Ha tornat a ploure fang del Sàhara i aquesta vegada ha vingut acompanyat de la notícia que s’havien trobat rastres radioactius en la sorra analitzada. No ens alarméssim pas: amb la resiliència que anem acumulant, ja no ve d’aquí. Sobretot perquè sembla que es tracta de petites partícules de cesium-137, que
La Zohra, i les seves filles Imene i Nassima li diuen sirocco, però nosaltres en diem xaloc, del vent que ha bufat després del plugim d’aquesta nit, i que ens ha deixat els cotxes coberts de la sorra del Sàhara. Avui no em saltaré el confinament, el vent bufa tan fort que serà impossible caminar
M’estàs proposant que em converteixi en una gamberra? La psicòloga somriu, afortunadament sap somriure amb els ulls darrera la mascareta. T’estic proposant que, ja que tens les habilitats i les possibilitats, expliquis el que et passa, perquè és el que li està passant a la gran majoria de la població. I saber que
I tu, més. Tenim una campanya electoral que produeix vergonya –més vergonya encara de la que és habitual en una campanya electoral-, que es desenvolupa a cop de piulada i contrapiulada, i en sessions de zoom (o la plataforma que més us abelleixi) reservades a seguidors masoquistes que necessiten una ració d’amado líder
Poca gent coneix la història però, després del judici del 23-F, la high society de Madrid feia peregrinacions a la presó per visitar y hacer un poco de compañia al pobre Armada. La frase és textual, se’m va quedar gravada per sempre més a la memòria i la va pronunciar una persona (que hi
Una de les millors armes per vèncer l’enemic és fer-li adoptar el nostre llenguatge, per tal que, sense adonar-se, canviïn el significat de les paraules. És el que els experts qualifiquen com a lingüística cognitiva. Lakoff ho resumia amb una frase –de fet, un llibre-. No pensis en un elefant. Automàticament, pensem en
Ara sembla que el candidat a la presidència del Gobierno diu que cal obrir un diàleg “dins de la Constitució”. I també sembla que ningú, ni a Espanya ni a Catalunya, hagi anat més enllà, en la seva anàlisi de la constitució espanyola, d’allò de la unidad indivisible. Però aquesta constitució, que nos
No sóc cupaire, però ja fa anys que estic cupaire i diumenge al vespre vaig entrar en un estat de desolació total. I com que de seguida vaig comprovar que moltes de les persones que m’estimo estaven igualment desolades, m’atreveixo a proposar unes reflexions. 1.- Estic d’acord amb l’estratègia general de la CUP, que
Ja hi tornem a ser. Ja s’ha posat en marxa una campanya per demanar que l’aeroport de El Prat es digui Lluís Companys. Agafem el rave per les fulles. Les fulles és que l’aeroport tingui un nom. El rave (perquè, efectivament, als espanyols els importa un rave) és que el Gobierno ha decidit que
M’he despertat al mig de la nit, amb un esglai. Com si fos un ectoplasma, la frase lluïa en la foscor de la cambra, de vegades és necessari i forçós, i totes les meves neurones s’han posat en marxa per bloquejar la continuació del vers, escrit quan la majoria dels presos i exiliats encara
No he pogut esbrinar qui, en concret, va tenir la idea de fer servir els llaços grocs per reivindicar la llibertat dels presos, però com que molts dels que ens dediquem a posar i tornar a posar aquest símbol no en saben el perquè, intentaré ordenar la llarga història de la reivindicació groga. L’origen
Personalment considero que José Maria Aznar és un dels elements més perillosos de la galàxia dels depredadors mundials. La notícia del dia és, sens dubte, el triomf de Casado com a nou president del PP, i amb aquesta operació l’autèntic guanyador és Aznar, que ha jugat un doble joc fascinant. Mentre des de la
Tot esperant l’Aquarius, lamento espatllar-vos la sensació de bona consciència que podem sentir aquests dies amb una notícia nauseabunda: els rics s’han inventat un fons que fa negoci amb l’Ebola i altres epidèmies. Es va posar en marxa fa uns mesos, i ja ha recaptat uns 400 milions de dòlars. L’ha posat en marxa
Us adreço aquesta carta just en el moment en què comença la segona sessió del ple d’investidura. Avui és un dia trist. Molts de nosaltres, el dia 1 d’octubre, pensàvem amb esperança que els nostres dits estaven a punt de tocar l’estrella de la llibertat, però vet aquí que encara hi ha combat, i
Sis mesos després de la proclamació de la República, estem guanyant. I ells ho saben. La bèstia ferida ens voldrà fer mal de debò. El que s’ha vist fins ara es multiplicarà per mil. Cal, doncs, tenir les coses molt clares i fer honor, d’una vegada, als compromisos adquirits per la majoria parlamentària. Perquè