Club 7 Cinema

Broker. Director i guionista: Hirokazu Kore-eda. Repartiment: Song Kang-ho (Sang-Hyeon), Gang Dong-Won (Dong-Soo), Lee Ji-eun (So-Young), Bae Doo-Na (la detectiu Soo-Jin), Lee Joo-Young (la detectiu Lee). Vista el dia 28.12.2022, en VOSE, al cine Truffaut, de Girona.

Nota sinòptica 1: drama sobre les “baby boxes” o caixes de nadons abandonats.

Nota sinòptica 2: Una colla de gent, reunits per una “baby box” –caixes preparades perquè els que ja no poden mantenir els seus nadons els entreguin de forma anònima- emprenen un viatge que els durà a destins que mai havien pensat.

Sinopsi: En Sang-Hyeon  troba nous pares per a un nadó deixat en una “baby box” i hi fa un tracte especial. Es diu a si mateix que és un negociant de bona voluntat. En Sang-Hyeon treballa amb en Dong-Soo en aquest afany. S’involucren amb la So-Young, que havia deixat el seu nadó davant d’una “baby box” i ara ha tornat a buscar-lo. Mentrestant, la detectiu Soo-Jin  i la detectiu Lee persegueixen en Sang-Hyeon i en Dong-Soo.

Festival: Canes 2022, Premi Millor Actor (SONG Kang-ho). Premi Jurat Ecumènic.

Comentari -amb cert espòiler-.

Hi ha dos factors que em distancien d’aquesta pel·lícula. D’una banda,una certa reiteració amb la qüestió dels fills abandonats, mares que se’ls treuen de sobre, orfenats… sense aportar res més al discurs, malgrat la insistència. Per altre cantó, el guió, que fa aparèixer -i desaparèixer- com per art d’encantament diversos personatges al decurs del flux narratiu que és la “road movie”. Com els troba el mafiós que té l’encàrrec d’agafar la criatura? I com sap que ara són aquí o allà? I la policia que els segueix, sempre té mitjans per saber on són? Què se’n fa d’aquell detectiu que va a investigar l’assassinat de l’hotel? I, per acabar d’adobar-ho, com saben que la noia que va amb els “venedors de criatures” és la criminal de l’hotel -i si és mitjançant el mòbil de la víctima, com hi ha anat a parar, la policia dels “venedors” a la investigació de l’assassinat-?

Què hi queda, doncs? Certament -com se m’ha fet notar-, queden els personatges. És com si Kore-eda, que practica aquí un cinema molt tou, hagi prescindit del rigor de la trama per acostar-se més als seus protagonistes, que comencen essent com arquetips -els delinqüents, la prostituta i mare, la policia…- i acaben transformats en persones humanes, amb les seves motxilles vitals, les seves contradiccions, el seu cor… Els que d’antuvi conformen un equip destinat a fer diners amb la venda de la criatura, acaben essent com una mena de família. I en un final feliç -sense miraments- es pot dir que la família pren unes dimensions considerables. I, de camí, com s’explicita al film, la policia sembla més “venedora de criatura” que els mateixos perseguits, en un bescanvi de rols que és dut fins a l’extrem pel cineasta, clarament interessat a parlar de les mares que defensen la vida i no avorten, de la discutible “irresponsabilitat” de les dones que abandonen els seus nadons, del destí que espera -al llarg dels anys- a aquestes criatures, del paper que hi juga la llei -parelles que no poden adoptar legalment i disposades a pujar fills, actuacions policials al marge del què pot significar per als nens…-. Una postura autoral, valenta, en aquests temps tan proavortistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!