat i des de fa
Oriol Junqueras ha estat entrevistat avui a COM Ràdio en companyia de Patrícia Gabancho i altres. Cada dia veig més clar el seu lideratge. El lideratge que vull per al meu país no és el d’quell que mentre parla d’independència i et va clavant retallades i pactes amb el PP, sinó el d’aquell que sap
A les passades eleccions al Congrés de Diputats del futur estat veí, molts independentistes van decidir que a Madrid no s’hi havia d’anar a fer res. Tenint en compte que igualment paguem la festa i que tot vot perdut es redistribueix entre la resta pel principi d’Hondt, cosa que va afavorir PP, PSOE i CiU,
És possible que realment siguem a prop d’assolir aquest objectiu històric. Jo encara tinc moltes reserves, tal com he anat explicant en aquest bloc darrerament, però és clar que si les podem vèncer, si ens podem assegurar que realment el govern d’Artur Mas assumeix el referèndum d’independència com a pla B del seu pla prioritari
Els escenaris de futur possibles són encara diversos i això genera un punt d’incertesa. Hi ha qui es pren molt seriosament aquella frase de “sense Convergència no hi ha independència” i per tant, si li diuen que l’objectiu és que CiU tingui majoria absoluta i amplíssima perquè pugui portar el país a la independència sense
El passat 22 de gener, Eduard Voltas publicava a l’Ara “La tribu o l’estat“. Vaig voler comentar alguns aspectes d’aquella interessant aportació en aquest apunt a Arenyautes: “La tribu, l’estat, l’Eduard Voltas i en Nelson Mandela“. Ahir diumenge hi va tornar amb un nou article: “En castellà també, sisplau“. Paral·lelament, resulta que divendres vaig tenir
Sembla ser que a la conferència d’Oriol Junqueras de dijous passat al Cercle d’Economia moltes persones van tenir l’oportunitat de conèixer un altre Junqueras, una persona amb un discurs econòmic enraonat i que genera confiança. El president d’Esquerra Republicana va dir moltes coses interessants i importants que cal tenir en compte vist el seu lideratge
Quantes vegades a Esquerra ens hem hagut de sentir a dir que ja no érem independentistes perquè prioritzàvem un altre dels nostres trets distintius com a organització política, que és ser d’esquerres? Quantes vegades, encara ara, piles i piles d’ingenus i ingènues ens diuen allò de “primer independència”? Ai ves, com si no la volguéssim,