Ahir dijous ens despertàvem amb la notícia de l’escorcoll a diverses empreses, presumptament relacionades amb la corrupció del PP de Madrid. Vull destacar, sobre tot, l’escorcoll a una empresa potser no tan famosa com OHL, l’empresa de Villar Mir, però molt més sinistra: Indra. Amb seu a Madrid, també la tenim molt a prop:
L’últim episodi grotesc de la diplomàcia espanyola –Espanya tindrà dret de vet sobre les decisions que prengui el Regne Unit sobre Gibraltar- ens dóna una pista molt aclaridora sobre el que és l’autèntic problema d’Espanya: mai no ha tingut sentit d’Estat o, millor dit, mai no ha entès el que significa ser un Estat.
Tothom parla de Wilders i Erdogan, però el tema central que han debatut els holandesos davant les eleccions del dia 15 són el terratrèmols. Els terratrèmols que sacsegen dia sí, dia també, pobles i ciutats de la zona de Groningen, al nord-est del país, derivats de l’extracció del gas de la zona. Només el
Si d’alguna cosa ha servit el judici d’aquests dies és perquè tots nosaltres ens hem reafirmat en el vell concepte republicà de ciutadania: “condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres”, en definició del DIEC. Aquests dies de
UNICEF ha llençat avui una crida a la comunitat internacional. Un de cada quatre nens del món, uns 535 milions, viuen en països afectats per situacions d’emergència. “Ells son sempre els més vulnerables davant una crisi humanitària, els primers que pateixen per falta d’aigua, aliments, per no poder anar a escola o per la
Poc abans de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units, la newsletter diària del think-tank Brookings comença avui amb un article de fons sobre « l’oportunitat de plata » que pot representar els canvis anunciats pel magnat en la seva relació amb els periodistes. Sembla, en efecte, que el nou
Al març del 2007, la Comissió de Venècia va adoptar el Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums. Un document de 24 pàgines que caldria que fos estudiat atentament pels assistents a la cimera del 23-D. I per tots nosaltres, que els haurem d’exigir que no afluixin. La Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret
Inditex hauria eludit com a mínim 585 milions d’euros en impostos, i la notícia surt just en ple període de consumisme nadalenc, circumstància que agraïm els qui pensem que algunes coses no s’han de deixar passar impunement. El propietari d’Inditex, Amancio Ortega, posseeix una fortuna de 69.860 milions d’euros i, segons el ranking de la
Discutíem. Una mica de pluja a les finestres i, de fons, el concert de clarinet de Mozart. Franco havia mort, i molts pensàvem que havíem de ser realistes i demanar l’impossible. Contraposàvem arguments, raonàvem, ens apassionàvem. Ell acabava de tornar, un altre cop, de Cuba. M’explicava el gran canvi que havia suposat l’enderrocament de Batista
Ho han tornat a fer: ara li toca a la Meridiana, i estic d’acord que la contaminació a Barcelona és terrible i que cal fer alguna cosa; i que els veïns tenen dret a viure en un entorn més amable. Però els invents del consistori barceloní –super-illes, diagonals i tutti quanti– posant la mirada en
El deute americà s’ha doblat durant l’època d’Obama, fins arribar al 14 trilions. Els compradors globals en posseeixen 6 trilions de dòlars, encapçalats per la Xina. En general, és tan fals dir que l’atur als Estats Units ha baixat al 5%, com dir que la Xina augmenta el seu PIB en un 6% anual
El conseller Jané ha volgut estalviar als Mossos la pena de telediario de veure com detenien l’alcaldessa de Berga i, en enviar-los a buscar-la a les 7 del matí, li ha sortit un villalpando –ja sabeu, el fiscal del Consejo de Castilla que al 1716 va escriure aquella instrucció on es deia sin que
Acabo de rebre aquest mail: Niños refugiados sirios trabajan en Turquía para proveedores de Marks & Spencer o Asos, según la BBC. La televisión británica también denuncia que refugiados sirios adultos son empleados de forma ilegal en fábricas que trabajan para Zara y Mango. Millones de personas pueden salir a la calle a protestar
Ahir, 3 d’octubre, mentre la fiscalia superior de Catalunya demanava la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau per, segons aquesta fiscalia, ser responsables de posar unes urnes en una votació que no tenia cap conseqüència jurídica, Alemanya celebrava la seva festa nacional, el Dia de la Unitat Alemanya. És oportú, doncs, recordar el preàmbul
Només us he votat una vegada, fa dècades, per propiciar que un partit “d’esquerres” governés Espanya. Mesos després, l’aprovació de la LOAPA em va posar davant de les portes de l’infern del Dante i, abandonada de tota esperança, em vaig tornar independentista en 24 hores. Avui us agraeixo la coherència de dissabte, que espero