El punt de reunió era a l’escenari que s’havia muntat davant de l’estació de França. La Carme Forcadell em va dir “vaig taaaan suada… porto una samarreta de recanvi a la bossa, però no sé on canviar-me!”. La vaig arrossegar sota l’escenari: “aquí, tranquil·la, jo vigilo”. Havíem començat de bon matí. Algú (no
Després de la foto dels 4 partits amb el reconeixement del castellà com a “llengua d’ús a l’escola” em pregunto qui deu ser Ali-Baba i qui són els 40 lladres. Tot entenent, per si no ho sabeu, que en les llengües semítiques 40 és sinònim de “molts”. Com més va més, penso que aquest
L’ANC del Gironès em va demanar si podia fer un article expressant el que havia sentit i pensat en presentar-me a les eleccions per l’Assemblea del Consell per la República, per publicar-lo en el seu Butlletí del mes de novembre. Em va emocionar que el fessin públic amb aquest nota: “El Consell Editorial d’aquest butlletí
Aquest vespre l’Associació de Dones periodistes de Catalunya m’ha lliurat el premi a la Trajectòria professional. Us copio el breu parlament d’agraïment que he llegit, per si us interessen alguns records d’una periodista jubilada. “Gràcies, companyes, per aquest premi que no esperava però que, en tot cas, indica a priori que sóc molt
Aquest vespre de dijous, exactament a les 23’59, acaba la campanya electoral per a les eleccions de l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Més de 500 persones –entre les quals, jo mateixa- hem decidit fer el pas de presentar-nos com a candidats. Empresa difícil: a les comarques gironines, la
“I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world”. Diumenge farà 50 anys del discurs de Pau Casals a l’ONU, en el que va explicar, entre d’altres coses, la institució del nostre parlament –“before England”- i la de la Pau i
Vaig coincidir amb el Jaume Alonso Cuevillas un vespre d’estiu, el 2018, en un sopar a l’Alberana, de Verges, després d’assistir a la projecció d’un documental sobre els fets d’octubre. No ens coneixíem, però em van col·locar al seu costat i vam parlar de tant en tant, dins de la conversa general. Feia pocs
Estic d’acord amb el president Aragonès que no cal anar a Salamanca per fer-se una foto. Entre altres coses, perquè és un gest antiecològic i no estem per fer bromes, que ja en tenim prou amb els incendis (ara parlo dels del bosc). Anar a Salamanca des de Barcelona és una
Fa uns anys, en un congrés a Ouagadougou, la representant de Moçambic, amb qui tenia bona sintonia, s’exclamava: “He trigat quatre dies en arribar. Perquè m’he negat a anar de Moçambic a Lisboa, pujar fins a Paris i baixar fins a Burkina. I a l’Africa és molt difícil viatjar d’un país
Em va doldre molt el canvi, per mi sobtat, de David Fernàndez, posant en dubte la legitimitat del 52% dels vots assolits el febrer passat. En David em va escriure el pròleg d’un llibre meu, publicat ara fa uns cinc anys, una mena d’apunts de geopolítica escrits des del punt de vista d’Allò
No hem avançat res des dels temps d’Orwell, que observava, incrèdul, com durant la guerra els catalans eren incapaços de posar-se d’acord i anar tots a l’una, sí, en la guerra dels tres anys (que els espanyols s’obstinen a anomenar guerra civil, quan no ho va ser, perquè en gran part va ser una
El mail desolat enviat pels Amics de l’Òpera de Girona, destinat als “malaurats aspirants a espectadors d’Otel·lo del divendres 9 d’abril al Liceu”, que va arribar el dimecres a les set de la tarda acabava amb un “Comentari al marge: Tot i que respectem i acatem les mesures preses, no entenem que per
Fa anys que tinc el costum de llegir dos llibres alhora, intentant que siguin de gèneres diferents –assaig i novel·la, normalment. La poesia és un punt i apart. Per posar un exemple fàcil d’entendre: per empassar-se dos quilos de Piketty no hi ha res millor que una de les obres negres, negríssimes,
Ha tornat a ploure fang del Sàhara i aquesta vegada ha vingut acompanyat de la notícia que s’havien trobat rastres radioactius en la sorra analitzada. No ens alarméssim pas: amb la resiliència que anem acumulant, ja no ve d’aquí. Sobretot perquè sembla que es tracta de petites partícules de cesium-137, que
La Zohra, i les seves filles Imene i Nassima li diuen sirocco, però nosaltres en diem xaloc, del vent que ha bufat després del plugim d’aquesta nit, i que ens ha deixat els cotxes coberts de la sorra del Sàhara. Avui no em saltaré el confinament, el vent bufa tan fort que serà impossible caminar