Joan Puigcercós ha començat la precampanya. De fet, qui la va començar abans va ser Montilla amb el discurs de Cap d’Any, però a Montilla no li tocava fer campanya contra la independència com a president de la Generalitat. Va ser un error que pagarà car perquè s’ha devaluat ell mateix com a figura institucional
Ahir dilluns, arran de l’entrevista de Mas al Diari de Girona, afirmava que no votaré CiU perquè aquest partit exclou d’entrada i abans d’hora un referèndum d’independència per a la legislatura 2010-2014. Algunes veus han corregut a acusar-me de demagog o a fer-me veure que hi ha altres partits que primer diuen que sí i
Joan Puigcercós s’ha equivocat. No és qüestió de tenir o no tenir dret com a cap de llista de formar l’equip que cregui convenient. És qüestió de tenir nas i calcular els efectes que pot tenir qualsevol pas en clau de partit per a la militància i per als simpatitzants. Que els ànims del partit
Llegir que Joan Ridao ha declarat que ERC governarà “amb qui estigui disposat a demanar el concert econòmic en cinc anys” em causa una profunda decepció, un cansament de plom. És una galleda d’aigua freda per a qualsevol persona que vulgui la independència al més aviat possible. I d’aquests, cada dia en som més. Em
“Hem jugat per tancar la carpeta estatutària. Podem estar satisfets però sense triomfalismes, amb humilitat. Un pas endavant necessari per continuar fent un llarg camí. I un cop tancada la carpeta sense una nova frustració que hagués accentuat el pessimisme que plana en la nostra societat, ara és l’hora d’obrir un nou cicle, basat en
Heus aquí un apunt sintètic a propòsit de l’acord de finançament, organitzat per punts a fi que tothom que vulgui dir-hi la seva ho pugui fer en referència a algun dels aspectes o diversos alhora. 1. El millor finançament possible és el que dóna la sobirania política que tenen tots els estats membres de la
M’ha fet molta gràcia trobar-me un comentari d’un lector (ocasional o habitual, no ho sé) que afirmava que tinc problemes de comprensió lectora per la manera com he interpretat l’article de Carretero a l’Avui. No dic que no. Sovint em passa que llegeixo blocs i mitjans de tota mena, afins i no tan afins, i
Dia 2 d’abril: publico al Bloc Gran del Sobiranisme un apunt en què informo de la creació de la Xarxa Independentista a Ning (que, per cert, ja té més de 250 membres!) i els lectors i lectores hi fan sis comentaris. Dia 9: en publico un altre en què em faig ressò de l’enquesta que
Des que es va saber que Ausàs ja tenia enllestida la llei, els mitjans n’han anat publicant informacions. Aquest diumenge s’hi posava data per primer cop. A El Punt podíem llegir, per exemple, que la llei es podria aprovar al Consell Executiu del 3 o el 10 de març. Podria ser, doncs, que anéssim a
No he estat mai partidari del vot útil. Crec que empobreix la democràcia i redueix, a la llarga, l’espectre polític. El vot útil fa créixer els partits grans i dificulta la supervivència dels petits. Espero que a la nostra societat no hi arribi mai aquest bipartidisme que ja ha xuclat altres societats d’Europa i del
Vaig conèixer Oriol Junqueras quan jo encara treballava a la Biblioteca d’Arenys de Mar. Hi va venir a fer una de les seves nombrosíssimes conferències. Havia de parlar d’història, crec que de la Guerra Civil. No el vaig poder seguir des del principi perquè la conferència es feia a una sala i jo era en
Continuo pensant que el conseller Antoni Castells ha de dimitir perquè, després que s’hagin incomplert tres terminis, ha quedat incapacitat per negociar amb Zapatero i Solbes. No es pot mantenir aquesta situació indefinidament. Per poder negociar amb l’Estat se l’ha de poder amenaçar amb una consulta democràtica (per a l’Estat, la democràcia és una amenaça,
Un cop llegit el llibre en què el vicepresident del govern fa la seva proposta, aquell que a la FNAC presentaven com una curiositat (no sé si encara hi ha el rètol), penso que no es pot fer una altra cosa que recomanar-ne la lectura. Fins i tot en el cas que no s’hi estigui
Com sempre, com que a casa no tenim televisor, veig l’Àgora pel 3 a la carta. Només començar, la veu en off que fa les presentacions pronuncia el cognom de Víctor Alexandre i el nom d’un mitjà, El Singular Digital, com si fossin espanyols. Aquestes coses s’han de cuidar. Però anècdotes a banda, continuo i