Fa uns anys, en un congrés a Ouagadougou, la representant de Moçambic, amb qui tenia bona sintonia, s’exclamava: “He trigat quatre dies en arribar. Perquè m’he negat a anar de Moçambic a Lisboa, pujar fins a Paris i baixar fins a Burkina. I a l’Africa és molt difícil viatjar d’un país
Em va doldre molt el canvi, per mi sobtat, de David Fernàndez, posant en dubte la legitimitat del 52% dels vots assolits el febrer passat. En David em va escriure el pròleg d’un llibre meu, publicat ara fa uns cinc anys, una mena d’apunts de geopolítica escrits des del punt de vista d’Allò
No hem avançat res des dels temps d’Orwell, que observava, incrèdul, com durant la guerra els catalans eren incapaços de posar-se d’acord i anar tots a l’una, sí, en la guerra dels tres anys (que els espanyols s’obstinen a anomenar guerra civil, quan no ho va ser, perquè en gran part va ser una
El mail desolat enviat pels Amics de l’Òpera de Girona, destinat als “malaurats aspirants a espectadors d’Otel·lo del divendres 9 d’abril al Liceu”, que va arribar el dimecres a les set de la tarda acabava amb un “Comentari al marge: Tot i que respectem i acatem les mesures preses, no entenem que per
Fa anys que tinc el costum de llegir dos llibres alhora, intentant que siguin de gèneres diferents –assaig i novel·la, normalment. La poesia és un punt i apart. Per posar un exemple fàcil d’entendre: per empassar-se dos quilos de Piketty no hi ha res millor que una de les obres negres, negríssimes,
Ha tornat a ploure fang del Sàhara i aquesta vegada ha vingut acompanyat de la notícia que s’havien trobat rastres radioactius en la sorra analitzada. No ens alarméssim pas: amb la resiliència que anem acumulant, ja no ve d’aquí. Sobretot perquè sembla que es tracta de petites partícules de cesium-137, que
La Zohra, i les seves filles Imene i Nassima li diuen sirocco, però nosaltres en diem xaloc, del vent que ha bufat després del plugim d’aquesta nit, i que ens ha deixat els cotxes coberts de la sorra del Sàhara. Avui no em saltaré el confinament, el vent bufa tan fort que serà impossible caminar
M’estàs proposant que em converteixi en una gamberra? La psicòloga somriu, afortunadament sap somriure amb els ulls darrera la mascareta. T’estic proposant que, ja que tens les habilitats i les possibilitats, expliquis el que et passa, perquè és el que li està passant a la gran majoria de la població. I saber que
I tu, més. Tenim una campanya electoral que produeix vergonya –més vergonya encara de la que és habitual en una campanya electoral-, que es desenvolupa a cop de piulada i contrapiulada, i en sessions de zoom (o la plataforma que més us abelleixi) reservades a seguidors masoquistes que necessiten una ració d’amado líder
Poca gent coneix la història però, després del judici del 23-F, la high society de Madrid feia peregrinacions a la presó per visitar y hacer un poco de compañia al pobre Armada. La frase és textual, se’m va quedar gravada per sempre més a la memòria i la va pronunciar una persona (que hi
Una de les millors armes per vèncer l’enemic és fer-li adoptar el nostre llenguatge, per tal que, sense adonar-se, canviïn el significat de les paraules. És el que els experts qualifiquen com a lingüística cognitiva. Lakoff ho resumia amb una frase –de fet, un llibre-. No pensis en un elefant. Automàticament, pensem en
Ara sembla que el candidat a la presidència del Gobierno diu que cal obrir un diàleg “dins de la Constitució”. I també sembla que ningú, ni a Espanya ni a Catalunya, hagi anat més enllà, en la seva anàlisi de la constitució espanyola, d’allò de la unidad indivisible. Però aquesta constitució, que nos
No sóc cupaire, però ja fa anys que estic cupaire i diumenge al vespre vaig entrar en un estat de desolació total. I com que de seguida vaig comprovar que moltes de les persones que m’estimo estaven igualment desolades, m’atreveixo a proposar unes reflexions. 1.- Estic d’acord amb l’estratègia general de la CUP, que
Ja hi tornem a ser. Ja s’ha posat en marxa una campanya per demanar que l’aeroport de El Prat es digui Lluís Companys. Agafem el rave per les fulles. Les fulles és que l’aeroport tingui un nom. El rave (perquè, efectivament, als espanyols els importa un rave) és que el Gobierno ha decidit que
M’he despertat al mig de la nit, amb un esglai. Com si fos un ectoplasma, la frase lluïa en la foscor de la cambra, de vegades és necessari i forçós, i totes les meves neurones s’han posat en marxa per bloquejar la continuació del vers, escrit quan la majoria dels presos i exiliats encara