Brotons pinta el 1714

Torne de l’església de Sant Pere de Prada, on l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jover dels Països Catalans han fet un concert senzillament memorable. Avui mateix el repeteixen a Lleida i el dia vuit de setembre, al Palau de la Música a Barcelona. Si podeu aneu perquè es tracta d’un espectacle descomunal.

Salvador Brotons és un mag. Mou els seus músics com si foren putxinel·lis, fascinats per la passió que posa el mestre a l’hora de dirigir. Amb l’estrena de la seua rapsòdia sobre el 1714, però, supera els límits del que era previsible. És una obra molt impressionista, gairebé narrativa, molt visual, que et porta de la mà pels tres segles que han passat des de la derrota i que culmina en un crescendo musical sobiranista inigualable i esborronador. Els diversos moments són cadascú més excepcional que l’anterior. De la tristor a la guerra, de l’èpica a la victòria que ja s’ha anuncia.

Amb el mòbil no he pogut resistir-ho i he gravat el final. Crec que malgrat la deficiència del so serveix per a fer-se una idea de davant el que estem.

Els mapes de la crisi canària

1) Les prospeccions

L’actual crisi entre les Canàries i l’estat espanyol neix de l’autorització per part de l’estat espanyol a l’empresa Repsol per a fer dues prospeccions petrolieres prop de Lanzarote i Fuerteventura. Aquestes prospeccions afectarien de forma greu la fauna marina de la zona i podrien afectar el turisme. El govern canari afirma, a més, que ha parlat amb els accionistes de Repsol (Caixabank i Sacyr) i aquests els han assegurat que fan les prospeccions pressionats pel govern espanyol.

prospecciones--644x362

 

2) Un possible conflicte internacional. El paper del Marroc.

Les prospeccions es fan al límit de la frontera internacional, tàcita, entre l’estat espanyol, el regne del Marroc i el territori ocupat de la República Àrab Sahariana Democràtica. Dic tàcita perquè la frontera en realitat no està definida de forma oficial. El Marroc ha anunciat que també en farà de prospeccions a l’altra banda de la frontera i ha insinuat que Espanya estaria intentant avançar-s’hi per robar petroli de la bossa que consideren marroquina. La difícil geopolítica de la zona pot provocar en qualsevol moment un conflicte molt difícil de gestionar.

 

1401389539_927413_1401389581_noticia_normal

 

El camp petrolier que el Marroc vol crear a Tarfaya, i que seria el més directament relacionat amb els camps espanyols a les Canàries serà explotat per una empresa irlandesa.

final_morocco_oil_shale.preview

 

3) L’obvietat geogràfica

Un dels grans tabús de la transició democràtica ha estat l’africanitat indiscutible de les illes Canàries. A finals dels anys setanta el Comitè de Descolonització de l’Organització per a a Unitat Africana va adoptar una resolució, encara en vigor, que reclama la descolonització ‘del territori africà de les Canàries’. En aquella època els països africans van proclamar l’MPAIAC de Cubillo com el representant del poble canari i li van donar suport.

Evidentment la situació ha canviat molt des d’aleshores. L’independentisme canari és residual, les Canàries formen part de la Unió Europea i els països africans han baixat el nivell de bel·ligerància anti-colonial. Però la qüestió segueix tenint implicacions delicades per a l’estat espanyol.

Un detall rellevant: el Marroc no forma part de l’OUA pel supost d’aquesta organització continental al poble del Sàhara occidental.

Curiosament durant el franquisme les Illes Canàries eren considerades sense problema com dues de les províncies espanyoles a l’Àfrica, tal i com queda clar en els mapes de l’època.

url

 

 

4) El pes del nacionalisme canari

Encara que el pes de l’independentisme africanista canari siga molt escàs avui no passa el mateix amb el vot nacionalista. Coalición Canaria, el principal grup nacionalista de les illes, presideix el govern i té una molt ampla representació institucional.

Els nacionalistes canaris han anat evolucionat els darrers anys des de ser una crossa local del PP a adoptar posicions que ja es poden considerar sobiranistes. La present crisi per les prospeccions ha accelerat el debat. El fet que el ministre responsable de les prospeccions siga un canari, líder del PP local, ha fet que el tema de la lleialtat al país o a l’estat s’haja posat de forma clara sobre la taula.

En les darreres eleccions autonòmiques el PP només va treure un bon resultat a l’illa de Gran Canària, el seu feu tradicional. Els nacionalistes, en canvi, van treure un bon resultat a la majoria de les altres illes, incloses les dues on es volen fer les prospeccions. Els socialistes només són majoritaris a La Gomera.

Cal tenir en compte, però, la gran diferència demogràfica entre les illes. Gran Canària i Tenerife representen el 83 per cent de la població total.

g49351

 

Ballant amb la meua menuda, enmig de la coetà

Hi ha moments màgics, molt de tant en tant. Aquesta nit, al bell mig d’una esplèndida coetà amb els nostres amics, la meua filla menuda i jo ens hem posat a ballar ‘The Way You Look Tonight’, la vella i bella cançó de Fred Astaire que és una de que ens agrada més a tots dos.

Ens la cantàvem des de dins dels cascos l’un a l’altre mentre els coets anaven petant al voltant, amb l’Albert encenent tot el que trobava que se li poguera pegar foc.

Aquest matí hem decidit que li podíem posar la música, en aquest cas en una versió moderna de Michael Bublé, i penjar-la. Com un record bonic per a tots dos.

Lovely … Never, never change
Keep that breathless charm
Won’t you please arrange it? ‘Cause I love you
Just the way you look tonight

 

 

El vídeo ha estat filmat per Conxa. Gràcies.

 

La llet gelà de mon pare

Citació

En la programació d’enguany de l’Ateneu vam decidir convidar mon pare a que explicara com es fa la llet gelà. Ca Montes era llegendària entre altres coses per la seua llet així que l’anunci va alçar expectació. Es tractava de fer una geladora davant de la gent i explicant-la pas a pas.

La cosa finalment es va convertir en un dia sencer de feina. A les nou del matí ja estàvem mon pare i jo a la vaqueria del seu gran amic Morla per a carregar quaranta litres de llet. De llet de vaca sense tractar, a l’antiga. Directa de l’animal. La granja certament és una organització modèlica i espectacular que em va fer molt de goig de visitar.

Tenint en compte que hi ha dues operacions diferents a l’hora de fer la llet (bullir i gelar) i que ambdues requereixen molt temps havíem decidit que la meitat de la llet la bulliríem al matí per a que d’aquesta manera, amb la llet ja refredada de nou, poder començar a gelar mentre bullíem l’altra meitat. Així els assistents al curset tenien la visió completa del procés en poques hores.

De manera que abans de dinar ja havíem bullit la meitat de la llet. Amb una olor que pujava! Bullit i posat els ingredients ja que la gràcia, a banda la forma de gelar que és mot important, està en la forma i el procés de bullir.

Concretament els ingredients i la seqüència són:

  • quan poses a bullir la llet cal afegir corfa de llimona, ratllada prèviament. (Corfa només o el sabor tant fort de la llima podria asclar-ho tot)
  • després també s’hi posa canella en rama
  • i es bat amb una part de la llet flam Potax. Quan la llet comença a bullir se li tira el flam, que talla el bull
  • afegeixes el sucre
  • s’apaga el foc i es deixa reposar

Mentrestant, amb el pati de l’Ateneu ple de gent i tot de llibretes apuntant la recepta començàvem també a gelar.

Mon pare explicant pas a pas els ingredients i els ritmes per a fer una bona llet gelà

Mon pare explicant pas a pas els ingredients i els ritmes per a fer una bona llet gelà

Per a gelar cal tenir un bidó gros amb una eixida al peu per on treure l’aigua. I el cilindre de gelar. Un cilindre que es posa al mig de la geladora i al qual cal fer voltes, manualment, durant una bona estona.

L’espai entre el cilindre amb la llet a dins i el bidó s’omple, curull, de gel i de sal. I es tracta d’anar buidant aigua i afegint gel. A poc a poc el bidó es va congelant, moment en el qual la llet es fa ràpidament. Només cal vigilar quan la llet de les parets ja qualla per remoure-la i deixar que la líquida toque les parets.

Resultat? Espectacular. Com va dir un dels assistents ‘sabor d’antic’, un sabor poderós a llet de veritat i aquesta textura única de la llet merengada que, per acabar-ho de rematar, Llorenç va glosar en directe des d’Irlanda, amb el seu inspirat discurs.

Mon pare pagat. Nosaltres orgullosos d’ell. I la gent més que contenta de recuperar un sabor que el poble, clarament, no ha oblidat.