Gent que treballa en cultura en suport del Cap Raval Nord

col·lectius i entitats sotasignats, en general vinculades a l’àmbit cultural, sentim la necessitat de prendre la veu en la controvèrsia entre el MACBA i el projecte del CAP de Raval Nord en relació amb la capella de la Misericòrdia, per a manifestar el nostre suport als veïns i veïnes que reclamen que s’hi ubiqui el CAP.
Ens incomoda que es plantegi el problema com un menyspreu cap a la cultura i les persones que hi treballem. Nosaltres també estimem la cultura, pensem que necessita suport públic i que a vegades no se li dona el valor que mereix, però també pensem que tot això té poc a veure amb la proposta d’ampliació del MACBA. En el debat al qual ens referim, entenem molt més bé els motius exposats en relació amb el CAP que els relacionats amb l’ampliació.

De fet, una de les qüestions que ens fa prendre-hi partit és la manca de claredat i justificació quant a les necessitats del nou espai cultural, mancança que alhora fa ressonar debats anteriors sobre la mateixa gestió del MACBA. Quina és la col·lecció que es vol mostrar, i de quina manera inèdita es pensa exposar? Hi ha estudis que expliquin l’interès públic que té? I, sobretot, a qui pertany aquesta col·lecció? Com es respon als problemes —ja exposats fins i tot per anteriors direccions del museu o per organismes com el CONCA— en relació amb el sentit d’una inversió pública per a una col·lecció que en un alt percentatge és de propietat privada?

Les iniciatives culturals públiques no es poden desenvolupar en confrontació amb les necessitats expressades per les persones que s’ubiquen al territori. El paper de les grans institucions culturals al Raval ja ha generat prou polèmiques sobre les conseqüències urbanístiques i econòmiques que acaben fent més difícil la vida de la gent del barri, sense una percepció generalitzada dels beneficis per a la vida cultural de l’entorn.

Així doncs, volem manifestar el nostre suport com a agents culturals a la ubicació del CAP, rebutgem qualsevol solució en nom d’una visió sacralitzadora de la cultura, i, en aquesta lògica, ens identifiquem amb la declaració que ja fa dies que han impulsat els moviments socials i culturals del barri del Raval al “Manifest pel futur del CAP Nord Raval“.

Ho signem:

Ateneu Popular 9Barris
Quesoni Cooperativa
Grup impulsor de la cooperativa Indigestió
Col·lectiu Dones i Cultura
La Fundició, SCCL.
La Hidra Cooperativa
Teatre Arnau
Ovidi4
La Ciutat Invisible, SCCL
Coop57 Catalunya
Associació Panorama 180 – BccN
L’Afluent, cooperativa de serveis culturals
Teleduca.Educom
Desastrosus Cirkus
Coordinadora Entitats SAP Muntanya
Metromuster SCCL, productora audiovisual
Llibreria Calders
Say It Loud, festival de música
Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)
Colectivo Laboratorio Reversible
La Tremenda Comunicació Cultural
Ione Hermosa, gerent de La Central del Circ
Lali Álvarez Garriga, directora de teatre i autora.
Isabel Banal Xifré, artista i professora d’art
Mireia Calafell Obiol, poeta
Xavier Cervantes, periodista
Julià de Jòdar, escriptor
Helena Febrés Fraylich, treballadora cultural
Rafa Milán, gestor cultural
Oriol de Balanzó, guionista
Martí Sales, músic i escriptor
Pau Faus artista visual i realitzador
Eduard Arderiu, sociòleg i gestor cultural
Mireia Mora, comunicadora cultural
Sergi López, actor
Andrea Soto Calderón, profesora de estética y teoría del arte UAB
Montserrat Moliner, artista visual i gestora cultural
Antonio Alcántara, educador social
Carolina Olivares, productora, agitadora cultural
Jordi Oliveras, treballador cultural
Xapo Ortega, realitzador
Roger Bernat, dramaturg
Toni Llotge Millet
Elena Fraj Herranz, profesora de la facultad de bellas artes, UB
Jordi Colomer, artista
Mònica Bertran Romaní, educadora social i dinamitzadora Punt Òmnia Figueres
Anna Melià Zarroca
Carles Monclús Garriga, professor
Adrià Garcia i Mateu, dissenyador
Rosa Birulés Pons, jubilada
Coque Freedonia Gestor Cultural
Anna Cerdà i Callís, gestora cultural
Jordi Foix Robert, educador social
Fabiola Romera, dissenyadora
Sem Pons Puig Gestor cultural
Joan Sebastià Colomer Cantant
Xavi Campos, gestor i educador social
Oriana Eliçabe, fotógrafa
Efraín Foglia, Vecino del Raval
Bruno Sokolowicz, Ràdio
Laberint Cultura, SCCL Cultura comunitària
Marina Espasa, Escriptora
Júlia Solans, Il·lustradora gràfica
Natxo Medina, creador audiovisual
Carla Alsina Muro
Jo Sol, cineasta
Bel Olid, Escriptora
Aurelio Castro Varela, docent associat a la Facultat de Belles Arts U.B
Iván Morales López Actor, guionista, dramaturg, director.
Sesi Bergeret, Comunicació, premsa i programació
Bel bosck, creactivista
Cesk Freixas, Cantautor
Asociación Mediación trns/ transductores Mediacion y investigación en cultura
Àngela Gallofré Pujol. Psicoanalista ELP
Imma Muñoz Sempere Redactora, correctora, docent.
Gema Moraleda Traductora, Editora i crítica teatral
Pep Guasch Antropòleg, Gestor sociocultural
Judit Vidiella Pagès, Coordinadora i docent al grau en arts escèniques de l’ERAM.
Lluc Potrony Julià, Traductor i tècnic lingüístic.
Espai Contrabandos
Pol·len edicions, sccl
Alba Corral, Artista visual.
Maria Rovira, Guionista.
Fermín Soria Ibarra.
Abel Cutillas Alberich, Llibreter.
Xavi Artal, Carter i activista.
Victoria Barceló Roca, Mestra jubilada.
Manel Montañes Pons, Gestor cultural.
Maria Arnal, Cantant i compositora.
Eva Alonso, Treballadora cultural.
Javier Millán Mayol, audiovisuals.
Jordi Pérez i Soldevila, Actor i creador escènic.
Aidà Almirall Serra, Dinamitzador comunitari, mediador i psicòleg.
Pallasos en Rebeldía Red internacional de artistas de circo contra el neoliberalismo.
Jordi Martí Fabra, Periodista.
Laura Duran, Directora artística.
Associacio Artistica Desperta Espurnes Cultura Lleure i intervencio social.
Lara Fluxà, Artista visual.
Ca la dona, Gènere i Cultura.
Mercè Vilalta Martinez, Educadora Social.
Marta Delatte Espinosa, Directora de recerca a Liquen Data Lab.
Adrián Bernal, Treballador cultural.
Jordi Solé Andrés, Pallasso.
Aleix Porta, Dinamització cultural Sala Polivalent de Montbau.
José Antonio Delgado, Gestor cultural.
Txarango, Grup Musical.
Claudia Mallart, Realitzadora.
Produccions Saurines, SCCL Productora audiovisual.
Maia Jenkinson, Càsting.
Jorge Albuerne, Juanco Artes escénicas.
Forn de teatre Pa’tothom, Teatre de l’Oprimit.
Karl Stets, Artista.
Cía. Vaques, Nuevas dramaturgias del humor.
Coopdecirc, cooperativa.
Mina trapp, Teatro.
Associación Capibola Blues, Música.
Santiago Eizaguirre Anglada, Músic i sociòleg.
Colectic, SCCL Serveis de Formació, Comunicació, Tecnologia social i Acció comunitària.
Ravalnet Acció comunitària, tecnològica i cultural.
Ingrid Guardiola productora cultural i assagista.
Pere Camps i Campos, Promotor Cultural.
Cristina Blanco Gual, Infermera.
Raquel Tomàs, Comunicadora cultural i dramaturga.
Ateneu l’Harmonia, Gestió comunitària de la cultura.
Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar.
Helena Ojeda, Gestió comunitària.
Cranc, Grup de música.
Art&Coop produccions i processos comunitaris.
El Triangle Contracultural, Producció cultural.
Sergi Espinosa, Gestió cultural.
Àngel Ybáñez, Traductor i obrer de lletres.
Maria Cabrera Callís, Professora.
Nuria Olive Belles, Cineasta.
Maria Dias, Fotògrafa.
Javier Casado, Gestor cultural y bailarín.
Raquel Peiró i Sabat, Psicopedagoga
CKUD, Festival de hardcore.
Andrea Martinez, Circ Menut Formadora i artista de Circ.
Rocío Cuevas Jara, Geografa i dinamitzadora comunitaria.
Ricard Martín, Cortada Periodista.
José Mansilla, Antropólogo.
Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, Investigació.
Joan Antoni Gonzàlez Serret, Productor de Cinema.
Pep Lancina, Antropòleg.
Joan Escofet, Arts visuals.
Teresa Soler i Casas, Actriu i cuinera
Arco y Flecha, Agència de contractació musical
Joan Todó, Escriptor.
Ateneu Popular La Flor de Maig
Associació La Bretxa
Antònia Folguera, Veïna del raval.
Elena Saurí, Mestra.
Sebastià Jovani, Escriptor.
Lluís Xavier Vitòria i Àgreda, Arquitecte.
David Moncusi Riera, Arquitecte.
Antonio Gómez Villar, Profesor de Filosofía en Universitat de Barcelona (UB).
Maria Paz Piñeiro González, Traballadora social.
Maria João Moreno, Cantautora, traductora.
Manel Ollé, Escriptor, professor UPF
Associació Cultural el Raval – El Lokal activisme i cultura antiautoritària.
Albert París, periodista.
Teresa Sanz Coll, Activista cultural feminista
Teresa González i Verdaguer, Museòloga de l’àmbit de l’Educació/Mediació
Maria Bernardete Silva, Traductora
Marina Carol Torrents, Mestra
Fraggle, Cantant, acordeonista
Bani Brusadin, docent, investigador
Ateneu popular la flor de Maig, Espai comunitari
Jordi Urpi, Treballador cultural
Nando Cruz, Periodista
Berta Miralles Sanjuan, Professora i artista multidisciplinar
David Saldaa Cercs
Pepe Rovira, activista que hace de actor ocasionalmente.
Jeffrey Swartz, Crtic d’art
Anna Cammany, Guionista, escriptora.
Sebastià Portell, Escriptor
Tigre de Paper edicions
Simón Vázquez, editorial
Aida Sánchez de Serdio Martín, Professora agregada de la UOC.
Anna Zaera, Periodista.
Lucia Mendoza Leiva, Gestora Cultural.
Sala Fenix, Teatre.
Lluís Domènech, Professor.
Fira Literal Fira del llibre i les idees radicals.
Laura Arau, Comunicació i gestió cultural.
Noemí Alesan, Relacions Públiques.
Rocío Manzano, Arts escèniques i àmbit socio-educatiu.
El Col·lectiu (de companyies de teatre independents), arts escèniques
Jordi Muñoz i Burzon, professor
Anna Aurich, Especialista en comunicació
Teresa Roca, Ex-professora BBAA
Cristina Conde Eujen, Tècnica iluminació d’Espectacles en Viu
Pau Pérez, Professor
Paco Márquez Carvajal, Director de teatre i activista sociocultural
Elies Martínez Codina, Coordinador Formació Ateneu
Oscar Martinez Puerta (Oscar Guayabero), Disseny.
Gloria Vilches, Gestora cultural.
Carla Fontanella Laguna, Cultura i Acció comunitària
Cooperativa de Técnicas, autoempleo de técnicas feministas
Thomas Louvat
Roc Blackblock, artista urbà
Patrícia Martínez i Àlvarez, historiadora
Lídia Dalmau Lluís, comunicació-disseny-treball cultural
Nora Ancarola, artista visual
Sole Garzón Gaitano, gestora cultural
Johnny Torres, circ
Berta Arias Ferrer, professora de dansa
Enric Casasses, escriptor
Cris Puigdellivol, disseny gràfic
Ade Boyle, artista visual i restauradora d’art
Lara Martínez, fanzines, disseny i comunicació
Juliette Beaume, gestora cultural
Isabel Sucunza Alfonso, llibretera
Josep Perelló Palou, investigador d’OpenSystems de la Universitat de Barcelona
Sandra Caballero Cortés, productora
Núria Sentís, moda
Gizane Silva i Campà, professora i aprenent
Marta Sureda Costa, gestora cultural
Associació Giracirc, festival de circ
Judit Rabasseda, escultora
Manu Chao, músico
Paral·leles Assoc., audiovisuals, pedagogies i feminisme
CNT Barcelona secció Cultura i Espectacles Secció sindical del mon de la cultura.
Natàlia Olcina, dinamitzadora comunitària i gestora cultural
Semolina Tomic, artista y fundadora de Antic Teatre
Antic Teatre Espai de Creació, artes en vivo, arte escénico contemporáneo multidisciplinar
Esther Fernández, investigadora i gestora cultural
Sergio Silva – Analogic Té, Producción cultural
Antonio Baños Boncompain, Periodista
Mireia Carulla, Interiorista
Ana Ruiz-Blanch, Investigadora del Incipit (Instituto de Ciencias del Patrimonio) CSIC
Cia. Pepa Plana, Companyia teatral
David Shot, pintor
Alexandra Dufour, Tècnica de desenvolupament comunitari
Gustavo Acosta Cabrera, Archetier y Luthier
Lorena Carrizo Polanco, Gestión cultural y artes escénicas
Lara Longares Hernández, Psicòloga Social
Darío García Coto, Periodista
Imma Romero Gelpí, Gestora Cultural
Marcel.lí Puig Cucala, Animador sociocultural
Felix Beltran, Gestor cultural
Sinapsis, Cultura-educació-comunitat
Nuria Marcet Ballber, Activista social
Anna Palou, Comunicació i periodisme
CASC_CAT – Coordinadora per l’Animació Sociocultural de Catalunya
Oriol Agulló, Nusos Cooperativa, Cultura científica
Associacio Giracirc, Festival de Circ
Alba Gómez, Periodista
L’Apòstrof cooperativa, Comunicació
Mar Morón, Professora d’Educació de les Arts Visuals. UAB
Laura Camps, Publicista
Mar Roig, Veïna del Raval i educadora
Jiser Reflexions Mediterrànies, Arts Visuals
Taller Estampa, Arts visuals
Mireia Sallarès Casas, Artista
Marina Monsonís López, Artista Visual
Patricia Marqués, Gestora cultural
Laia Falp i Cot, Productora i teatrera
Daniel J. Meyer, Dramaturg u director teatral
La Caníbal SCCL, Llibreria i serveis culturals
Georgina Majench, Gestora Cultural
Rosa Sevillano, Programadora i gestora cultural
Carlos Delclós, Sociòleg
Oriol Roca, Músic
Míriam Alagarda, Gestió cultural
Amanda Cuesta Hernández, Crítica d’art
Eloi Aymerich, Director audiovisual i professor universitari
Seward, Col·lectiu d’acció sonora
Lili Marsans Navarro, Fotógrafa
Alba Cayón Quesada, editora
Jorge Luis Marzo, Investigador, docent
Irene Jaume Gambín, Llibretera
Marina Monsonís López, Graffiti Receptes
Berta Mora Clapés, Educadora
La Taula, sccl, Cultura, consultoria, producció i comunicació
Marta Domènech, La Taula, sccl
Gadjo, Grupo musical
Joel Calvet Benedico, Desenvolupador web i Dinamitzador sociocultural
Ateneu Popular Coma Cros – Salt, Cultura i territori
Toni Téllez Ibáñez, Periodista
Silvano Aversano, Dinamitzador Comunitari
Amós Pérez i Escrig, Conservador de béns culturals
Marta Sesé, Gestora cultural
Pau Badia, Dibuixant
SODEPAU, Cooperació cultural i solidaritat
Neus Molina, Periodista
Flor Vacherand, Programadora SocioCultural
Laura Riera, Actriu
Aïda Ballester Lledó, Tècnica comunitària
Oriol Luna, Musicastre
Ariadna Castedo Gracia, Productora i Regidora d’espectacles teatrals
Aleix Font, Muralista, interventor de l’espai públi i educador social.
Xavi Manzanares, Arts Sonores / Electròniques
Mariona Roca, realitzadora
Associació Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló, Activisme Cutural i Veïnal
Maria Sevilla Paris, Docent i poeta
José Luis González Jiménez, Educació
Mercè Ibarz, Escriptora, periodista cultural i professora d’art contemporani
Sergi Botella Llongueras, Artista i gestor cultural
Joan Ramon Graell-Gabriel, Acròbata exiliat
Catarsi magazín, Pensament Crític
Mariona Moncunill, Artista visual
Fernando Martínez Fernández, Cineasta
Ramon Faura, Músic, arquitecte i professor
Escola Lliure el Sol, Formació
Jessica González Rivas, fotògrafa, educadora social, gestora cultural
Josep Fornés Garcia, Antropòleg, museòleg i mestre
Carme Saorin, Arqueòloga
Guille Milkyway, Músic
Marián Díaz Comas, Treballadora cultural
Ángela Precht, Periodista
Lola González, Actriu
Guim Català, Registre d’exposicions
Carlos Balbuena, Cineasta
Llibreria Pebre Negre Coop, Llibreria
Neus Montserrat Tarín, Artterapeuta
Nuria López Bacardí, Professora
Carme Esteve Pla, Fotògrafa
Isabel Franc, Escriptora i humorista
Josep Comajoan, periodista i cooperativista
Anna Baiges, Professora
Lucía Egaña, artista visual y profesora
Cèsar Algora, Guia de Turisme
Txalo Toloza-Fernández, Trabajador de cultura
Marina Barsy Janer / Materic.org, Historiadora del arte, artista y curadora independiente
Julia Montilla Campillo, Trabajadora cultural
Marta Ferrer, Editora i creadora de la revista Utopia.
Cristina Rivas, Periodista
Arnau Pons, Escriptor
Blanca Llum Vidal, Escriptora
Manel Aisa Pàmpols, Ateneu Enciclopèdic Popular / Centre de Documentació Històric social
Joan Ramon Guzmán, Producció musical
Manel López, professor uab i escriptor
Mara Faye Lethem, Escriptora i traductora
Conversa. Laboratorio de Pedagogías Críticas, Gestió cultural, Debats, Materials Pedagógics
Maria Villaró Lupón, Dissenyadora gràfica
Marta Negre Busó, Artista visual i docent
Teresa Herrero Rived, Artista multidisciplinar
Margarida Lorencés Barrús, Professora
Cuncurulla, Companyia de Circ
Jordi Cubillos Almiñana, Activista cultural i escriptor
Federació d’Entitats del Clot i Camp de l’Arpa, Dinamitzacio i Gestió activitats culturals, lúdiques i cultura popular
César Lorenzo, Historiador i gestor cultural
Marta Oliveres i Tortosa, Gestora Cultural
Txell Bragulat, Directora Mostra Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya
Viento Sur, Revista
Amadeu Carbó Martorell, Escriptor, estudiós i divulgador de la cultura popular
Juan Pedro Male Masmejean, Economista
Carme Alemany Gomez, Sociologa
Carles Llacer Escamilla, Dinamitzador Cultural
Miguel Martín Ayllón, co-editor a Virus editorial i co-redactor de revista Masala
Virus editorial, edició i distribució alternativa
Pablo Martínez Díez, Disseny
Begoña Arretxe Irigoien, Formadora i activista cultural
Susana Arias, Gestió cultural
Santi Aranya (The Warriors djs), Dj, promotor esdeveniments musicals.
Chus García, Documentalista
Maria Morón Martin, Feminòloga
La Galera, Casal Popular Independentista de Ciutat Vella
Oriol Porta, Director de documentals, gestor de projectes audiovisuals i professor
Louise Sansom, Administradora
Arianna Giménez Beltrán, Periodista Visual i Politòloga
Josep Maria Navarro Cantero, Antropòleg
Cooperativa La Fàbric@, Serveis. Acció comunitària. Gestió pública de serveis i equipaments
La Bonne, centre de cultura de dones Francesca Bonnemaison, Espai de creació cultural feminista
Albert Allué Orti, Artista multidisciplinar
Carme Castellví, artista visual i docent
Roser Rius, il·lustradora
Associació SomAtents de Reporterisme, Comunicació
Lluc Mayol Palouzié, Cultura i educació
Mar Pérez-Portabella, Actriu
Manel Leal, Estudiant
Revista Masala, Revista d’informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella
Ana Polo, Humorista
Eva Goenaga Silvestre, Gestora cultural
Marc Sempere Moya, Compartir Dóna Gustet
Colectivo Enmedio
Yolanda Jiménez, Comunicació i cultura
Víctor Lobo, gestor cultural
Jo Jet i Maria RIbot, Projecte artístic
Cultura del Bé Comú, SCCL, Impuls de projectes culturals i artístics transformadors
Sofía Asencio, coreògrafa I Co directora de la Societat Doctor Alonso
Albert Fuentes, traductor
Noel Eduardo, Comunicació
Lucia Calvo, Treballadora cultural
Víctor Masferrer, Artista
David Casassas, Professor de Sociologia, UB
Jordi López Gamon, Educador social
Feria Vegana de Barcelona
La Clara Comunicació SCCL, Comunicació ètica
Neus Montserrat Tarín, Art-terapeuta i Educadora Social
Artibarri, Art, Creació, Cultura Popular i dinamització comunitària
Núria Salinas, Comunicació i cultura
Les Atxes, grup musical
Edgar Riu, comunicació cultural
Saioa Fernández, Cia Delrevés dansa vertical
Maria Thorson, Gestora cultural
23 Robadors, espai de música en viu
Albert Pons, músic

Si vols adherir-te al manifest, entra  al link i al final de tot el text ho podràs fer

CONVERSA AMB MALEK BENSMAÏL (DIRECTOR DE CINEMA ALGERIÀ) Parlem del seu documental sobre La Batalla d’Alger

El director Malek Bensmaïl

A propòsit del seu documental: “La batalla d’Alger, una pel.lícula dins la història”, realitzada al 2017 en diversos escenaris, des de la Casbah d’Alger passant per París, Roma i els EE.UU.

Malek Bensmaïl va néixer a Constantine (Algèria) el 1966. Realitza algunes pel.lícules en Super 8 abans d’iniciar estudis de cinema a París i St. Petersburg. Es dedica al cinema documental. Totes les seves pel.lícules estan lligades a la història contemporània del seu país. El seu estil cinematogràfic dibuixa els contorns complexes i sensibles de la humanitat. Aplaudits per la crítica, els seus documentals han rebut premis en nombrosos festivals d’arreu del món.

Podeu accedir a la seva web: http://www.malekbensmail.com/ on hi trobareu la seva producció, i la podreu gaudir.

Aquest documental revisa i repassa els continguts i missatges del mític film “La Batalla d’Alger”, realitzat i estrenat per Gillo Pontecorvo l’any 1.966, els escenaris de la seva filmació, sobretot l’ara decadent i abandonada (i magnífica) Casbah d’Alger, els seus protagonistes; ens explica també qui la va finançar i promoure, i en quines circumstàncies. Molt interessant els impactes i la influència cultural, ideològica i pedagògica que ha tingut en diversos moviments socials i revolucionaris d’arreu del món.

El visionat del documental, amb el repàs que fas als diferents moments de l’anomenada Batalla d’Alger, els diferents actors, les reflexions que s’hi succeeixen… m’han suggerit que en certa manera ens estàs dient que la gran Revolució algeriana del 1954 al 1962 va ser traïda?

La revolució al meu entendre és un canvi de mentalitats, al final això no ha estat respectat. L’alliberament que suposava la revolució algeriana es va dur a terme respecte a la metròpoli (la França colonial) però a nivell dels ideals i del pensament no s’ha arribat a tot el que es podria esperar d’aquesta revolució… Ara mateix, la joventut algeriana pren el film per donar-se coratge davant les dificultats que es troba quotidianament, però al carrer es troba l’atur; la revolució per als joves d’avui és un “somni trencat”, fins i tot molts dels revolucionaris que van formar part de la revolució, com es veu en el meu documental, tenen una profunda amargor per la situació que es viu actualment a Algèria. En tot cas, molts joves avui en dia es veuen reflectits en la lletra de la cançó de rap que sona al final del documental: “Ali la Pointe no ha mort està a la Casbah”, en certa manera, potser, vol suggerir que els joves es revoltaran algun dia…

Ali La Pointe (Ali Ammar) va ser un dels líders guerrillers del FLN a la Casbah d’Alger, assassinat per les tropes franceses d’ocupació el 1.957 després d’una dura repressió. Ali, petit delinqüent que provenia dels sectors socials més pròpiament “lumpen”, va implicar-se en el FLN i a la revolució a la presó, i per a molts joves algerians d’avui representa el mite del revolucionari de debò que no es va corrompre mai, i que va morir defensant el que creia i desitjava.

Després de molts anys es va arribar a un moment històric d’aparent obertura democràtica, a finals dels anys 80, i semblava que el partit únic (FLN) donaria pas a un sistema pluripartidista, amb llibertat d’expressió, etc…

Teníem una gran esperança de progrés, en els 80, amb l’obertura del Règim vam tenir un altre cop aquesta esperança però no es va assolir mai; no hem avançat cap a una veritable democràcia, això no existeix, com tampoc existeix una veritable llibertat de pensament i d’expressió. Ens trobem en una situació de bloqueig. Ara el que tenim és una nostàlgia per uns objectius que es cercaven i en els que no hem avançat gens. Aquesta nostàlgia comporta, de fet, poca solidesa en un projecte; actualment fins i tot veiem com hi ha racisme cap als immigrants que arriben a Algèria des d’altres països de l’Àfrica.

Ja als anys 60 i després de proclamada la independència, Mohamed Boudiaf (un dels caps històrics del FLN algerià), va dir del FLN que millor seria que aquest partit estigués al museu, i no dirigint el país.

Boudiaf que després d’estar-se quasi 30 anys a l’exili, retornarà a Algèria per tractar de reorientar, el país el 1992, després de la victòria electoral islamista del FIS, i del cop d’Estat dut a terme per l’exèrcit i al menys per part d’ un sector del FLN i d’una part de la societat civil algeriana, és nomenat president de l’Alt Comitè d’Estat i de seguida assassinat, segurament, per algun sector proper a algun dels clans militars que fins a dia d’avui controlen els ressorts del poder al país.

Podem afirmar que Algèria està tutelada, controlada, i dirigida per una elit militar (conformada per diversos clans i instruments diversos, entre ells els serveis d’intel.ligència i informació) i que res es mou realment al país fora d’aquestes estructures….??

La realitat és que després del cop d’Estat de Boumediene (1965) contra Ben Bella, l’exèrcit controla el país. Després d’això, l’exèrcit ha pres el poder, i s’ha sentit còmode per controlar-ho tot.

Actualment, ens trobem que després de tot el que va passar en el període dels anys de plom (la guerra civil algeriana entre els anys 1992 i principis dels 2000 que confrontà l’aparell d’Estat algerià als sectors islamistes aixecats en armes, però que en realitat implicà tota mena d’actors socials i polítics que van patir la repressió i les represàlies) el president Abdelaziz Bouteflika arribat a la presidència de la República el 1999, ha volgut prendre’s la revenja contra l’exèrcit, amb qui participà en el cop d’estat del 1965 contra Ben Bella, i que després, als anys 80, el va bandejar i obligar a exiliar-se…En aquest moments aquesta revenja es tradueix en una operació de llarg abast que dura fins avui dia, i que tracta d’allunyar l’exèrcit de tots els llocs i ressorts de poder; ara bé, l’exèrcit, els seus clans i sobretot els aparells de seguretat i intel.ligència són molt forts, i no deixen fàcilment que Bouteflika compleixi els seus desitjos, ni tampoc estan disposats a deixar que es desenvolupi una veritable democràcia a Algèria.

El context és molt complicat i cal controlar molt bé la situació per moure’s.

L’oposició islamista, després del 1999 i la Llei de Concòrdia Nacional (una mena d’amnistia generalitzada i de llei de memòria històrica per esborrar els crims comesos per totes les parts) ha entrat també en el joc, i ja no existeix una veritable oposició…

Llavors a partir d’aquesta situació la llibertat d’expressió i de creació com es poden dur a terme? Què pot fer un director de cinema, un escriptor, un músic…en aquest context?

A hores d’ara, els creadors de cinema només poden comptar amb 5 sales de projecció a tota Algèria, de les 400 sales que hi havia. No podem fer res sense passar per la censura1.

La premsa va fent, hi ha publicacions diverses i “plurals”, però hi ha molts periodistes empresonats, sobretot en els períodes electorals. Amb la creació literària passa el mateix, és una creació vigilada2. Els intel.lectuals s’esforcen per promoure activitats i tertúlies, però és igualment difícil…No es pot dir però que tot sigui de color fosc, ara bé tot depèn també de les regions, ciutats i de llurs contextos.

Jo personalment disposo d’una productora a Algèria i sempre demano autoritzacions per estar dins la llei, i per una qüestió de transparència. Em deixen fer, escriure, filmar, però no projectar el que faig en el país. En el meu cas, un cop edito i poso el documental en marxa i el difonc a l’estranger, hi ha gent que pirateja el que faig i ho difon dins d’Algèria, d’aquesta manera entre la alegalitat i la il.legalitat es pot veure el que jo produeixo dins del país. Jo no ho denuncio pas….De fet, els meus films i documentals es toleren més o menys segons els continguts…

D’altra banda, assistim també a un procés ideològic i cultural caracteritzat per una pressió molt conservadora. En el decenni negre (des del 1992 i fins el 2002) la situació en aquest sentit era més tolerable, perquè els islamistes eren el perill. Després de les lleis d’amnistia i de Concòrdia, el salafisme i el seu credo s’estenen. Ja no hi ha violència ni força armada del costat islamista, però sí que hi ha una violència invisible. Tot es fa en “nom de Déu..”, aquest fet, aquesta postura no deixa comprendre la vida, el món, la creació artística més enllà de Déu…arreu, als barris, als pobles, a les mesquites, als cafès. Un ideal de vida ha estat substituït per una idea de Déu molt concreta i determinada.

La política ara mateix utilitza les mesquites per controlar, i han invertit milions en construir mesquites, però cap hospital, ni en sanitat, ni educació, ni per millorar la qualitat de vida en general.

La producció musical en aquests moments, el rap, el rai, les cançons d’amor, són molt militants, molt lligades als joves3. No surten per la tv, però es difonen per les xarxes socials, són quasi clandestines. Per exemple, es fan concerts públics semiclandestins en hangars, garatges, llocs tancats.

La gent troba la manera d’expressar-se, de crear, de pensar de moltes maneres en cafès literaris, en associacions, a partir de cineclubs.

Notes

Mostra de cine web: https://www.mostracinearab.com/

2Llegir l’article: https://www.middleeasteye.net/fr/reportages/dans-la-litt-rature-mondiale-il-faut-compter-avec-les-auteurs-alg-riens-199100948 i els diversos articles derivats que facilita per fer-se una idea sobre la literatura algeriana més actual.

RADICALISMES A DEBAT

Fa unes setmanes, SODEPAU va ser convidada a participar i aportar reflexions en la Comissió Parlamentària que elabora propostes, reflexions i recomanacions a propòsit dels atemptats del 17A del 2017. [veure vídeo]

La reflexió de SODEPAU en aquesta comissió es va centrar sobretot en la consideració crítica del concepte de “radicalisme islàmic”.

Fa 5 dies, apareixia publicat un article a La Directa que “denunciava” com a estigmatitzadores la praxis en l’aplicació del protocol PRODERAI (per detectar “radicalismes islàmics” entre joves a les escoles i instituts de Catalunya) impulsat per la Conselleria d’Interior i la d’Ensenyament. L’article de La Directa es basava en enregistraments d’una formació a docents d’escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En l’article s’emfatitza aquells indicadors que Interior i Ensenyament validen com a indicadors que visibilitzen una procés de “radicalització islamista”: esborrar-se tatuatges, no beure coca-cola, no celebrar Sant Jordi…

Fa temps que denunciem des de SODEPAU i altres instàncies el protocol PRODERAI per estigmatitzador, per caure en simplificacions islamòfobes, per transmetre visions simplistes de l’islam, dels joves de famílies de tradició musulmana i per caure manta vegades en la islamofòbia.

En un altre sentit, el concepte de radicalisme és utilitzat com a sinònim de violència, terrorisme i de filiació al DAESH. De fet, en el darrer informe realitzat pels Mossos sobre els joves de Ripoll que van participar en l’atemptat del 17A es torna a insistir en el radicalisme d’aquests i en el fet que els joves feia al menys 2 anys que expressaven simpaties pels radicalismes islàmics, sinònim de DAESH, violència i terrorisme.

De radicalismes islàmics n’hi ha molts i molt variats, diversos, i amb moltes expressions, no violentes la majoria i violentes una fracció. L’islamisme com a ideologia política és una expressió de la modernitat política contemporània en territoris islamitzats totalment o parcial. Com a moltes modernitats sorgides en el marc de tradicions religioses, trenca en certa manera amb la tradició musulmana, potser no tant com feu en el seu moment el sionisme amb la tradició del judaïsme. El sionisme colonial i imperialista es podria considerar un radicalisme, en la seva percepció dels problemes que afecten els jueus a Europa i el món, i en les seves solucions, entre d’altres, fent recurs a l’ocupació de territoris aliens.

Si observem el panorama polític català d’ençà sel 2010 podem dir que es percep, per posar un exemple concret, una progressiva radicalització dels dirigents i de l’electorat convergent cap a posicions independentistes, i fins i tot socialdemòcrates…, la qual cosa no ens porta a afirmar que aquests subjectes col·lectius siguin de cap manera propensos a la violència i al terrorisme. En tot cas, si llegim l’obra d’Arjun Appadurai quan parla en diverses ocasions dels nacionalismes no violents i no etnicistes en indrets molt diversos del planeta i sobretot en contextos asiàtics, aquest considera l’evident la possibilitat (observada en casos diversos) que aquests, per raons tant internes com externes, acabin per caure en explosions virulentes i violentes. Què fa que un moviment social no violent, nacionalista o amb una altra substància ideològica o de sentiments, radical, perquè planteja anàlisi i propostes que van a les arrels dels problemes, de les necessitats i de les solucions, esdevingui violent?

En el cas dels joves de Ripoll que van participar en els atemptats i assassinats del 17A, com a SODEPAU, vam defensar en l’esmentada Comissió Parlamentària que ens trobàvem sobretot davant d’un cas de “sectarització”, de pèrdua de referents en l’entorn més proper, de cerca de referents ideològics, d’identitat i d’arrelament desterritorialitzats, a partir de missatges i imatges on line, amb la intervenció suposada (possible i evident) en aquest procés de sectarització d’un personatge de certa autoritat pels joves, aquell que s’ha anomenat imam i que no està clar ni de bon troç que ho fos.

Apostàvem per reconceptualitzar el terme de “radicalisme islàmic”, que no és gens apropiat per qualificar i descriure el que està passant entre certs sectors de joves que se senten atrets pels missatges de violència predicats per certes webs que manipulen els missatges religiosos musulmans. En aquest sentit, apostàvem pel concepte “sectarització”.

Aquests darreres setmanes s’està emetent una sèrie televisiva basada en fets reals, WACO, que narra i descriu el procés de sectarització d’una comunitat en base a una professió de fe i religiositat aparentment evangèlica. En tenim molts d’exemples d’aquesta mena, el que sobta és que quan ens trobem amb un fenomen molt semblant en certs aspectes (en altres gens), on apareix l’islam, de seguida conceptualitzem el fenomen com a radical, i aquest com a sinònim de violència i terrorisme. No és curiós? No serà una expressió més de l’orientalisme islamòfob que fonamenta la cultura europea occidental hegemònica?

Una tardor de cinemes àrabs i poesia, música i debats centrats en Síria

Aquesta tardor 2018 ha estat especialment intensa per a Sodepau. Una tardor dedicada als cinemes àrabs que ha començat a principis de novembre amb la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani i han conclòs amb la Setmana Cultural de Gràcia. Tot un mes de cinema, poesia, música, debats enfocats especialment a la situació siriana.

Ja fa dotze edicions que organitza la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani però aquest any hi ha hagut novetats significatives. S’han ampliat el nombre de projeccions a la Filmoteca, s’han inclòs espais de reflexió sobre cinema i poesia com el celebrat a l’Espai Contrabandos o sobre imatge i ciutat a l’Ateneu Cooperatiu La Base. També s’ha inaugurat una nova secció: “Els Clàssics” que proposa un recull de pel·lícules que han marcat un abans i un després en la cinematografia no només del món àrab sinó d’àmbit internacional. Des del cineasta egipci Youssef Chahine fins a la versió restaurada de la Batalla d’Alger de Gillo Pontecorvo. El país convidat ha estat Síria, del qual s’han presentat documentals i llargmetratges tant clàssics com actuals.

Els resultats no poden ser més engrescadors. Del 8 al 18 de novembre han acudit a la Mostra prop de 1.500 persones, una xifra que denota un increment en l’interès que els cinemes àrabs susciten al nostre país. Un interès que s’ha continuat fent palès en la XXV Setmana Cultural de Gràcia, també dedicada a Síria, organitzada juntament amb el Centre Cívic la Sedeta i el Districte de Gràcia. Del 23 de novembre al 2 de desembre s’han organitzat projeccions, xerrades, exposicions, concerts i recitals en diferents espais del districte, com el Centre Cívic la Sedeta, el Centre Cívic el Coll, l’Espai Jove la Fontana, la Biblioteca Jaume Fuster, la Biblioteca Vila de Gràcia, la Llibreria Cooperativa La Caníbal i La Torna.