Blog d'en Xavier Mir

Sembla ser que a la conferència d’Oriol Junqueras de dijous passat al Cercle d’Economia moltes persones van tenir l’oportunitat de conèixer un altre Junqueras, una persona amb un discurs econòmic enraonat i que genera confiança. El president d’Esquerra Republicana va dir moltes coses interessants i importants que cal tenir en compte vist el seu lideratge a l’alça (moltes van quedar recollides amb l’etiqueta #JunquerasCercle). I ahir, al Consell Nacional, va dir: “Tenim l’oportunitat que la nostra raó acumulada durant tant de temps sigui evident a ulls de la majoria.” Des del meu punt de vista, una frase que la clava i que haurem de tenir present com un dels fars que ens guiïn en la nostra feina de cada dia. Això és lideratge. Ah!, per cert, el twitter d’@Esquerra_ERC ja té més de 9.000 seguidors. Continuem creixent. Si tots hi posem el coll ens en sortirem.

El tòpic diu que la gent d’Esquerra som uns traïdors al país perquè vam fer Montilla president i que som una gent molt poc seriosa en qui no es pot confiar. Un tòpic, evidentment, que alguns sectors interessats han posat en circulació amb una clara voluntat manipuladora. El temps, però, ens va donant la raó en moltes coses. Fa pocs dies va ser 18 de febrer i va fer sis anys de la primera manifestació de la PDD, aquella manifestació a la qual Esquerra Republicana es va abocar amb cos i ànima mentre la cúpula convergent —recordem-ho perquè no és cap fotesa!— deia que no hi donava suport; després, amb els carrers plens a vessar fins i tot de la seva gent, van haver de redissenyar urgentment l’estratègia i al cap de poc ja tenien el dret de decidir al centre del seu discurs. Però si fos per ells aquella manifestació hauria fracassat i avui potser no estaríem parlant del dret de decidir. Esquerra, en canvi, hi va ser.

Vam fer una aposta per una alternativa d’esquerres amb PSC i ICV i vam donar al PSC l’oportunitat de liderar-ho perquè enteníem que si els socialistes volien estar al servei del país podríem fer força camí junts. Ells van decidir engegar-ho tot a dida i ara ja veiem on són. Hem patit la davallada amb ells, certament, però les enquestes apunten que Esquerra ja ha començat a retrobar la confiança de la gent, mentre que els socialistes continuen perduts. Crec que el temps ens continua donant la raó.

Ara tenim un govern que podria haver començat un procés d’independència perquè finalment tenim la majoria social per la qual hem estat treballant tant els qui volem l’estat propi, però s’estima més plantejar un pacte fiscal i donar un irracional, innecessari i temerari any de marge a Mariano Rajoy. Passat aquest any, el govern espanyol haurà fet molta més feina encara i la nostra posició serà molt més feble.

Tenim un govern que no ens traurà de la crisi perquè no va a l’arrel del problema. Tot el prestigi que pugui tenir el conseller Mas-Colell pot quedar en paper mullat si li falla la intuïció o si el paralitza la por. I darrere seu i de les seves polítiques, el país va camí del desastre. Mas-Colell està desenfocat, diu coses que no tenen lògica, com vam veure en la resposta que va donar a Pere Aragonès. Ens hem de creure que Mas-Colell és el gran expert del país en economia, l’home més preparat, l’escollit per a formar part del govern dels millors, però després d’un any i escaig de govern ja podem començar a fer una mica de balanç i el resultat és francament pèssim. Si el Nobel Stiglitz diu que les retallades no són una bona solució, Mas-Colell en sap més que el Nobel? Tal com va dir Junqueras dijous al Cercle, amb totes les retallades que hem fet no hem acomplert l’objectiu de dèficit i continuem amb un atur desbocat que porta el país a la ruïna més absoluta. Per això, si la gent continua confiant cegament en el govern d’Artur Mas, Junqueras vaticina 4.000 milions d’euros més de retallades. Així no ens en sortirem mai.

Junqueras té clar quin camí ha de seguir aquest país. Parla amb els sindicats, parla amb ICV, parla amb CiU i explica els seus projectes per a l’economia del país al Cercle. I al final, ves per on, rep elogis de Salvador Alemany. Estem carregats de raons i sabem el que volem i el que convé al país. Mentrestant, l’altre Oriol ens diu que hem d’actuar com si fóssim un estat. Això és seriositat? Això ha de generar confiança per sortir-nos-en? Fem veure que les coses són com en realitat no són?

Tenim lideratge. Reforcem-lo tant com puguem. Anem-hi tots i totes i assegurem-nos que fem visible l’alternativa al govern de CiU, perquè els països només es mouen quan una alternativa clara esperona els governs.