Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
El concert de la marmota independentista rescatada
Paradoxalment, amb un suport social a la independència molt superior al d’Escòcia, el govern de la Generalitat va preferir fer-nos entrar en el dia de la marmota. CiU tenia un programa amb el qual es va presentar a les eleccions i, argumentant que alterar els seus plans seria un frau, no el va voler variar. I avui som aquí, amb una nova mà estesa a l’Estat espanyol per encàrrec del Parlament de Catalunya perquè CiU ho ha volgut i perquè la majoria de ciutadans d’aquest país els van fer confiança per conduir-lo.
Certament, és la tercera vegada que demanem el concert econòmic, però si no fos per Esquerra probablement ahir hauria sortit una proposta del Parlament de consens molt més ampli, però amb una dosi d’aigua al vi que l’hauria ben destrossat. I l’aigua, francament, val més destinar-la a apagar incendis que no pas a rebaixar la qualitat dels nostres excel·lents vins.
Pot semblar que seguim, calcades, les passes iniciades el setembre de 2005. Aquest cop hi ha coses diferents, però. Ara CiU no pot jugar a desgastar el govern des de l’oposició. Ara el PSC està en una posició d’extrema desorientació i fragilitat.
Té gaire sentit anar a Espanya a demanar el concert econòmic en plena intervenció? No ho sé, pregunteu-ho a CiU, que és qui duia un nou pacte fiscal al programa i és qui va guanyar les eleccions. Té gaire sentit anar-hi sabent que ens diran que no? No ho sé, pregunteu-los això també. La responsabilitat de governar el país és seva, per bé i per mal, i això ho hem de respectar.
En tot cas, jo tinc clar que si volem la independència es tracta més d’acabar d’empènyer CiU per fer el camí junts amb ERC (com a mínim, que ja en sumem 72 com ahir recordava el MHP Mas) que no pas de pretendre deixar-los al marge. I la política que està fent l’ERC de Junqueras va en aquesta línia. Pretendre que per ser independents primer hem d’apartar CiU em sembla un plantejament polític sense solta ni volta. Aconseguir que saltem la paret junts amb un repartiment d’escons més equilibrat em sembla un objectiu més assolible.
Només un parell de coses més: el MHP Mas no hauria d’anar a “negociar” res a Madrid. Amb l’experiència del 2005-2006, qualsevol rebaixa al mandat del Parlament seria molt mal païda. Entre tots hem d’exigir al nostre president que no es bellugui ni un pam. I finalment, cal fer-nos perdre cinc mesos més? Cal esperar fins a finals d’any per saber si Rajoy diu sí o no quan ja partim de la convicció que la resposta serà no?
Us agraden els concerts de marmotes independentistes rescatades o us il·lusiona més treballar per la República Catalana que ja s’albira?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si aquest pacte fiscal (que tothom veu que no serà acceptat) pot ajudar a acabar de fer pujar indecisos al carro de la independència, perquè no “perdre-hi” sis mesos més? És que ens ve de sis mesos ara, després d’haver estat encadenats prop de 300 anys?
Un altre benefici, crec jo, és que el pacte fiscal ha ajudat a visualitzar una altra majoria al Parlament i ha sembrat molts dubtes al PSC (per qui han de treballar, pel PSOE o per Catalunya?). Jo crec que el pacte-fiscal-que-ens-negaran és el camí correcte, i jo diria que gent com el Puigcercós i el Junqueras ho entenen això. Com tu dius, CiU no es va presentar amb la independència al programa electoral, i tot i així mira la retòrica que estan fent servir alguns dels seus dirigents des del Govern (President, Portaveu del Govern, Conseller d’Economia…). En canvi, sí que portava el pacte fiscal al programa. La gent els va donar una clara majoria (no absoluta), i em sembla que el que han de fer és mirar d’executar el seu programa. Em sembla evident que ells ja saben que fracassaran, però només llavors es veuran amb la legitimitat democràtica per posar en marxa el pla B (Estat propi), probablement amb eleccions pel mig.
En resum, crec que la teva darrera disjuntiva (concert o República Catalana) no és justa, en la mesura que aquest concert realment no se’l creu ningú. Hi ha moltes maneres de treballar per una República Catalana, i el pla de la cúpula de CiU em sembla molt ben dissenyat i el celebro, perquè podria ser necessari passar per aquest últim enfrontament amb l’Estat per armar-se de valor i “saltar la paret” tots junts. Estan buscant un detonant final, una gota que faci vessar el got, que ens permeti dir als catalans (també davant la comunitat internacional) “ho hem intentat tot”). Això sí, espero que les pròximes eleccions equilibrin la balança entre ERC i CiU, sobretot si al capdavant d’ERC continua havent-hi algú tan capaç com en Junqueras. M’agradaria viure unes eleccions en què tant CiU com ERC portessin la indepenència al programa. Ànims, que falta poc!