Apofite el cap de setmana per a repassar amb calma el llibre d'Igor i Grichka Bogdanov 'La pensée de Dieu'. El volum me'l va regalar el seu prologuista Luís González-Mestres i l'havia llegit de forma ràpida, cosa molt desaconsellable. Car no és gens senzill de llegir i reclama hores de concentració que entre unes coses i unes altres aquest cap de setmana, sortosament, he pogut trobar.
Aquests dos coneguts matemàtics han fet un llibre que porta als límits el pensament sobre el cosmos i les matemàtiques, tant fins al límit com per a insinuar que Déu són les matemàtiques. Un missatge inquietant per a un ateu apassionat de la ciència, com sóc jo. L'apelació a Déu, a un ésser ordenador o a una ordenació còsmica, l'han fet molts dels grans matemàtics i sempre m'ha resultat difícil de païr però també és cert que a la vista de certes concepcions matemàtiques es fa difícil no pensar que hi ha un ordre en alguna banda, que ha fet tot això tan exacte com és.
Reconec que pel llenguatge que usen hi ha moments que el llibre no em fa sentir-me còmode. Però això és el que més aprecie sempre: que alguna cosa em faça dubtar. Ni que siga per un moment.
Aquests dos coneguts matemàtics han fet un llibre que porta als límits el pensament sobre el cosmos i les matemàtiques, tant fins al límit com per a insinuar que Déu són les matemàtiques. Un missatge inquietant per a un ateu apassionat de la ciència, com sóc jo. L'apelació a Déu, a un ésser ordenador o a una ordenació còsmica, l'han fet molts dels grans matemàtics i sempre m'ha resultat difícil de païr però també és cert que a la vista de certes concepcions matemàtiques es fa difícil no pensar que hi ha un ordre en alguna banda, que ha fet tot això tan exacte com és.
Reconec que pel llenguatge que usen hi ha moments que el llibre no em fa sentir-me còmode. Però això és el que més aprecie sempre: que alguna cosa em faça dubtar. Ni que siga per un moment.
