Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Això de l’hoquei

Deixa un comentari

Sempre m’ha agradat l’esport perquè normalment et procura alegries barates i senzilles. (De vegades també plores per un partit però poc sovint: la meua filla encara recorda la darrera vegada que ho vaig fer…)
Exemple és això de l’hoquei i la selecció catalana. Jo crec que no havia vist mai un partit d’hoquei. I aquests dies me n’he tragat tres o quatre. M’he encuriosit per saber com caram els porters aguanten ajocats tant de temps o com fan això de picar a terra l’estic per alçar la pilota.
Però sobretot m’ha encantat avui l’alegria que hi havia a la Plaça Sant Jaume i en general al carrer. Molta gent hem sigut feliços veient aquella colla de joves que s’ho han passat bé jugant a Macau i han guanyat el Mundial B. Aquests moments de goig són els que expliquen perquè l’esport sempre tindrà un lloc en les nostres societats.

(Per cert: en alguna de les fotos de Macau, de celebració del campionant, hi ha un jugador o directiu -perquè porta l’acreditació oficial penjant del coll- que va vestit amb una samarreta de VilaWeb. Si algú sabera qui és li agrairiem molt que ens posara en contacte …per regalar-li la col·lecció sencera.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 25 d'octubre de 2004 per vicent

Poc futur

Deixa un comentari

A Brusel.les. El teclat de l’ordinador, m’imagine que perque deu ser flamenc, te les els accents introbables. Son les nou i no hi ha ni una anima pel carrer. No tinc mes remei que mirar la tele. Fan futbol. El Madrid. Sembla que esta patint molt. Des de la distancia m’agrada. Pero no se si te massa futur aixo/

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 19 d'octubre de 2004 per vicent

Innovació

Deixa un comentari

L’Alfons Cornella (www.infonomia.com) sol dir que els procesos d’innovació no són necessàriament complexos en termes tecnològics. Aquest cap de setmana he tingut un bon exemple.
Volíem fer una paella a la vinya per a un grapat d’amics. I, evidentment, la volíem fer amb llenya sobre terra. Al matí em vaig preocupar. Bufava un garbí més que consistent i no trobava el lloc on arrecerar-nos. Pensava en els ferros tradicionals de la paella, que reclamen un terreny molt horitzontal –ja que, en cas contrari, l’aigua no es reparteix de manera uniforme…
Però el Carles, que és qui la feia, va apareixer amb uns ferros innovadors. Llargs amb una travessa horitzontal a la part de dalt de tal manera que en poses tres i aguanten qualsevol paella, en qualsevol circumstància. Els pots posar sobre qualsevol terreny (ja que els claves i els vas equilibrant després amb les alçades) i, a més, permeten més espai entre la paella i el terra per dominar millor la llenya. Innovació.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 18 d'octubre de 2004 per vicent

Internacionals?

Deixa un comentari

Això d’El Periódico no té nom. Ahir, parlant del debut de la selecció d’hoquei del Principat al Mundial de Macau dien que un dels problemes era que havia de jugar “sense els internacionals”.
Com s’explica? Si estan jugant a Macau, en el campionat del món i contra Austràlia, què caram són cadascun dels jugadors de la selecció sinó “internacionals”. Llegint la resta de l’article s’entenia: volien dir sense els jugadors catalans que han jugat partits amb la selecció espanyola. Per tant si jugues amb Espanya ets internacional però si jugues amb Catalunya no. Arrea!!

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 17 d'octubre de 2004 per vicent

Sorprenent

Deixa un comentari

Veient avui l’acte d’homenatge a Lluís Companys i la sobtada febrada pro-Companys del PSC i en concret de Maragall no he pogut deixar de preguntar-me com és que el mateix partit, en el seu moment, va intentar de totes totes que l’estadi de Montjuïc no portara el nom de Lluís Companys sinó el del notable feixista conegut com Juan Antonio Samaranch. Pregunte. I recorde, de passada, que la proposta de dir-ne de l’estadi Lluís Companys va partir de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Que l’Ajuntament de Barcelona va evitar aquesta referència als Jocs Olímpics i que només la presió d’Iniciativa i ERC dins el govern municipal va acabar tombant el debat cap a l’honor al president de la Generalitat i no al (mafiós) president del CIO.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 15 d'octubre de 2004 per vicent

Això dels taxis i les ràdios dels taxis

Deixa un comentari

Reconec que em costa molt pujar amb comoditat a un taxi. De vegades he trobar taxistes magnífics però el nombre de taxistes que aconsegueixen irritar-me, ho lamente molt però és alt. I m’encurioseix entendre perquè, ja que em passa en qualsevol ciutat.
Avui m’he barallat per la ràdio. Jo intentava parlar pel mòbil mentre ell tenia un xumba-xumba notable en marxa. De primer li he demanat molt suaument. Ell diu que ha baixat la ràdio però jo no ho he notat. I he hagut de demanar-li en un to una miqueta més resolt. Aleshores sí que l’ha baixat de manera constatable però ha començat a desbarrar. Se m’ha ocorregut dir-li que segons el reglament del taxi sóc jo qui pot decidir sobre la ràdio (que una vegada m’ho van explicar…) i la reacció ha estat pujar el volum de nou. L’he fet parar i he baixat. Però amb un mal gust de boca tan gran.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 14 d'octubre de 2004 per vicent

Escriure malament o escriure “en valencià”

Deixa un comentari

Fuster és una autèntica mina. Repassant un vell quadern seu de l’any 54 trobe una anotació sobre la recurrent polèmica ortogràfica. Fa referència als intents dels “alcoveristes” per adoptar normes gramaticals que posen de relleu les diferències del “valencià” amb el “català”, en comptes dels factors unitaris. Salvant, lògicament, els aspectes lèxics i fonètics.
Fuster diu: “fins ara hom escrivia malament, ara podran dir que escriure en valencià”

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 9 d'octubre de 2004 per vicent

40.000 parlants del català als Estats Units?

Deixa un comentari

Ara va i resulta que el govern dels Estats Units sembla que va calcul·lar que el 1961 hi havia 40.000 parlants del català als Estats Units. M’ho conten però no tinc cap accés a dades documentals sobre aquesta referència i no he trobat res a la xarxa que ho confirme. Em sembla, de tota manera, sensacional que “ens” comptaren… Algú sap alguna cosa?

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 8 d'octubre de 2004 per vicent

El món dels cercadors es mou

Deixa un comentari

El món dels cercadors va mogut. F auns dies Amazon va presentar A9, un cercador que podria fer la competència de manera seriosa a Google. Avui n’he descobert un altre. Es diu Snap, encara està en proves però té una manera de refinar les cerques francament interessant.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 6 d'octubre de 2004 per vicent

Hem enterrat Joan Tur

Deixa un comentari

Aquest matí hem enterrat Joan Tur. Al Tanatori de les Corts, a Barcelona, ens hem juntat una colla ben diversa d’amics de totes les conspiracions imaginables que Joan havia anat teixint amb els anys: els periodistes i els muntanyers, els polítics i els de les festes, els interessats per la festa i els amants dels calçots. Quan un home com ell mor tant jove la vetla és una trobada d’espantats i desconcertats. Tots sabem que podríem ser ell i ens preguntem perquè ell, precisament.
Joan portava l’edició de la Vila de Gràcia de VilaWeb. Havia fet d’ella una de les edicions més exitoses en tots els sentits i havia anat més enllà, ajudant a consolidar el setmanari en paper L’Independent. Jo confesse que li tenia una miqueta de por perquè sempre reclamava fer més i millorar les coses. He entès perfectament, per això, que en el moment que els seu taüt s’amagava, acabada la cerimonia, sonara pels altaveus aquell “Més Lluny” tan especial de l’Itaca de Lluís Llach: “Més lluny / hem d’anar més lluny / més lluny de l’avui / que ara ens encadena…

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 1 d'octubre de 2004 per vicent

A l’hospital

Deixa un comentari

De retorn de Menorca he hagut de passar una setmana ben bona hospitalitzat. Estic bé. Però ho he passat mal. A l’hospital és ben curiós com van passant les hores. No tens res a fer excepte esperar. Si ve el metge, si et toca l’antibiòtic, si et miren la febre, si arriba el sopar…
Els primers dies, si ingresses com ho vaig fer jo, la veritat és que et mous en un estat de semiconsciència molt vaporosa i no ho notes massa. Però amb el cap ben posat i les dolències remeses el pas de les hores es fa immensament lent. Com un degoteig.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 29 de setembre de 2004 per vicent

A Menorca, amb Saramago de veí

Deixa un comentari

He passat el cap de setmana a Menorca. Havia de participar en una xerrada organitzada pel PSM i hem aprofitat per a quedar-nos tot el cap de setmana. Cap de setmana, per cert, ben ple d’activitats a l’illa. Entre altres una conferència de José Saramago, que s’allotjava al mateix hotel.
Vam coincidir amb el conseller de cultura del govern menorquí i aquest ens va presentar. No li vaig explicar, però, una anècdota deliciosa que em va passar a Lisboa.
Un dia vaig visitar el Diari de Notícias, la gran institució periodística lisboeta. Saramago n’havia estat director durant l’època de la revolució i pel que es veu no havia deixat massa bon sabor de boca. Tot i això, en arribar a la sala noble del diari, vaig veure que hi havia un quadre enorme de Saramago presidint l’habitació. Vist tot el que m’havien dit d’ell abans vaig expressar la meua sorpresa per la presència de la tela. I la resposta va ser demolidora: “d’ací uns anys ningú no recordarà que va ser un mal director d’aquest diari però tothom recordarà que un Premi Nobel va ser director del Diario de Notícias”.
Ho conte tal i com va passar.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 20 de setembre de 2004 per vicent