Això de Roquetas de Mar
La redacció de VilaWeb a Barcelona està a tocar d’una caserna de la policia espanyola -que al novembre passarà a ser dels Mossos. De vegades coincidim en el bar periodistes i policies. Una coincidència incòmoda però difícil d’evitar. I més d’una vegada i de dues he vist banderes amb l’àguila franquista enganxades en la culata de la pistola dels policies. No és un fet massiu però tampoc anecdòtica. Hi ha un grapat de policies que porten l’àguila franquista en la culata de la pistola -un lloc ben explícit i suggerent. El que em sorpren més és que són gent jove, En absolut són nostàlgics d’un règim que no poden ni haver conegut. Són joves.
Parlant una volta amb un company que en sap molt de policies em va dir que era una “mostra d’ignorància”, que explicava moltes coses. Volia dir que els policies, aquests, provenen de zones d’Espanya on no hi ha hagut cap assumpció de la democràcia més enllà del nivell purament estètic i on encara el poder el representa més que res la violència. Situació que el franquisme exemplificava de calaix. Supose que també això pot explicar una mica el que ha passat a Roquetas. Però aleshores la pregunta és si no pensen fer res, ells, per solventar aquesta pervivència de la cultura franquista en la policia i la guàrdia civil, trenta anys després…
En Pere Quart l’any 1978 va escriure : La democràcia només funciona relativament bé en un país on, abans d’institucionalitzar-la, la gent ja és demòcrata.
Encara ens queden algunes generacions perque això passi.
No s’hi va, al bar dels ‘maderos’, i punt. No sembla tan difícil d’evitar, la coincidència entre periodistes i policies…