ERC, malgrat allò que algunes veus interessades puguin negar, és un partit que té com a objectiu la plena sobirania. Es pot discutir que l’estratègia sigui adequada, però és innegable que aquest és l’objectiu. I aquesta estratègia ha passat, en els darrers temps, per una progressiva legitimació dirigida a tots els segments de la societat.
Si l’avi poeta tragués el cap de la tomba es tornaria a morir de l’ensurt en veure els néts que li han sortit. Del president Pasqual ja no cal parlar-ne perquè l’amiguet Zapatero l’ha prejubilat. Tenia contracte per quatre anys prorrogable a quatre més, però una OPA hostil venuda als accionistes com una gran operació
El blocaire Marc Belzunces ha publicat un article en què corregeix algunes de les apreciacions de Xavier Vendrell (article a l’Avui de dissabte i segona part diumenge) sobre els números de la independència. Segurament Belzunces té raó, però això no va en detriment de les idees bàsiques que expressa el primer article: la necessitat d’incorporar
A Tribuna catalana, al costat de la informació segons la qual Carretero té la intenció de crear un partit per recollir els 400.000 vots independentistes que ara són a l’abstenció, hi ha un extens article d’Uriel Bertran en què es demana si la crisi interna de CiU servirà perquè finalment el partit d’Artur Mas s’apunti
Què deia ahir Carretero 1. Que ell va apostar pel tripartit el 2003 però que l’expulsió dels consellers d’ERC va ser una humiliació i que això hauria d’haver pesat més en la decisió del 2006. Carretero tenia tota la raó del món quan va criticar Zapatero per no complir la paraula de respectar l’estatut que
Joan Ridao ha passat aquest matí pel programa de Josep Cuní i ha tingut ocasió d’explicar-se sobre algunes qüestions. En primer lloc, ha publicat la seva tesi, un llibre que desacredita tot el soroll que s’ha volgut fer en dir que el tripartit era inviable i problemàtic per se com a coalició. La política catalana
La proposta de Carod en el sentit que el futur de la llengua passa per dissociar-la d’un perfil polític concret pot tornar a ser motiu d’una nova polèmica per a qui en vulgui, per a qui vulgui entretenir-se a buscar tres peus al gat. No és pas el primer cop que ho diu. Ho podeu
Si fem una mica de memòria (i en política això no és fàcil perquè es viu molt al dia) i tornem a les eleccions de 2003, els principals arguments informatius eren la bipolarització Mas-Maragall, la clau d’Esquerra vista la improbabilitat de majories absolutes (i la pressió contra l’argument de l’equidistància) o la possibilitat que s’acabés
Ahir em referia a l’efecte Vendrell i avui ja n’hem tingut mostres. Xavier Vendrell pensa, com Carretero, que l’estatut és una presa de pèl. Si Maragall ha substituït l’anterior conseller de Governació per això, ja pot cessar aquest altre. Qui vulgui veure-hi una penalització és lliure de fer-ho, però hi ha molts més elements en