Blog d'en Xavier Mir

Ara que ja fa setmanes que en aquest bloc no escric de política catalana perquè finalment estic convençut que tenim les coses ben encaminades com a país i he decidit canviar una mica de tema i mirar cap a Romania i la República de Moldàvia, permeteu-me que faci una paradeta abans de continuar per pura necessitat, per dir que aplaudeixo i encoratjo Esquerra i Junqueras a continuar en aquesta excel·lent línia que porten. Sí: jo, Junqueras. I crec que cada dia en som més i que això no és casualitat. Tenim a les mans coses molt serioses, grans responsabilitats i grans reptes. I personalment tinc més confiança que mai en la gent del meu país. Hi haurà dificultats, però, com diu sempre la Meius Ferrés i com va dir també Artur Mas, això sortirà bé.

Era perfectament previsible que alguns sectors de la nostra societat criticarien Esquerra pel Pacte per la Llibertat, el pacte que sempre hem volgut que signessin ERC i CiU (i altres partits; com més, millor!) perquè el país fes el pas definitiu. No és un pacte de govern, sinó de país. I no és un pacte que ho arregli tot, però és un pacte que dóna esperances a moltes persones que sabem quin és el problema de fons: amb un espoli anual de 16.000 milions d’euros i sense sobirania econòmica ni política tenim dos problemes: un govern català que no és el que voldríem i que no fa les polítiques que molts pensem que caldria fer (però no perdem de vista que aquesta ha estat la voluntat democràtica expressada a les urnes) i un govern espanyol que no et deixa fer polítiques socials, ni les dels uns ni les dels altres, perquè et deixa sense recursos i sense marge de maniobra. I això ho hem de tenir present EN TOT MOMENT.

Crec que no es pot caure en l’error de la miopia, de retreure només les decisions polítiques de l’eix ideològic sense tenir en compte el marc excepcional en què ens trobem i les possibilitats que tenim de sortir-nos-en tots junts. Estic convençut que qui faci això no tindrà el suport de la majoria dels ciutadans, que volen la independència i tenen pressa per resoldre aquest problema afegit i començar a administrar nosaltres els nostres propis recursos, aquells que ara es gasten en ambaixades caríssimes, en #cosesdelBOE i en corrupteles diverses.

Dit això, el meu sonor aplaudiment a Junqueras i a Esquerra prové del fet que, sense ser al govern, l’estan condicionant força. D’una banda, pel que assoleixen fruit de la negociació, una negociació més forta que mai gràcies al fet que ara Esquerra Republicana és la segona força al Parlament i que Oriol Junqueras és el cap de l’oposició. De l’altra, evidenciant que quan el govern de CiU tira pel dret sense encomanar-se a ningú s’equivoca, ja sigui anunciant més retallades, eliminant corresponsalies que afebleixen TV3 o recordant-los que cal denunciar amb més consistència i des de la legitimitat del Govern els incompliments de l’Estat espanyol.

Esquerra ho ha dit del dret i del revés i ho continuarà explicant, si cal, un per un, a tothom: si fos per nosaltres, no caldria retallar ni un cèntim més. La clau del futur d’aquest país és precisament que entenguem, tots plegats, votem el que votem i parlem la llengua que parlem i vulguem les polítiques que vulguem, que ens hem de desempallegar de l’Estat espanyol AL MÉS AVIAT POSSIBLE. Que cadascú pensi si és millor invertir temps i esforços a criticar Esquerra perquè ajuda CiU en alguns aspectes importants per al país o si és millor explicar a tothom com podem aturar aquesta sagnia econòmica i començar la remuntada que ens espera. Vosaltres decidiu. Si ens voleu ajudar a reforçar aquest missatge, estigueu atents i atentes als diversos canals de comunicació d’Esquerra Republicana i a materials com aquest que us enllaçava abans.