Cada cop que algú d’ERC diu que som un partit d’esquerres, cada cop que algú reinvidica el projecte de l’esquerra nacional, surten una colla de brètols (hooligans en anglès, si us agrada més) que ens esbronquen per aquesta pretensió política. Sovint ho fan en nom de l’independentisme amb aquell pseudoargument que diu que ni dretes
La nit de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre de 2006, en ple recompte de vots dues hores i mitja després que es tanquessin els col·legis i davant un escrutini que no feia pensar en cap gran daltabaix en el sentit que CiU no semblava que rendibilitzés gaire ni la campanya
Des que vaig publicar aquest apunt en què feia la proposta, he provat d’adreçar-me a totes tres formacions. La resposta gairebé immediata d’Alfons López Tena en nom de Solidaritat em va omplir d’esperança, per la qual cosa vaig provar d’obtenir el suport tant d’Esquerra com de Reagrupament. Dels darrers, encara és l’hora que n’haig de
Just abans del meu descans, Vilaweb va publicar una notícia important sobre Esquerra: l’aclariment del seu com. A través del seu portaveu Ignasi Llorente, el partit va concretar una mica més quines són les seves intencions. Això és bo perquè la indefinició dels partits amb representació parlamentària començava a ser extenuant. Estem plantejant seriosament la
Continuant en la línia del que us deia al final de l’apunt d’ahir, crec que oferir-se com a garantia que no hi haurà un tercer tripartit és una autèntica bajanada, un error en què ni CiU ni Solidaritat Catalana no haurien d’haver caigut. Però que encara podem anar més enllà i rebutjar la idea que
“Si em voteu, us garanteixo que el comunisme no governarà als Estats Units d’Amèrica.” “Si em voteu, us garanteixo que el francès no serà llengua majoritària a Alemanya.” “Si em voteu, us garanteixo que l’Islam no serà la religió oficial de la República Txeca.” En voleu més? Tots aquests enunciats tenen una cosa en comú:
Vilaweb recull les declaracions de Ridao en referència a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència. D’aquestes declaracions se’n desprèn que difícilment Esquerra s’avindrà a formar una candidatura unitària i segurament avui i els propers dies un sector important de l’opinió nacional encaminarà els seus esforços a retreure a Esquerra aquesta negativa. Tanmateix, per
Divendres 16 de juliol de 2010. Sessió plenària al Parlament de Catalunya. Parla Joan Puigcercós en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya [enllaç a la transcripció, pàgina 52]: “… els trajectes són compartits; però hi ha moments que part del trajecte ja no és compartit. Hem fet una gran feina durant aquests set
A l’apunt d’ahir alertava del risc que els vots independentistes que vegin en Artur Mas la millor garantia per evitar que Montilla repeteixi com a presidet podrien trobar-se amb el vot segrestat en la qüestió més important de la propera legislatura: la votació al Ple de la IP per convocar un referèndum d’independència. CiU no
Al llarg d’aquesta legislatura que es comença a acabar Esquerra ha tingut encerts i errors, com tots els partits i com tots els governs. Hi ha un argument, però, que han esgrimit a bastament moltes persones per desmarcar-se del partit i, potser, passar a engruixir les files d’alguna altra formació o, si més no, apostar-hi
Ja feia molt de temps que l’independentisme tenia tots els arguments a favor seu. És per això que el suport social a la independència ha crescut tant, sobretot, des del 2006, quan el nou nat estatut va quedar a la via morta. Després d’aquell darrer intent, tots sabíem què vindria. I el temps ho ha
Com ja deveu saber, Esquerra ha encetat la campanya “Puigcercós 2010: Catalunya Decideix“, amb la qual es pretén que 140.000 persones responguin quines haurien de ser les prioritats de cara a negociar un nou govern. En aquesta campanya es convida els participants a prioritzar una sèrie de polítiques, cosa que ja em sembla bé, i
A l’apunt de dimarts passat, Xavier Vendrell va tenir l’amabilitat de deixar-hi un comentari en quatre punts i es mostrava obert al diàleg. A la meva rèplica als quatre punts el vaig emplaçar a continuar el debat en una nova peça. És aquesta. Començo, doncs, per un doble agraïment. El primer, perquè l’ideòleg d’Esquerra, que
Abans de l’apunt, uns instants de publicitat voluntària i opcional: No se sap mai com es veurà des del futur allò que ara vivim en present. No sé del cert si el moment que estem vivint és, com voldrien alguns, un miratge anterior a l’assimilació final, o bé -m’inclino per això i no caic
Vint segons de publicitat abans de començar: Edgar Rovira ha publicat un apunt al seu bloc, “Posicionaments”, en el qual escriu, a propòsit del PSC : “El principi del final va començar amb la reedició d’un govern Tripartit, el qual bé es podia interpretar com una aposta provisional tot esperant que CiU, desprès de 23