Estic d’acord amb el president Aragonès que no cal anar a Salamanca per fer-se una foto. Entre altres coses, perquè és un gest antiecològic i no estem per fer bromes, que ja en tenim prou amb els incendis (ara parlo dels del bosc). Anar a Salamanca des de Barcelona és una aventura. Germà Bel, expert en transports, us ho explicaria amb tota mena de detalls.
Puc comprendre la lògica d’Urkullu: vaig a fer-me la foto si em deixes gestionar uns impostos que encara em queden per gestionar. I Pedro Sánchez diu que sí en un plis. Perquè els bascos tenen concert econòmic, que ja sabem que significa que ells recapten els impostos, els guarden a pany i forrellat a la seva caixa i després es posen a negociar amb l’Estat a quants euros per boina toca pagar pels “serveis prestats”, monarquia inclosa. I també la seguretat social, que això ho paga l’Estat i els bascos no la volen ni en pintura: a Euskadi hi ha més gossos que nens, segons les estadístiques, i el pagament de les pensions –és el lloc del regne amb millors salaris- els portarien a la ruïna. Mentrestant, la burgesia que vota PNB ha abandonat l’economia productiva, industria pesant, drassanes i alts forns, i s’ha passat en massa a l’economia especulativa. Fixin-se que fins i tot s’han unit en una sola entitat dos bancs que s’odiaven a mort: el Bilbo i el Biscaia (ep, Bilbao i Vizcaya, que la burgesia basca parla majoritàriament espanyol). Cal agafar un vaixell turístic per la ria de Bilbo per veure la magnitud de la tragèdia: l’Skeleton Coast és un paradís comparat amb la desolada realitat dels vells mercants rovellats i les antigues fàbriques en ruïnes i plenes de grafitis cutres. Com a mínim a Namíbia pots veure foques, que empudeguen, però són divertides i no tenen recança a saltar dins de la teva barca si els hi ofereixes un grapat de sardines.
La conferència de presidentes de Salamanca curiosament no serà presidida per un president sinó per un rei, que sembla que mana molt més del que diu la sacrosanta constitució que nos dimos entre unos cuantos. Ha estat una setmana dura pel descendent de Felipe V, ambdós de grata memòria als països catalans. Ha estat dura per dues raons:
Són, evidentment, coses que donen mal rotllo a un fill, que no és que sembli que tingui una molt bona relació amb el seu pare, però pot estar en joc, a la llarga, el seu propi lloc de feina i ja se sap que amb les coses del menjar no es pot jugar.
Tan dolenta és la relació del fill amb el pare, com bona és amb la seva mare. No sé si l’entrada de Letícia com a ama i senyora de l’horrible xalet, que sembla com l’Escorial en model petit-burgés, que li van construir quan es va emancipar dels seus pares al complex de la Zarzuela, va fer canviar la decoració inicial, però recordo haver vist una foto en que a sobre de la llar de foc del saló principal hi havia penjat un retrat immens de la seva mare, l’Emèrita. La “pobre” reina Sofia, que diu tothom. Anem a pams? Anem a pams.
Des del punt de vista d’amics i amats, la discreció ha estat total, però han sortit alguns noms de relacions de la reina que podrien donar-se per segurs i algun altre que no ha sortit, però que a mi m’han dit gent molt propera. Jo he conegut personalment dos d’ells (sóc periodista, he conegut milers de persones al llarg de la meva vida professional). I comprendria perfectament que la reina se n’hagués enamorat. L’un era –va morir fa poc- un dels homes més atractius que he conegut mai. Amable, educat, amb un immens sentit de l’humor i una persona sensible i empàtica, molt reconegut a la televisió d’aquell temps, l’única que hi havia llavors. L’altre és un intel·lectual de primera categoria, un home cultíssim, elegant, discret, de conversa encisadora i ritme pausat. Diuen que ell ha estat el gran amor de la seva vida. No diré els seus noms, ni falta que fa, a cap de nosaltres ens agradaria que publiquessin els noms de les persones que ens han fet bategar el cor acceleradament al llarg de la vida. Són dues persones que mereixen tot el respecte.
L’emèrita Sofia és una persona que gaudeix amb la cultura. Admiradora i amiga del violinista Yehudi Menuhin, gran aficionada a la música, recordo les imatges del seu rencontre amb Melina Mercouri, en la inauguració de la nova Biblioteca d’Alexandria, una amistat de joventut que va retrobar-se en un acte d’alta recuperació cultural del seu país d’origen. Però és molt més que això.
Estic convençuda que si el 23F el cop d’estat no va tirar endavant és perquè Sofia va convèncer el seu marit que la cosa acabaria tan malament com la revolta dels coronels a Grècia que va acabar amb l’exili pel seu germà. Perquè crec que ell hi estava d’acord, és més, segurament ho havia propiciat.
Durant anys i panys, Sofia ha estat membre fixe del Club Bilderberg, el conegut i exclusiu “club” que es reuneix anualment, i a la reunió del qual assisteixen un centenar i escaig d’invitats, alguns d’ells invitats permanents com la reina Sofia. És considerat com el “govern mundial a l’ombra” però més enllà dels elements conspiranoics, està clar que la seva reunió anual, de la qual mai no se sap el contingut, reuneix a les persones més influents del moment i normalment es fa abans de la reunió del G-7.
Hi ha un consell directiu, del qual és membre des de sempre Juan Luís Cebrian. La reina Sofia hi va assistir per darrere vegada el 2014. Sembla que en aquella reunió es va parlar de la conveniència de l’abdicació de Juan Carlos I, cosa que es va anunciar al juny del mateix any 2014. Sofia va considerar que, en no ser ja reina d’Espanya, seria convenient canviar de persona, tot i que sembla que sí que va anar a la reunió del 2016. A la reunió d’aquest any, celebrada a Dresden al mes de maig, hi van assistir, per part espanyola, a part de Cebrian, Ana Patricia Botin, Cesar Alierta i Luis Garicano. També hi van assistir Lagarde, Durao Barrosso, Van der Leyen, Rutter, i els presidents de Airbus i Ryan Air, per exemple. Crec que va ser el 1997 quan van convidar Jordi Pujol, però no el van tornar a convidar un altre cop.
Teories conspiranoides apart, les reunions són absolutament secretes, i mai no s’ha filtrat res del que han parlat. Només es dóna un breu comunicat a la premsa, que aquest any deia que s’abordarien temes relacionats amb “immigració, comerç, reformes, perspectives, unitat d’Europa i panorama polític i econòmic estatunidenc” . Desconec les regles de discreció que regulen el famós Bilderberg, però molts congressos internacionals tenen sessions que s’emmarquen sota la denominació general de “Regles de Chatham House”. Ara us ho explico.
La regla de Chatham House és un sistema per a la celebració de debats i taules rodones sobre temes controvertits. El nom ve de la seu del Royal Institute of International Affairs (l’Institut Reial d’Afers Internacionals) del Regne Unit, amb seu a Chatham House, de Londres, on la regla es va originar al juny de 1927. En una reunió que se celebri sota la regla de Chatham House, qualsevol que vingui a la reunió és lliure d’utilitzar la informació de la discussió, però no li està permès revelar qui va fer cap comentari. Està dissenyat per augmentar l’obertura de la discussió. En la seva última versió, de 2002, la regla diu: “Quan una reunió, o una part d’una reunió, es convoca sota la Regla de Chatham House, els participants tenen el dret d’utilitzar la informació que reben, però no es pot revelar ni la identitat ni l’afiliació de l’orador, ni de cap altre participant”. La regla està dissenyada per augmentar l’obertura de la discussió en polítiques públiques i temes d’actualitat, ja que permet a les persones d’expressar i discutir opinions controvertides i arguments sense patir el risc de ser acomiadats del seu treball. La norma permet a les persones que parlin com a individus i així puguin expressar punts de vista que poden ser diferents dels de les seves organitzacions, i per tant estimula la discussió lliure. Els conferenciants són lliures d’expressar les seves pròpies opinions, sense preocupar-se per la seva reputació personal o de les seves funcions oficials i afiliacions (la font d’aquesta informació està copiada directament de la Viquipedia, perquè resumeix molt bé el que significa aquesta “regla”)
Només he participat en una única ocasió en una reunió sota aquesta regla. I puc dir que va ser apassionant, molt lluny de les ponències i discursos que s’havien sentit en la resta del congrés al que assistia. Si l’emèrita Sofia ha participat durant molts anys en aquesta mena de reunions, i n’ha format part any rere any d’aquest club exclusiu, vol dir que, en la monarquia espanyola, ara mateix tenen un problema. Perquè ni el descendent de Felipe V ni la seva dona han estat convidats des del 2014 fins ara. I els convidats espanyols que, segons la nota de premsa propiciada pel Club, han participat, són perillosos de debò. Precisament per això, no seran a Salamanca ni es faran una foto. I els que volen ser conspiranoics, pensin només que a Brussel·les hi ha 50.000 funcionaris… i uns 30.000 lobbystes professionals.
Ells són els que fan la feina bruta als poderosos.
.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!