Club 7 Cinema

Engrescar el públic de Canes, pendent de les estrelles, i mantenir l’interès dels grans mitjans de comunicació amb títols més comercials dels que es projecten a la competició i a les altres seccions del Festival, és l’objectiu de la secció ‘Fora de Competició’, en què s’encabeixen també els films d’inauguració i cloenda del certamen i que té, a més a més, la derivada de les anomenades sessions de mitjanit, per a cinèfils noctàmbuls. És aquí on es veuran el nou ‘Indiana Jones’; la primera part de la sèrie ‘The Idol”, del creador de “Euphoria”; l’esperadíssima última obra magna de Martin Scorsese; la novetat de Pixar per a aquest estiu; un biopic sobre l’abbé Pierre; una pel·lícula metacinematogràfica coreana; el retorn de Johnny Depp després dels seus problemes amb la justícia, i, a tall nocturn, un ventall de produccions candidates a anar a parar a Sitges 2023.

En aquest apunt, els noms dels directors enllacen amb IMDB i els títols de les pel·lícules duen al web del Festival.

Festival de Canes: Fora de Competició.

De KIM Jee-woon, “Cobweb“ / “Dans la toile” / “Tela de araña” / “Geo-Mi-Jip”. Durada: 2h15. Producció Corea del Sud. Amb Song Kang-ho, Jung-se Oh, Soo-jung Im. Guió: Yeon-Shick Shin. Ambientada als anys setanta, una època (dictadura a Corea del Sud) en què la censura dictava la forma de la trama d’una pel·lícula. Un director obsessiu té la missió de tornar a rodar el final de la seva darrera pel·lícula, “Cobweb”, en dos dies, per crear una obra mestra. Els seus intents es veuen constantment frustrats per la censura i per un repartiment i un equip confosos i poc cooperatius. Nota: L’actor Song Kang-ho (habitual en el cinema de Kim Jee-woon, famós especialment per ser el protagonista de “Parásitos” i actor habitual de Bong Joon Ho i que l’any passat va guanyar el premi a la Millor Interpretació Masculina per “Broker”) és ara aquest director assetjat que malda per tornar a filmar el final de la seva pel·lícula. Enllaç: IMDB. Kim Jee-woon (Seül, Corea del Sud, 06.07.1964). Va començar com actor i guionista. Debutà amb “The Quiet Family” (1998), característica barreja de film negre, comèdia i terror, seleccionada a Berlín i Sitges i premiada a Fantasporto. Va aconseguir un gran èxit popular a Corea del Sud amb la còmica  “The Foul King” (2000). Fan del cinema negre, moltes de les seves pel·lícules (dins del gènere i carregades de premis) contenen elements de ‘noir’, sovint barrejats amb comèdia. Habitual del Festival de Sitges, ha estat anteriorment a Canes amb “A Bittersweet Life” (Cinema de Mitjanit, 2005) i “The Good, The Bad, The Weird” (Fora de Competició, 2008). VI: Finecut* | DF: The Jokers | RESSONS.

De Sam LEVINSON, “The Idol“. Durada: 1h46. Producció Estats Units. Amb Lily-Rose Depp, The Weeknd, Suzanna Son. Guió: Sam Levinson i Abel ‘The Weeknd’ Tesfaye. Nota sinòptica: Un guru de l’autoajuda i líder d’un culte modern (The Weeknd) entra en una relació complicada amb una ídol pop (novament) en ascens (Lily-Rose Depp). Sinopsi: Després de la seva última gira marcada per una crisi nerviosa, la Jocelyn (Lily-Rose Depp) està decidida a recuperar el seu títol com l’estrella pop més popular i sexy d’Amèrica. En Tedros (Abel Tesfay, The Weeknd), propietari d’una discoteca amb un passat problemàtic, reviscola la flama dins d’ella. Aquest nou amor la portarà al cim del seu art, o l’enfonsarà fins a les profunditats de la seva ànima? Nota: part inicial d’una sèrie de TV de l’HBO. Enllaç: IMDB. Sam Levinson (EUA, 08.01.1985). És fill de Barry Levinson. Conegut sobretot per ser el creador de l’exitosa sèrie de televisió ‘Euphoria’, és també guionista i productor -n’ha estat de la sèrie ‘IrmaVep‘, d’Olivier Assayas; del film de Kornel Mundruczó “Pieces of a Woman” (2020)…- i, com a director, és l’autor de l’atmosfèric drama romàntic “Malcolm & Marie” (2021), amb John David Washington i Zendaya. | RESSONS.

De MAÏWENN, “Jeanne du Barry”. Durada: 1h56. Producció França. Amb Johnny Depp, Maïwenn, Pierre Richard, Melvil Poupaud, Pascal Greggory, Noémi Lvovsky. Guió de Teddy Lussi-Modeste, Nicolas Livecchi i Maïween. Lliurement inspirada en la vida de Jeanne Bécu (que posteriorment es faria dir Jeanne Vaubernier), que va néixer com a filla il·legítima d’una costurera empobrida l’any 1743 i que va ascendir a la cort de Lluís XV per convertir-se en la seva darrera amant oficial. La Jeanne Vaubernier (Maïween), filla del poble delerós d’escalar socialment, treu profit dels seus encants per a deixar enrere la seva condició. El seu amant, el comte Du Barry, que s’enriqueix molt gràcies a les lucratives galanteries de la Jeanne, vol presentar-la al Rei (Johnny Depp). N’organitza la trobada gràcies als bons oficis de l’influent duc de Richelieu. Però la cosa va més lluny del que se n’esperava: entre en Lluís XV i la Jeanne, és l’amor a primera vista… Amb la cortesana, el Rei  retroba el gust de viure, fins al punt que no pot estar sense ella i decideix convertir-la en la favorita oficial. Escàndol: ningú no vol una dona del carrer a la Cort. Vídeos: Tràiler VO, Tràiler VC. Nota: film inaugural de Canes 2023. Apunts relacionats en aquest blog: Jeanne Du Barry a la Història del cinema i “Jeanne du Barry” inaugurarà el Festival de Canes 2023 . Enllaç: IMDB.  Maïwenn (Les Lilas, Seine-Saint-Denis, França, 17.04.1976). De nom, Maïwenn Le Besco. De Maïwenn, el Festival recorda que va signar el seu primer llargmetratge, “Pardonnez-moi“, el 2006 i que el seu cinema ja era marcat per una certa realitat, inspirant-se lliurement en la seva pròpia vida per a conformar els seus personatges i les seves intrigues. La recerca identitària, la construcció d’un mateix i de la família en el sentit ampli són al cor de la seva obra. I quant al profitós vincle de la cineasta amb el certamen, remarquen que el 2011, la primera vegada que participava al Festival, ja hi va guanyar el Premi del Jurat, amb la quotidianitat policíaca de “Polisse“, i que, quatre anys més tard, hi va tornar amb la cridanera història sobre la relació destructiva entre una dona en rehabilitació física i l’home que estimava, a “Mon Roi“, que va valer a Emmanuelle Bercot el Premi de Millor Actriu. Maïwenn té carrera d’actriu (va començar sent una nena), guionista i directora. Després del seu matrimoni amb Luc Besson i del naixement de la filla el 1993, pràcticament va interrompre la seva trajectòria artística durant diversos anys. Després de la ruptura amb Besson, el 1997, ella va tornar a actuar. I el 2006 va debutar com a cineasta amb la ja esmentada semi-autobiogràfica “Pardonnez-moi“. A més dels títols esmentats pel Festival, cal tenir en compte que l’any 2020, el certamen va incloure la seva “ADN” a la llista de Fidels (aquella edició no es va celebrar, per la pandèmia), cinta amb Fanny Ardant i Louis Garrel i amb guió coescrit amb Mathieu Demy, en què ran de la mort del seu avi, la cineasta explora la seva herència i les seves arrels algerianes. |VI: Goodfelas.| DE: Notorius Pictures.| DF: Le Pacte. | EE: 29.09.2023 | EF: 16.05.2023. | RESSONS.

De James MANGOLD, “Indiana Jones i el dial del destí” / “Indiana Jones and the Dial of Destiny“ / “Indiana Jones et le Cadran de la Destinée” /“Indiana Jones y el dial del destino”. Durada: 2h34. Producció Estats units. Amb Harrison Ford, Phoebe Waller-Bridge, Antonio Banderas, John Rhys-Davies, Boyd Holbrook, Thomas Kretschmann, Toby Jones, Mads Mikkelsen. Guió: Jez Butterworth , John-Henry Butterworth , David Koepp i James Mangold. El típic ‘blockbuster’ que es programa fora de competició per dur a la Croisette alguna estrella de Hollywood i fer remor mediàtica. És la primera de la saga que no dirigeix Steven Spielberg, sinó que ho ha fet James Mangold; per bé que Spielberg i George Lucas hi segueixen com a productors executius. Igualment, John Williams, autor de la música de totes les aventures de l’Indy, n’ha tornat a compondre la banda sonora. Vídeo: Tràiler VO. Apunt relacionat en aquest blog: Harrison Ford serà homenatjat a Canes, que estrenarà el nou “Indiana Jones”. Enllaç: IMDB. James Mangold (Nova York, 16.12.1963). Director de televisió i de cinema, guionista i productor, Mangold ja va ser a Canes, a la Quinzena dels Realitzadors fa 28 anys, justament amb la seva òpera prima “Heavy” i ara hi torna, això sí, en unes condicions molt diferents. El 1995 vaig tenir l’honor de ser a Canes per a presentar el meu primer film, “Heavy” a la Quinzena dels Realitzadors (ha declarat). 28 anys després, estic orgullós de tornar-hi amb una pel·lícula lleugerament més espectacular. Els meus llegendaris companys i jo mateix estem entusiasmats amb la idea de compartir amb vosaltres aquesta nova aventura de l’Indiana Jones!. D’entre la filmografia de James Mangold se’n remarca el thriller amb Sylvester Stallone i Harvey Keitel, “Copland” (1997); el drama biogràfic “Innocència interrompuda” (1999), amb Winona Ryder i Angelina Jolie; el biopic sobre Johnny Cash, amb Joaquin Phoenix, “A la corda fluixa” / “Walk the Line” (2005); el remake, amb Russell Crowe i Christian Bale, “El tren de les 3 i 10” (2007); els films Marvel amb Hugh Jackman, “The Wolverine” (2013) i “Logan” (2017), i la batalla automobilística al voltant de les 24 hores de Le Mans, amb Matt Damon i Christian Bale,  nominada a 4 Oscar i guanyadora de 2, “Ford vs Ferrari” / “Le Mans 66” (2019). Actualment té 4 films en desenvolupament o preproducció, entre els quals “Star Wars: Dawn of the Jedi“, que se situa 25.000 anys abans de ‘Star Wars: Episodi IV’ i se centra en el descobriment de la Força. | DE: Disney | EE: 28.06.2023 | EF i EI: 30.06.2023. | RESSONS.

De Martin SCORSESE, “Killers of the Flower Moon”. Durada: 3h26. Producció: Estats Units. Amb Leonardo DiCaprio, Robert De Niro, Brendan Fraser, John Lithgow, Lily Gladstone, Jesse Plemons, Cara Jade Myers, JaNae Collins, Jillian Dion, Tantoo Cardinal. Guió d’Eric Roth i Martin Scorsese, basat en el llibre ‘Killers of the Flower Moon: The Osage Murders and the Birth of the FBI‘, de David Grann. S’ambienta a Oklahoma als anys vint i rememora els assassinats en sèrie de què van ser víctimes membres de la tribu índia dels Osages, que s’havia enriquit gràcies al petroli que hi havia al subsòl de les seves terres. Aquesta sèrie de crims es coneix avui en dia com el ‘regne del terror’ i van provocar una gran investigació de l’FBI que implicà J. Edgar Hoover. Nota: sisena col·laboració de Scorsese amb DiCaprio i desena amb De Niro. Apunt relacionat en aquest blog: Confirmat: Martin Scorsese serà a Canes, el 20 de maig. Enllaç: IMDB. Martin Scorsese (Queens, Nova York, EUA, 17.11.1942). “The Irishman” (2019), “Silencio” (2016), “The Wolf of Wall Street” (2013), “Hugo” (2011), “Shutter Island” (2010), “Shine a Light” (2008), “Infiltrats ” (2006), “L’aviador” (2004), “Gangs of New York” (2002), “Kundun” (1997), “Casino” (1995), “The Age of Innocence” (1993), “Cape Fear” (1991), “Un dels nostres” (1990), “The Last Temptation of Christ” (1988), “El color del diner” (1986), “The King of Comedy” (1982), “Toro Salvatge” (1980), “The Last Waltz” (1978), “New York, New York” (1977), “Alícia ja no viu aquí” (1974), “Mean Streets” (1973), “Boxcar Bertha” (1972), “Who’s That Knocking at My Door” (1967)..:  malgrat la dilatada, prolífica, formalment intensa i temàticament polièdrica trajectòria del cineasta, Scorsese no havia estat en selecció oficial ‘cannoise’ des de 1986 (amb “After Hours“/ “Quina nit!”- Premi Millor Direcció-), si exceptuem la seva participació en el film a tres bandes, “New York Stories” (1989), projectada al Festival Fora de Competició, i el seu documental sobre el cinema italià “Il mio viaggio in Italia“. I això que el 1976 va guanyar la Palma d’Or per “Taxi Driver“. Ara bé, des de l’any 1990, com a dirigent de la ‘Film Foundation’, organització dedicat a la preservació, protecció i transmissió del patrimoni cinematogràfic mundial, ha aportat moltes pel·lícules a la secció Cannes Classics. Va ser el 1998, que va presidir el Jurat del Festival, que es va honorar en premiar l’extraordinària “L’eternitat i un dia“, de Theo Angelopoulos | DE: Paramount.| DF: Paramount | DI: 01 Dist.* | EE:20.10.2023. | EF:18.10.2023. | EI: 19.10.2023. | RESSONS.

De Peter SOHN, “Elemental“. Durada: 1h42. Producció Estats Units. Guió: John Hoberg, Kat Likkel i Brenda Hsueh. Ens situa a Element City, on el foc, l’aigua, la terra i l’aire són en perfecta harmonia. Hi viuen la Flam, una noia intrèpida i ràpida i de caràcter fort, i en Flack, un nen sentimental i divertit, que més aviat es deixa portar. La seva amistat desafia les creences de la Flam sobre el món en què viuen… Nota: film de cloenda de Canes 2023. Notes: aquest film s’ha afegit a la Selecció Oficial el dia 19.04.2023. Pel·lícula de cloenda de Canes 2023. Enllaç: IMDB. Peter Sohn (Nova York, EUA, 18.10.1977). Peter Sohn es va incorporar a Pixar Animation Studios el setembre del 2000 i va començar a treballar tant en els departaments d’art com d’història per a “Finding Nemo“. Sohn va continuar treballant a “The Incredibles” als departaments d’art, història i animació. També va treballar en l’storyboard de “WALL.E.”. Sohn va debutar com a director amb el curt de Pixar “Partly Cloudy” (2009) i després amb el llarg “The Good Dinosaur” (2015). Sohn també ha posat veu a diversos personatges de films d’animació. | DE: Disney. | EE: 14.07.2023 | RESSONS.

De Frédéric TELLIER, “L’abbé Pierre – Une vie de combats“. Durada: 2h18. Producció França. Amb Benjamin Lavernhe, Emmanuelle Bercot, Michel Vuillermoz. Guió: Olivier Gorce, Frédéric Tellier. Nota sinòptica: La vida d’Henri Grouès, conegut com l’abat Pierre, des de la seva etapa a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial fins a les seves lluites contra la pobresa i per les persones sense llar. Sinopsi: Nascut en una família burgesa, Henri Grouès va ser alhora resistent, diputat, defensor dels sense sostre, revolucionari i iconoclasta. Des dels bancs de l’Assemblea Nacional fins als barris marginals dels suburbis parisencs, el seu compromís amb els més febles li ha valgut la fama internacional. No obstant això, cada dia dubtava de la seva acció. Una vida íntima desconeguda i poc creïble. Revoltat per la pobresa, la desigualtat i la injustícia, sovint criticat, de vegades traït, Henri Grouès va tenir mil vides i mil batalles. Va fer història amb el nom que havia escollit: Abbé Pierre. Enllaç: IMDB. Frédéric Téllier ( ). Als anys vuitanta és un home polivalent (vol ser professor d’esports, es planteja estudiar comerç, fa de DJ i tot de feinetes per anar tirant i estudia publicitat). És als anys noranta que comença la carrera d’ajudant de direcció, a què es dedicarà durant una dècada (publicitat, films d’empresa, llargmetratges…). També treballa de director de producció de videoclips i assumeix la direcció d’algunes pel·lícules d’empresa. Si bé el 1996 debuta amb èxit de premis en el curtmetratge, experiència que repetirà el 1998, aleshores es dedicarà durant gairebé deu anys a fer anuncis publicitaris. A la dècada del dos mil, adaptarà i realitzarà pel·lícules i sèries per a la televisió; si bé el 2003-2004 col·laborarà amb Olivier Marchal al film policíac “36 Quai des Orfèvres“, com a directors artístic, conseller tècnic i director de la segona unitat. Entre 2013 i 2015 presideix una associació independent de realitzadors de televisió. El 2014 debuta amb l’exitosa i premiada òpera prima “L’Affaire SK1“, que ressegueix en una doble narració, la història real del policia que va localitzar l’assassí en sèrie Guy Georges a París als anys noranta, i la de l’advocat que va defensar l’assassí. El 28.11.2018 estrena amb gran èxit als cines francesos (hi superarà el milió d’espectadors) “Sauver ou périr“, en què Pierre Niney és un heroic bomber, marit i pare parisenc. I encara l’any passat va tornar a comptar amb Pierre Niney per a “Goliath“, al costat d’Emmanuelle Bercot i Gilles Lelouche, encarnant tres personatges diferents que veuen capgirats els seus destins i que els queden entrellaçats, pel terrible acte d’un pagès desesperat. | DF: SND | EF: 15.11.2023. | RESSONS.

Sessions de mitjanit.

D’Elias BELKEDDAR,  “Omar la Fraise” / “The King of Algiers”. Durada: 1h32. Producció França. Amb Reda Kateb, Benoît Magimel, Meriem Amiar. Guió: Thomas Bidegain, Jérôme Piarrat i Elias Belkeddar. L’Omar (Reda Kateb) és un bandit de la vella escola, anomenat ‘Omar la Fraise’. Fugint d’una condemna de 20 anys de presó  a França, es veu obligat a amagar-se a Argèlia, on hi sobreviu amb petits cops, sempre acompanyat pel seu fidel còmplice, en Roger (Benoît Magimel). Tots dos, que van dominar l’hampa francesa durant dècades, ara han d’acceptar la nova existència lluny del llibertinatge i la violència que van marcar el seu passat. Nota: El projecte d’aquest film es va presentar a la 5a sessió del Next Step de la Setmana de la Crítica. Nota: òpera prima. Enllaç: IMDB. Elias Belkeddar (París, França, 13.03.1988).Productor i director que, a part d’un video musical, fins ara, havia dirigit només 2 curts: “Todo se puede” (2014), rodat a Mèxic i que segueix les tribulacions d’un jove mexicà que busca desesperadament fer l’amor, i “Un jour de mariage” (2018) -premi Canal+ a la Setmana de la Crítica de Canes-, sobre un cràpula francès exiliat a Alger que viu de petits cops i arrossega la seva malenconia al costat d’altres bandits en aquesta presó de cel obert (amb aquest relat amb aires de vagareig existencial, esbossa una crònica tènue i delicadament contemplativa la sensibilitat de la qual revela una profunditat inquietant, en diuen els de la Setmana). | DF: Studio Canal*.|  EF: 24.05.2023. | RESSONS.

D’Anurag KASHYAP, “Kennedy”. Durada: 2h22. Producció Índia. Amb Rahul Bhat, Megha Burman, Sunny Leone, Mohit Takalkar, Abhilash Thapliyal. Guió: Anurag Kashyap. En Kennedy (Rahul Bhat) és un ex-policia insomne, que durant molt de temps semblava que era mort, però que encara treballa per al sistema corrupte, mentre busca la redempció. Enllaç: IMDB. Anurag Kashyap (Gorakhpur, Uttar Pradesh, Índia, 10.09.1972). Director, productor, guionista i actor (en més de 40 films), va presentar a la Quinzena dels Realitzadors el mega-llargmetratge ” Gangs of Wasseypur” (2012)-una de venjança al món dels gàngsters de l’Índia-, “Ugly” (2013) -sobre una filleta de pares separats que un dia desapareix- i “Raman Raghav 2.0” (2016) -la lluita a mort entre un assassí en sèrie i un jove policia, a Bombai-. El 2013 va codirigir “Bombay Talkies” que es projectà al Festival en Sessió Especial. Algunes de les seves produccions, com “The Lunchbox” (2013) o “Masaan” (2015), també van ser a Canes. Importantíssima personalitat del cinema de l’Índia actual, doncs, el mateix 2013 el govern francès el va nomenar Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres. | NO RESSONS.

De KIM Tae-gon, “Project Silence“. Durada: 1h41. Producció Corea del Sud. Amb Lee Sun-kyun, Ju Ji-Hoon, Kim Hee-Won.Guió: Kim Tae-gon, Park Joo-suk i Kim Yong-hwa. Hi ha un accident en un pont emboirat, que amenaça d’ensorrar-se i, com a resultat, s’alliberen bèsties desconegudes entre els supervivents. Enllaç: IMDB. Kim Tae-gon (Corea del Sud, 1979). A la seva filmografia: “The Pot” / “Dok” (2008) -èxit del cinema de terror coreà del 2009, en què tot és perfecte per a una família de tres persones que s’han traslladat recentment a Seül des del camp; però un ritual religiós va molt malament amb conseqüències aterridores-; co-dirigida “Short! Short! Short! o “Fantastic Theater”/ “Hwan-sang-geuk-jang ! (2011) -Es tracta d’una pel·lícula omnibus de tres curts (de terror), feta aprofitant que han passat cent anys des que es va construir la primera sala de cinema a Corea, que avui no és només un lloc per a l’art sinó que forma part de la nostra vida quotidiana-; “The Sunshine Boys” / “1999, Myeonhee” (2012) -drama presentat al Festival de Rotterdam, en què dos amics van a visitar-ne un altre durant el el servei militar després d’un any sense veure’s; però un d’ells té una altra missió: donar-li una carta de ruptura de la seva xicota-, i “Familyhood” / “Gutbai singgeul” (2016) -comèdia dramàtica en què una actriu d’èxit té de tot, menys una família i, per tenir una família, du a terme un pla extraordinari- | VI: CJ* | DF: Kimbo* | RESSONS.

De Just PHILIPPOT, “Acide“ (“Eau-forte”) . Durada: 1h39. Producció França. Amb Guillaume Canet, Laetitia Dosch, Patience Munchenbach, Marie Jung. Guió: Yacine Badday i Just Philippot. La Selma, de 15 anys, creix entre els seus dos pares separats, en Michal i l’Élise. Núvols d’àcid i pluges devastadores cauen sobre França. En un món que aviat s’enfonsarà, aquesta família fracturada s’haurà d’unir per afrontar aquesta catàstrofe climàtica i intentar fugir-ne. Nota: Per a aquest segon llargmetratge, Just Philippot torna a submergir-se en la seva pròpia filmografia (el curt “Acide“, seleccionat per Sundance) i l’ha convertit en un llarg. Enllaç: IMDB. Just Philippot (Illa de França, París, 18.02.1982). Director de curtmetratges, va debutar en el llarg amb amb “La Nuée” / “The Swarm” (2020), que va formar part de la programació pandèmica de la Setmana de la Crítica, s’endugué el Premi Especial del Jurat a Sitges 2020 i va estar nominada al César de Millor Primer Film i és un drama terrorífic en què el negoci d’una mare soltera d’una granja de llagostes no li va bé, però descobreix per accident que la sang el fa prosperar i fa tot el possible per amagar-ne el secret |  DF: Pathé. | EF: 20.09.2023. | RESSONS.

De Robert RODRÍGUEZ, “Hypnotic“. Durada: 1h33. Producció Estats Units, Anglaterra. Amb Ben Affleck, Alice Braga, JD Pardo. Guió: Robert Rodríguez, Max Borenstein, a partir d’una història de Robert Rodríguez. Thriller en què un detectiu es veu embolicat en un misteri en què està involucrada la seva filla desapareguda i un programa secret del govern mentre investiga una sèrie d’atracaments d’alt nivell. Vídeo: Tràiler VO. Enllaç: IMDB. Robert Rodríguez (San Antonio, Texas, EUA, 20.06.1968). Director, guionista i productor, de ben petit s’interessà per fer pel·lícules i a l’actualitat en porta dirigides 50 (entre curtmetratges, vídeos i llargmetratges) i té 5 produccions més en dansa. El seu debut, el 1992, amb “El Mariachi“, premi del Públic a Sundance, va causar tot un impacte –Amb una guitarra a la mà i un preu posat al seu cap, no buscava problemes… però els problemes van venir a buscar-lo-. La seva reputació en el cinema proteic va seguir amb “Desperado” (1995), protagonitzat per Antonio Banderas (com El Mariachi) i Salma Hayek. El mateix any va dirigir un dels episodis de la divertidament salvatge “Four Rooms“. El 1996 fou el torn d’ “Obert fins a la matinada“, amb guió de Quentin Tarantino i protagonitzat per George Clooney, Harvey Keitel i Juliette Lewis, barreja de thriller i film de terror, sempre amb el punt de conya que caracteritza el seu cinema. El toc fantàstic el va desenvolupar a “The Faculty” (1998), amb Josh Hartnett i Salma Hayek, i el 2001 va encetar la saga d’aventures per al públic infantil “Spy Kids“. Dos anys més tard, retrobà el seu personatge El Mariachi, novament encarnat en Antonio Banderas, a “El Mexicà“, en què també intervenen Salma Hayek, Johnny Depp, Willem Dafoe, Mickey Rourke i Eva Mendes. Basant-se en la novel·la gràfica de Frank Miller i comptant amb ell (i amb Tarantino) a la direcció, presentà a competició al Festival de Canes “Sin City“(2005), amb Micky Rourke, Clive Owen, Bruce Willis i Jessica Alba, guanyant-hi un premi tècnic. El 2007 signà, amb Tarantino i Eli Roth, “Grindhouse“, homenatge a les sessions dobles de les sales de cinema dels anys seixanta i setanta (el seu episodi, “Planet Terror” (2007), sempre amb vocació de sèrie B (o Z) de primera línia, una cinta de supervivència amb zombis, li van projectar a la Piazza Grande de Locarno). El 2010 comptà amb Robert De Niro en el paper d’un senador al seu thriller “Machete“. No ha parat de retrobar els seus personatges en seqüeles dels seus propis films, de fer curts i vídeos, alguns de musicals… Home polifacètic, Rodríguez no tan sols va fundar el grup de rock mexicà Chingon, sinó que, al cinema, ha treballat també de compositor i d’autor de bandes sonores, a més de tècnic de so, tècnic d’efectes visuals… | VI: Solstice Studios | DF: SND | EF: 23.08.2023 | NO RESSONS.

FOTO DE L’APUNT: Harrison Ford, a “Indiana Jones i el dial del destí”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!