Intel·lectuals
Una de les conseqüències que m’ha cridat l’atenció de l’atemptat d’al Qaida a Londres ha estat que ha desfermat entre nosaltres un insult a l’intel·lectual que no havia vist abans. Ni quan les bombes de Madrid.
Avui diumenge he vist un grapat de cartes als diaris indignades amb els “intel·lectuals” perquè intenten entendre les raons dels atemptats. Entendre, que no vol dir comprendre-les, i molt menys encara justificar-les.
L’atre dia en la tertúlia de Catalunya Ràdio, quan van obrir els micros als espectadors, un oient ja va dir el mateix, amb una notable càrrega de violència verbal (això sí, amb cita inclosa de Pla…)
Em sap greu. Em sap greu perquè una de les poques certeses de la lluita contra els wahabbites és entendre les raons que fan possible la seua actuació i la seua crueltat. La “guerra al terror” de Bush és un error precisament perquè no entèn per a res el que està passant i es limita a donar respostes velles, poc útils i menys pensades a un problema que reclama molta capacitat de mirar, observar, veure-hi i pensar.
Estic d’acord que els que tenen la feina de comunicar per els mitjans de vegades només es limiten a posar el crit el cel i això no serveix per res. De totes maneres, això de buscar las raons amb aquesta gent me sembla que és una batalla perduda,, qualsevol excusa es bona per alimentar la barbàrie en que es mou aquest personal
http://fabregas.blogspot.com/2005/07/al-final-resarem-perqu-hi-hagi-una.html
No me les crec encara, però alguna cosa es comença a bellugar. Clica aquí.
Salut i llibertat!
Marcús
De tant obvi fa cosa dir-ho, però veig que cal: a favor de la reflexió per entendre les causes, de la reflexió dels que fan funció d’intel·lectuals i de tots els altres, que també hi tenim dret. Que no fem això (voler el coneixement) amb qualsevol altre tema? Avís per als que llegeixen/escolten massa ràpid: entendre no és estar-hi d’acord, no és justificar. Entendre el mecanisme d’una agressió és tenir base per a modificar-la, per a derrotar l’enemic. Per ex., és el mateix cas de la investigació sobre el càncer
Joan MiG
El problema és la xerrameca global, però evidentment cal gent informada i que reflexioni, que parli amb coneixement de causa, i no generalitzi, que no es quedi en diagnosticar decadències d’occient, guerres de religió esquemàtiques i tòpics per l’estil, alimentadors de xenofòbies.
Al bloc de Tros de Quòniam podeu trobar un exemple de pseudo intel·lectual que no passa de la interjecció a l’hora d’articular el seu discurs. I que en el fons fa servir de forma indecent un fet important per fer-se l’important.
La veïna global
Aquí i allà…a una banda i a l’altra….cada cop hi ha més fills de puta! Un mal berenar, tot plegat…